Primer dia a Berlín: de Gent a Berlín i primeres impressions de la ciutat

Em llevo a les quatre del matí. A Gent és negra nit; després d’un obligatori cafè per despertar-me, agafo la bicicleta i marxo cap a l’estació. Em pensava que la ciutat seria un desert, però m’equivoco, ja que hi ha bastant moviment per ser abans de les cinc del matí. Un cop arribo a l’estació, temps d’aparcar la bici i ja pujar el tren, que em portaria directament a l’aeroport, poc concorregut; però la tranquil·litat es va esvaint mentre el dia desperta. Després d’esmorzar tot entretenint-me fent llengots a una nena petita, passo els controls de seguretat i em dedico a “explorar” l’aeroport de Brussel·les. Finalment, embarco i l’avió s’enlaira suaument. Un cop travessats la boira i els núvols, l’escalfor del sol em fa entrar en estat de semiletàrgia, però no acabo d’adormir-me per dos motius: el primer, un infant que no ha parat de cridar i plorar durant tot el vol, i el segon, per la cotorra que tenia al costat i que no ha callat ni un segon... Finalment,  hem aterrat i la meteorologia no acompanyava a Berlín http://ca.wikipedia.org/wiki/Berl%C3%ADn) : temps més aviat frescot i amb boira pixanera. En sortint de l’aparell he comprat la Berlín Welcome Card (http://www.visitberlin.de/es/welcomecard/berlin-welcomecard) i he anat a buscar el tren S9, que en mitja horeta m’ha portat des de l’aeroport fins a la parada de Frankfurt Allée, a tocar de l’hostel U Inn Berlin (http://uinnberlinhostel.com/en ) a on m’allotjaré. Després de deixar les coses i atendre les amables explicacions de la responsable del lloc, agafo el mapa i m’endinso pels carrers del barri a on estic, tot ple de grafits, de botigues curioses, etc. M’adono que fa molts anys que les coses no canvien en aquest barri: crec que fa 50 anys era igual. Tot tipus d’inscripcions, grafits, proclames antifeixistes, etc, omplen cada racó i cada paret. I em trobo un cotxe amb matrícula alemanya i amb una gran C amb les quatre barres! J. Caminant arribo fins Mühlenstrabe, al costat del riu, a on hi ha encara un bon tros del famós mur de Berlín (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn) . Vorejo tota la zona que encara en queda i que avui en dia és un exposició permanent de diversos artistes (la Berliner Mauer East Side Gallery), fins i tot un de català (vegeu la foto). I tinc l’oportunitat de tocar un tros de la història encara dempeus i d’imaginar-me com devia ser la vida a un cantó i l’altre del mur, que no va caure fins el 9 de novembre de 1989. I per rememorar aquells dies, un temps gris i molt fred. Així doncs, per no perdre l’escalfor, he continuat caminant fins a travessar el riu a l’altura de Jannowitzbrücke. I allí em crida l’atenció un cartell que anuncia, en alemany, una conferència sobre el món casteller. M’alegra saber que Catalunya no és invisible al món! I d’aquí, he anat seguint la torre d’Alexanderplatz com si fos una brúixola. Però com que l’aire tallava, abans d’arribar-hi, he entrat a un cafè per escalfar el cos i recuperar forces. Amb una mica més de tremp al cos, he anat a veure, per fora, la catedral de Berlín, la Dom Berliner, però per l’elevada entrada (sóc catalana!) no hi he entrat i he continuat caminant fins a Alexanderplatz, amb la gran torre al mig (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexanderplatz), prop del riu Spree. La plaça bullia, però m’hi he passejat una mica. I com que el cansament ja començava a emprenyar-me, he fet una petita passejada fins al carrer de Rosa Luxemburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Luxemburg) i des d’allí, com que ja fosquejava, feia fresca, plovisquejava i sobretot, estava cansada, he agafat la gran avinguda Karl-Marx (http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx) Allée, que no esperava tant llarga i m’he refugiat a l’hostel i a reposar cos i ment. Berlín, a la primera impressió, ja m’ha enamorat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís