Segon dia a Berlín: la bella ciutat i un passeig per la Història (i II)

Després d’omplir el cos de combustible, reprenem la marxa. El guia ens explica que el carrer a on estem era antiguament un carrer ple de vida i amb molts locals nocturns, però que els nazis van fer tancar; actualment és un carrer residencial. La següent parada de l’interessant tour esdevé a la plaça Gendarme Markt (http://en.wikipedia.org/wiki/Gendarmenmark t) . Aquesta plaça, amb un gran teatre enmig, està flanquejada a banda i banda per dues esglésies gairebé iguals. Això és perquè el hugnots (http://en.wikipedia.org/wiki/Hugueno t ) , radicals calvinistes d’origen francès es van establir a Berlín, aprofitant la tolerància religiosa proposada pel rei Frederic. Això va provocar que hi hagués un augment de la riquesa del país, i com a contrapartida, els nouvinguts demanaren una església per a practicar el seu culte. El rei, Frederic el Gran hi va accedir i construí la catedral francesa (http://en.wikipedia.org/wiki/French_Cathedral  ) Però va ser llavors quan la gent del lloc va demanar també la seva església pel culte, la catedral alemanya (http://en.wikipedia.org/wiki/German_Cathedral  ). I és per aquest motiu, que hi ha dues esglésies gairebé idèntiques. I al mig, l’estàtua del gran poeta alemany Frieder Schiller (http://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_von_Schiller   ) i també la casa de concerts (http://en.wikipedia.org/wiki/Konzerthaus_Berlin  ) , feta per el gran arquitecte Karl Friederich Schinkel (http://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Friedrich_Schinke l ) Després, vam continuar i la propera parada va ser a la Universitat de Humboldt (http://en.wikipedia.org/wiki/Humboldt_University_of_Berlin  ), a la Bebelplatz (http://en.wikipedia.org/wiki/Bebelplatz ). Al costat hi ha l’església cristiana de Hedwig, no excessivament gran. El guia ens conta que el capellà que hi havia durant l’inici del nazisme va començar a protestar contra tot el que veia: la resposta de les autoritats fou enviar-lo al camp d’extermini de Dachaus, a on no arribà, ja que morí al tren. I també a la mateixa plaça, davant de la facultat de dret, durant els anys de repressió, un dels capitosts del nazisme va fer treure 20000 llibres de les prestatgeries i els van cremar (http://en.wikipedia.org/wiki/Nazi_book_burnings ) . I per què? Perquè segons aquella colla de feixistes, eren escrits per jueus, anaven contra la moral, etc. Fins i tot Sigmund Freud, quan li contaren al seu exili londinenc el que havia passat va contestar sorneguerament que la humanitat ja havia evolucionat, ja que temps enrere no només cremaven els llibres, sinó també els seus autors. Com a commemoració, hi ha un vidre que permet veure un soterrani amb l’espai que ocuparien 20000 llibres dins les prestatgeries. Per aquesta Universitat hi havien passat personalitats com per exemple Karl Marx. I continua que continuaràs, arribem al monument al Lustgarten (http://en.wikipedia.org/wiki/Lustgarten  ). Allí, hi ha les tombes de dues persones, un jueu anònim i un soldat anònim. I damunt, una escultura d’una alemanya que perdé el seu fill durant la primera guerra mundial i que simbolitza una mare amb un fill a la falda. I després d’entrar i copsar la solemnitat del acabem la visita davant la catedral protestant. Allí ens asseiem i per acabar en Xavi ens conta com caigué el mur de Berlín (http://ca.wikipedia.org/wiki/Caiguda_del_mur_de_Berl%C3%ADn  ), el dia 9 de novembre de 1989, gairebé per casualitat, ja que els esdeveniments es van precipitar. Els ciutadans de la República Democràtica Alemanya reclamaven mesures aperturistes com ja s’estaven produint a la també comunista Rússia. Les protestes començarem a Leizipig i es van anar estenent per tot el país. I a Berlín, al final el partit comunista va accedir a fer reformes i a permetre la circulació dels ciutadans. Però el portaveu, Günter Shabowski (http://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCnter_Schabowski  ) que havia d’anunciar les noves mesures no assistí a la part final de la reunió i només rebé un paper a on s’explicava que s’expedirien permisos de manera immediata. Durant la roda de premsa s’oblidà d’aquell paper, però per una pregunta d’un periodista italià se li encengué la bombeta i ho explicà. Però com que poc més sabia, davant la insistència dels periodistes acabà per reblar que la posada a punt de les noves mesures era immediata. Així doncs, alguns ciutadans, en sentir-ho, van anar als diversos check-points per passar; els soldats, poc assabentats, per no dir gens, de la mesura, els deixaren passar, però per ordres superior marcaven amb un segell la foto dels qui passaven als seus salconduits; d’aquesta manera, quan volguessin tornar a passar els tindrien marcats i no podrien. I així fou: al cap d’una estona de travessar la frontera, els ciutadans de la república democràtica alemanya volien passar de nou cap a casa seva i no podien. Finalment, davant la por d’una revolta, un policia donà l’ordre que poguessin passar; i així ja començà, sense descans, la caiguda del mur de Berlín. Després d’aquesta explicació, ens acomiadàrem del guia i vam anar a passejar, cap a l’avinguda Oranien-Burger, a on vam entrar a una casa ocupada que fa alhora les funcions de centre social. Allí hi ha com una mena de mercat d’art; un piló d’espectaculars escultures de ferro forjat, tot tipus de pintures, etc. Quedo ben embaladida i hi passem una estona, finalment, entrem al bar Zapata: molt original tant la decoració com la distribució; hi prenem una cervesa i un cop recuperades continuem caminant fins a Hacksecher Markt, a on donem una volta per les paradetes i després agafem el metro fins a la zona de Skalitzer, allí volem anar a veure una botiga de material antifeixista, però malauradament està tancada. Així doncs, tot xino-xano retornem cap al barri a on tinc el meu hostel. De camí, busquem un lloc per sopar i ens trobem amb la pizzeria Il Retrovo (http://maps.google.com/maps/place?hl=ca&biw=963&bih=378&wrapid=tlif130082760483811&um=1&ie=UTF-8&q=il+retrovo+berl%C3%ADn&fb=1&hq=il+retrovo&hnear=Berl%C3%ADn,+Alemanya&cid=13253986820558778860 ) ... hi entrem i només d’entrar ens hi sentim com a casa: estelades, ikurriñes, pòsters de Talco, Banda Bassotti, Obrint pas (també hi tenen una inscripció a la paret).. però no hi ha lloc. Malgrat tot, un amable cambrer ens convida a tornar més tard. Així doncs, anem a fer una cervesa (amb un gust de bosc, segons la carta) i retornem a la pizzeria,a on ens troben un foradet per menjar una deliciosa pizza quatre formates acompanyada per una cervesa negra. Fem una llarga sobretaula en un fantàstic ambient i finalment, ens acomiadem amb la Mireia, contentes de l’estona compartida i de la visita la ciutat. Tot i que estic cansadíssima, no puc deixar de pensar que em falten hores per explorar la ciutat...

(La imatge correspon a l’interior de la pizzeria Il Retrovo, amb un cartell d’Obrint Pas).