Oudenaarde

He de reconèixer que no havia sentit parlar mai d’Oudenaarde (http://en.wikipedia.org/wiki/Oudenaarde; http://ca.wikipedia.org/wiki/Oudenaarde; http://www.oudenaarde.be/en/visitors/ : com a curiositat, dir que a l’emblema de la ciutat hi ha una bandera semblant a la de Catalunya!) fins que vaig veure el nom d’aquesta petita ciutat en una guia de Bèlgica. Aprofitant l’avinentesa que no queda lluny de Gent, un diumenge d’aquest hivern, després de llevar-me i tot i veure que el dia era rúfol, em vaig decidir a anar a visitar aquest indret, situat a la provincia de Flandes Oriental i que té uns 27300 habitants. Així doncs, tot i la fredor, carretera (millor potser dia via, ja que hi vaig anar amb tren) i manta i fins allí. El trajecte directe és de gairebé mitja hora. He de reconèixer que la primera impressió de la ciutat va ser descoratjadora. Tot emboirat i fredíssim, una estació petita i buida i ni una ànima al carrer. Tot seguint l’estela d’un campanar em vaig endinsar cap al centre de la ciutat. Després de caminar gairebé un km, vaig arribar a la Grote Markt, presidida per l’impressionant edifici de l’ajuntament i una estàtua d’aproximadament l’any 1600. La impressió del conjunt em va captenir. No m’esperava que m’impressionés tant! L’ajuntament data de l’any 1526 i va ser dissenyat per l’arquitecte Hendik van Pede. El campanar d’aquest edifici està coronat per l’estàtua de Hanske de Krijger (equivaldria a ser en “Joanet el Guerrer”). M’hauria agradat entrar a visitar-lo, tal i com recomanen les guies i poder contemplar els tapissos i quadres que allí s’hi exposen, però el fet de ser diumenge, feia que tant l’ajuntament com l’oficina de turisme estiguessin tancats. Així doncs, guiant-me pels plafons turístics, vaig anar seguint els indrets indicats; vaig visitar l’església de Sint Walburgakerk, un temple que té els seus orígens al segle XII. Malauradament, també estava tancat i només vaig poder contemplar l’edificació per fora, que cal dir que és espectacular. El següent pas fou, com no, el beguinatge. En aquest cas em va cridar l’atenció de l’església. En els beguinatges que havia visitat fins al moment, l’església era un element molt destacat, però en aquest cas, es tractava d’una minúscula capella. El periple per aquesta ciutat que va tenir la seva màxima esplendor al segle XVI gràcies als teixits murals que exportava arreu d’Europa, sobretot a les cases reials, va continuar fins havent travessat a l’altre costat del riu Escalda (navegable). Allí em vaig embaladir una estona contemplant el barri de Pamele, una antiga ciutat medieval que ara forma part de la ciutat d’Oudenaarde. Allí hi destaca l’església de Pamelekerk, una església gòtica primitiva construïda pel primer arquitecte belga conegut, Arnould de Binche. També estava tancada, així que només la vaig poder veure per fora. Però vaig tenir mala sort que el dia era fredíssim i a més, amb un aire tallant. Vaig continuar caminant a tot drap per no agafar fred i vaig acabar la petita excursió en un parc de la ciutat. I poca cosa més; amb la ciutat completament buida de gent i d’activitat, i la fred que no comminava a romandre gaire estona a la intempèrie, vaig retornar a la trista estació a buscar el tren i retornar cap a Gent. Com a apunt final, dir que la ciutat em va agradar, una petita sorpresa inesperada, però la llàstima fou que no pogués obtenir més informació turística (l’oficina estava tancada) i que en ser un fredíssim diumenge d’hivern, fos gairebé un desert.... i també em va quedar per veure la reserva natural de Bos d’Ename, al cor de les Ardenes (des de l’oficina de turisme hi organitzen busos i també des de la mateixa oficina, rutes al parc arqueològic d’Ename).

(La foto és de la Grote Markt d’Oudenaarde)