Un matí a Tournai (Doornik)

Tournai (http://www.tournai.be/fr/officiel/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Tournai; http://en.wikipedia.org/wiki/Tournai ) (o Doornik) és a la província valona de Hainaut. Té aproximadament 68000 habitants i és la ciutat més antiga de la zona valona, i la segona més antiga de tot Bèlgica, després de Tongeren (a la zona flamenca). Veient aquesta informació i que també que aquesta vila és patrimoni de la Unesco i ofereix molts atractius turístics, em disposo a visitar-la un dissabte de març. Em llevo i aprofitant l’agradable temperatura ambiental, vaig fins a l’estació a buscar el tren, que em deixarà a Mouscaron, a on faig transbord i aprofito per treure el cap de l’estació, ja que em crida l’atenció un mercat d’encants que hi ha davant. Allí estableixo una curta i agradable conversa amb un amable comerciant, que em fa més amena l’espera i després ja marxo fins a Tournai. Només d’arribar, ja veig una preciosa plaça, a on em dirigeixo. I poc després, ja trobo la torre d’Enric VIII... però està en obres, així que giro cua i vaig cap a la zona del riu Escalda, a on passejo fins trobar l’impressionant i bellíssim pont de Pont des Trous (http://www.tournai.be/fr/officiel/index.php?page=68), que també estan restaurant. Travesso el riu pel que ells anomenen el pont de ferro i pujo fins a on m’és permès del pont, a on contemplo el dia assolellat. Tot seguit, començo a perdre’m pels tranquils carrers de la ciutat... però abans passo per un parc, amb un estanc i em sorprèn que els animals que allí hi campen són un grup de galls altius amb unes quantes gallines al darrere. Passo per davant de l’església de Sant Jacques i també per la torre del Cignes. I de sobte amb trobo amb la bellíssima plaça major, bullent d’activitat ja que és dia de mercat. I allí, imponent, hi ha la torre Beffroi (http://en.wikipedia.org/wiki/Belfry_of_Tournai; http://www.tournai.be/fr/officiel/index.php?page=431 ; http://www.tournai.be/fr/officiel/index.php?page=59 ), patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la més antiga del país i que data del segle XII. Està construïda amb pedra blava. El 1391 un incendi va destruir la seva estructura original, però no per això deixa de ser preciosa. Fa 70 metres i té 257 escalons (que no he pujat). Tot seguit he passejat pel mercat, amb l’ajuntament i la torre Fort Rouge (http://www.tournai.be/fr/officiel/index.php?page=432), una torre del segle XII però molt ben conservada i amb un parc darrere, però que també estava tancada. I com una nena que guarda el caramel a la butxaca per poder-lo assaborir després de pensar una bona estona en com en serà de deliciós, he esperat per visitar la catedral de Notre-Dâme, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (http://en.wikipedia.org/wiki/Tournai_Cathedral ; http://www.tournai.be/fr/officiel/index.php?page=230) que ja havia divisat, amb les seves torres coronades per unes creus, des de l’estació. Però... un cop he arribat davant, he vist, desolada, que està tancada per obres de restauració. La catedral és un dels edificis religiosos més antics de tot Bèlgica i es va construir damunt les bases d’un temple de l’època merovíngia. Però m’he quedat amb les ganes de veure-la, i per consolar-me he buscat informació i he pogut saber que cadascun dels cinc campanars fa 83 metres d’alçada i que la nau interior fa 48 metres de llarg, a més d’haver-hi a l’interior importants pintures. Però com que el temps ja s’acabava, he aprofitat l’última estona a la ciutat per passejar pels carreres, visitar la ja derruïda torre de Sant Jordi i finalment, cap a l’estació. I de nou, a desfer el camí fet a l’anada i acabar, ja entrada la tarda, a Gent de nou. Bonica ciutat i bonica excursió, llàstima que molts edificis estiguin en restauració i no els hagi pogut gaudir del tot!

(La imatge correspon al Pont des Trous)