Un dia a Leuven (Lovaina)

Un dissabte al matí.. Em llevo aviat i aprofito el dia que s’aixeca per anar a visitar una nova ciutat de Bèlgica. El destí d’avui és una nova ciutat de la zona flamenca, Leuven (Lovaina) (http://en.wikipedia.org/wiki/Leuven ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Lovaina ; http://www.leuven.be/en/tourism / ). Després d’una horeta de tren, arribo a l’estació i agafo el carrer de Bongentonen, que em porta directament a la Grote Markt, la plaça principal, que està en obres... però em saluda un impressionant edifici, l’Stadhuis o Ajuntament. Es començà a construir al segle XV sobre cases originals del segle IV, però els arquitectes van conservar els soterranis d’aquestes cases. És d’estil gòtic tardà, coronat per sis torres. Però el que més impressiona és la seva façana, amb 236 estàtues afegides a principis del segle XIX. Cadascuna d’aquestes estàtues representa a personatges cèlebres de diferents àmbits de la ciutat de Lovaina. També a l’ajuntament hi ha l’oficina d’informació turística, a on per un euro et donen la informació de què es pot visitar a la ciutat. Just davant un noi m’ha preguntat i volia que em fes una foto. Li he dit que sí, però m’ha sobtat que m’ho preguntés, ja que els belgues no es caracteritzen precisament per aquesta mena de coses (pel que he conegut fins ara). Després de meravellar-me amb l’ajuntament, he entrat a l’església de Saint Pieterskerk, la més antiga de la ciutat. Els seus orígens són del 986 d.C.; va quedar destruïda després d’un incendi el 1176, però es va reconstruir amb estil romànic. El 1425 es va ampliar i avui en dia l’estil que hi predomina és el gòtic tardà. Seguidament, he anat a visitar l’Oude Markt. Tot i que tradicionalment, segons les guies, està plena de terrasses, personalment no n’he vist ni una... He anat passejant i també he passat per davant de bastants edificis imponents, i moltes estàtues que apareixen en qualsevol racó. Molts dels antics edificis són seus de la universitat catòlica de Lovaina. A la biblioteca de la Universitat, com a dada anecdòtic,a cal dir que només hi ha volums de la A a la L, ja que als anys 60, quan la universitat es va separar pels conflictes lingüístics entre francòfons i flamencs, els segons es van quedar els volums de la A a la L i els francòfons, de la M a la Z, que es van endur a la nova universitat de Lovaina la nova. Seguidament, he continuat el periple fins arribar a uns dels dos beguinatges de la ciutat, el Groot Beginjhof (http://en.wikipedia.org/wiki/Grand_B%C3%A9guinage,_Leuven ). Sincerament, de tots els que he vist fins al moment, aquest fundat el 1232 és un dels més espectaculars i conservats que he vist. Actualment hi viuen professors i alumnes universitaris. Està situat prop del riu Dijle. De camí cap al beguinatge he coincidit de nou amb el noi que m’ha tirat la foto a l’ajuntament. M’ha explicat que coneix Catalunya, ja que la seva àvia té una casa a Begur. També m’ha explicat que als beguinatges, com que a les cases no hi havia números ni tampoc noms de carrers, damunt de cada portal hi havia una estàtua d’algun sant o quelcom semblant, així cadascú sabia qui vivia a cada casa gràcies a les estàtues. Després d’entretenir-me una bona estona pel beguinatge, he continuat la ruta marcada en la informació que m’han proporcionat a l’oficina de turisme. He passat per Sint-Donatuspaark, per anar a parar a la plaça dels Erasmus (i sempre descobrint estàtues i indrets). M’ha sorprès també que una senyora s’ha ofert a ajudar-me quan m’ha vist que mirava un mapa. També he trobat algun mercat i he acabat la ruta al petit beguinatge, molt menys espectacular que el gran, però també amb el seu encant. Finalment, última passejada pels carrers més cèntrics de la ciutat, i com que el dia gris i sobretot fred no convidaven tampoc a passejar, he agafat de nou el tren i cap a Gent. Leuven, una de la ciutats que més m’han agradat de totes les que he visitat fins ara. Totalment recomanable!
(La imatge correspon a l’Stadhuis de Leuven)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís