Segon dia a Berlín: la bella ciutat i un passeig per la Història(I)

Rebentada com estic del dia anterior, la son em venç i dormo més del que voldria. Em llevo poc després de les vuit i em vesteixo; de camí cap al metro que em portarà al centre de la ciutat, tot caminant, prenc un cafè calent que juntament amb els tènues rajos de sol fan que el dia comenci de manera tèbia. Agafo el metro i vaig fins a Alexanderplatz, des d’on decideixo anar a peu fins a la porta de Brandenburg. I així ho faig, tot copsant la gent que comença a omplir els carrers, el sol que tot ho il•lumina, la ciutat que es comença a despertar entre turistes i oriünds. Un cop arribo a la porta, em disposo a seguir un tour (http://www.newberlintours.com/ ) i mentre faig cua davant la bella porta, sento: “Eva, què hi fas aquí?”. Em giro i veig la Mireia, una noia de Girona que ja coneixia. Contentes de retrobar-nos, ens disposem a seguir el tour en la llengua de Cervantes acompanyades per un guia català, en Xavi, que ens fa una breu però intensa i interessant introducció històrica sobre la ciutat de Berlín (http://es.wikipedia.org/wiki/Berl%C3%ADn; ben resumida, si l’expliqués ocuparia infinitat de pàgines!) , la seva importància, etc. Des de Prússia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%BAssia ) la fundació de la ciutat fins a Napoleó, des de l’inici de la primera guerra mundial, passant pel maleït nazisme i fins a l’actualitat. També ens explica que es desconeix l’origen de la bandera amb l’ós. Després de la breu repassada històrica a Alemanya i a Berlín, ens palplantem davant de la porta de Brandenburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Porta_de_Brandenburg ). En Xavi ens explica que l’estàtua que la corona se l’endugueren els francesos durant l’ocupació de la ciutat i fou retornada temps després; pel que sembla, aquest monument de la Pariser Platz no és un símbol de pau. La travessem i ens parem a la plaça 18 de Març (http://de.wikipedia.org/wiki/Platz_des_18._M%C3%A4rz) gairebé a tocar del Bundestag (http://ca.wikipedia.org/wiki/Reichstag_(edifici) ) o Reistag, el parlament alemany, amb la famosa cúpula de l’arquitecte Norman Foster. També allí el guia ens conta que si ens hi fixem, hi ha una doble línia de maons al terra que marca a on hi havia el mur de més de 150 km. I a no gaires metres d’aquesta plaça hi ha un monument en record a l’holocaust (http://www.holocaust-mahnmal.de/en) , de l’arquitecte americà Peter Eisenman.. Allí no es pot pujar als blocs ja que són com una mena de memorial que cadascú interpreta a la seva manera. I és que els alemanys no s’amaguen de parlar del seu passat més recent, per cruel que sigui a voltes. Tenim uns moments per passejar entremig dels més de 2000 blocs de totes mides que formen aquest memorial. La veritat és que per a mi significa com un gran cementiri en memòria de tots el que foren assassinats. I passejar-m’hi per enmig em provoca una barreja de tristesa, ràbia, impotència i claustrofòbia, com una mena d’angoixa, com per desgràcia devien sentir els presoners dels camps de concentració. I d’allí ens parem en un solar de terra amb alguns cotxes aparcats. I en Xavi ens conta que estem damunt del que fou el búnquer del maleït Hitler (http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler) , a on es va suïcidar. Segons sembla amagava la seva relació amb Eva Braun per tal que el poble pensés que vivia exclusivament dedicat a ell. I per despit, quan el seu poble l’abandonà, es casà amb Eva, com un amant despietat. Però no aguantà i se suïcidà; ho feu amb unes pastilles; la primera la donà a la seva gossa, la segona a Eva i la tercera se la prengué ell abans de fotre’s un tret al cap. Els soldats van intentar cremar-lo i marxaren. Però quan van entrar els russos, el van trobar i se l’endugueren, però no fou fins molt més tard que l’acabaren de cremar, ja cap als anys 70. També els russos intentaren destruir del tot el búnquer, però no reeixiren, de manera que hi van tirar terra al damunt i hi van edificar. I com a única commemoració hi ha una petita placa a on ho explica. Anem tirant i creuant carrers amb els típics semàfors berlinesos. Es veu que venien de l’antiga República Democràtica Alemanya (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya) , i quan els van voler treure, hi va haver una gran mobilització ciutadana. La propera parada la fem a la plaça Leipziger a on hi ha actualment el ministeri d’Hisenda, però en temps del comunisme hi havia com un ministeri. Allí hi moriren uns quants obrers quan reclamaven millores en la seva qualitat de vida, en la revolta del 17 de juny de 195 (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sublevaci%C3%B3_del_17_de_juny) . I com a anècdota, al terra hi ha una fotografia ampliada, dels revoltats, de la mateixa mida que un mural que hi ha sota les voltes i que voldria significar la vida diària en l’època comunista. I caminem fins a trobar-nos amb un altre reducte del mur de Berlín (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn ). Segons ens explica el guia, el govern l’aixecà d’un dia per l’altre, tot i que feia temps que ho planejava. De cop i volta, sense que ni els propis berlinesos ho esperessin, es van llevar amb una tanca de ferro que delimitava la zona que més tard seria el mur. I tot ple de soldats que ho custodiaven. En realitat hi havia com dos murs, i enmig d’ells, com una zona d’exclusió. Alemanya estava dividida en la República Federal Alemanya (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_federal_alemanya) , que alhora comprenia la part occidental de Berlín i la República Democràtica Alemanya, la comunista, que ocupava el Berlín Oriental. Després d’aquesta història, el següent punt és el check point Charlie (http://ca.wikipedia.org/wiki/Checkpoint_Charlie ,). Aquest és un símbols de la guerra freda, ja que era un dels punts a on es podia traspassar d’Alemanya Oriental a Alemanya Occidental. Avui en dia hi ha dos actors vestits de soldats amb els quals la gent es pot fer fotografies. Allí al costat hi ha actualment el museu del mur. Al voltant d’aquest carrer, Freiedriechstrabe hi ha tot de fotografies dels anys del mur; fins i tot hi ha moments de tensió a una banda i a l’altra de les fotografies es veuen tancs russos i americans enfrontats. En aquest punt, ple de turistes, aprofitem per fer una pausa per recarregar forces (continuarà)...
(La imatge correspon a la porta de Brandenburg).

Comentaris

Anònim ha dit…
navegant per la xarxa, buscant l'avui a Berlín, he anat a parar el teu bloc.
L'estiu passat hi vaig passar una mica més d'un mes i em va sembla una ciutat fantàstica; cada dia una descoberta! ara m'enyoro i em faré lector de les teves entrades des de Berlín. Al meu bloc pots trovar-ne 16 a l'etiqueta de Berlín.

salut
Evita ha dit…
Hola!
Merci pel post! Jo hi vaig estar tres dies i la veritat és que em van faltar hores.Ja busco el moment per a poder tornar a escapar-me a aquesta ciutat que m'ha robat el cor! I tant que em passaré pel teu blog, gràcies per la informació! :-)
Recordds d'una gironina perduda en terres belgues!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís