Polseres vermelles

He de reconèixer que no acostumo a seguir sèries de televisió des de ja fa algun temps. Però potser és per la llunyania de la terra i la soledat que vaig començar a veure la sèrie de TV3 Polseres vermelles... i m’hi he ben enganxat! Tracta des d’un punt de vista molt humà, sense més dramatisme del necessari, les malalties de llarga durada d’una sèrie de joves que decideixen formar un grup: dos malalts de càncer, un noi en coma, un malalt de cor, un accidentat i una noia que pateix anorèxia. Més d’un dia m’ha saltat la llagrimeta, però personalment me’n vaig a dormir donant gràcies de com en sóc d’afortunada. Una sèrie que tracta també propis de l’adolescència i de la vida en general, de com en pot arribar a ser d’important a vegades tenir una mà que t’agafi quan decaus. Deixo l’enllaç d’una de les cançons que apareixen a la sèrie, dels garrotxins Teràpia de Shock, “Sense tu”... Si veieu la sèrie, ja em direu què us sembla! :-)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís