Tercer dia a Berlín: retorn a Gent i enyor de la ciutat

El meu últim dia a la capital alemanya comença ben prest. Tot i el cansament acumulat a les cames, em llevo poc després de les set; recullo les quatre pertinences que tinc a l’habitació i em disposo a marxar i fer una última volta per la ciutat. Deixo la motxilla al hostel i repeteixo el ritual del dia anterior, és a dir, esmorzo un cafè i una pasta tot caminant per la Frankfurter Allée. Em paro un moment davant de la torre de Frankfurt (http://en.wikipedia.org/wiki/Frankfurter_Tor) , ubicada en aquesta avinguda i des d’allí mateix agafo el metro fins a Alexanderplatz, amb la impressionant torre de telecomunicacions, construïda pel govern de la república democràtica alemanya (http://ca.wikipedia.org/wiki/Fernsehturm_de_Berl%C3%ADn) . La plaça dista molt de divendres a la tarda, car està ben buida de moviment. Des d’allí emprenc el camí cap al Bundestag, és a dir, el parlament (vegeu la foto adjunta). De camí torno a passar per davant de la catedral (http://en.wikipedia.org/wiki/Berliner_Dom), a on els primers autocars ja deixen els turistes. Camina que caminaràs acabo arribant de nou a la porta de Brandenburg. La travesso i vaig cap al Bundestag, fortament custodiat per una munió de policies. A més, hi ha una cua enorme per a poder entrar-hi. Tiro la foto de rigor i em dirigeixo cap a l’estació central de Berlín, tot travessant un gran i modern parc, segurament construït després de la reunificació del país, votada en un referèndum i amb ampli suport a la unió del país. A l’estació hi faig un vol (http://www.berlin-hauptbahnhof.de/site/berlin__hauptbahnhof/en/start.html; http://www.berlin-hauptbahnhof.de/site/berlin__hauptbahnhof/en/start.html) i quan miro el rellotge m’adono que és hora de començar a retirar. Així doncs, agafo el metro fins a la torre de Brandenburg i retorno cap a Alexanderplatz caminant, tot passant enmig d’un mercat d’artesania i entrant en alguna que altra botiga. Una vegada arribo a Alexanderplatz agafo el metro i vaig cap a recollir l’equipatge al hostel, tot passejant pel barri a on està ubicat aquest. Un cop amb la maleta a l’esquena em dirigeixo a l’estació de tren que hi ha al costat del barri... i està tancada! M’entra de cop una suor freda i pregunto a un amable matrimoni com arribar a l’aeroport. Ells em diuen que fan obres a l’estació i que hi ha un bus substitutori. Em guien en tot moment fins que puc agafar el tren que em portarà a l’aeroport. Un cop dins, respiro alleugerida; el sol m’escalfa la cara i no puc deixar de pensar en totes les coses que no he pogut visitar de la ciutat, amb les ganes que tinc de tornar-hi quan encara no he ni marxat. Sento ja enyor d’un lloc a on m’he sentit, estranyament, molt feliç. Però l’encanteri dins del qual estic es veu trencat quan sento una veu coneguda que no calla: la cotorra del primer dia també és dins del tren! Per fi arribem a l’aeroport i després de passar els preceptius controls de seguretat, menjo un entrepà i espero el moment de pujar a l’avió. Durant l’espera em compro una camiseta amb la inscripció “Ich habe noch einen  Kaffee in Berlin”, que vindria a dir que “Encara em queda un cafè a Berlín”. I és ben cert! Bis gleich Berlín, ich liebe dich!