Sentiments contradictoris

Avui és el meu darrer dia a aquesta ciutat de Gent, a Flandes. Han estat sis mesos, he vingut, en certa manera, a hivernar aquí. I arriba l’hora de fer balanç, l’hora de marxar. I és en aquest moment que al cap em vénen multitud d’imatges. De la gent que deixaré aquí i que m’han fet sentir estimada (pocs, val a dir-ho). De la gent que he conegut i que per algun motiu o altre ja han marxat i amb qui he viscut moments molt especials. De totes les experiències bones i dolentes, dels indrets visitats, i sobretot de la quotidianitat que m’he creat. Enyoraré, segur, sortir a passejar i a descobrir indrets de la ciutat (encara en els últims dies n’he descobert); enyoraré voltar les botigues, veure les tres torres de l’església de Sant Nicolau, de la catedral de Sant Bavó, del Belfort... però tot això són motius per tornar algun dia. Però d’altra banda també tinc ganes de tornar a casa, amb la meva gent, allà a on pertanyo, a la meva terra. Enyorança, però alhora anhel. Ara sí, fins a la pròxima Gent! :-)
(La imatge correspon a un dels canals de Gent)

Comentaris

sakalisker ha dit…
És dur marxar, però el lloc sempre estarà ahi quiet esperant que tornes algun altre dia. Benvinguda a casa!
anna ha dit…
...tots els camins ens enriqueixen i omplen de noves experiències que, bones o dolentes, segur ens serviran per entendre millor aquest món i les persones que l'habitem!! i ja saps peke que tot final ens obre les portes a un nou començament (i hi ha, encara, molts indrets del món per descobrir!!)!! estic contenta que tornis!! fins demà!!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís