L'altra cara de la ciutat de Gent

Dies endarrere, vaig agafar el tram que hi ha davant del lloc a on visc per anar a l’estació. Si ho sé, agafo que el bus, ja que un trajecte que faig en 20 minuts com a màxim amb aquest mitjà de transport, va esdevenir un trajecte de 45 minuts. Però em va servir per fer una volta per la perifèria de Gent, una realitat que desconeixia totalment. El barri turc, amb moltíssima gent d’aquell país, altres barris no tant coneguts, etc. Però també hi ha una altra ciutat, menys bella, més pobra, més deixada. Una ciutat que potser em faria cosa passejar-hi sola de nit... La bellesa del centre esdevé deixadesa en molts casos... però m’agrada haver fet aquest recorregut per conèixer una altra realitat de la ciutat, una nova Gent que per a mi era totalment desconeguda. No sempre tot el que llueix és or que diu la dita...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"