Un dia a Köln (Colònia)

El primer dissabte de març aprofito per visitar aquesta ciutat alemanya, Colònia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_) (Alemanya), a poc més de dues hores en tren des de Gent. De negra nit marxo de casa; encara no són ni les sis del matí. De camí anant a buscar el bus, veig que al pub a tocar del pis encara hi ha ambient, ple a vessar. Un cop a l’estació espero aguantant la fredor de l’aire i agafo un tren que em portarà a Brussel•les, i un cop allí transbord i viatge plàcid fins a Colònia. El trajecte em permet veure poc del paisatge, ja que està tot emboirat. Un cop a Colònia, per entrar en calor, prenc un cafè a l’estació i surto. I la impressió de la sortida és brutal: davant meu em saluda la catedral (http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Col%C3%B2nia): des del 1996 és patrimoni de la Humanitat. La catedral té unes dimensions espectaculars: 144 metres de llarg, per 86 d’ample, i les torres fan 157 metres. Tot un espectacle només de veure la imatge. Com també em sorprèn la quantitat de gent que hi ha disfressada, i és que és dissabte de Carnaval. Em disposo a visitar la catedral, però sorprenentment, està tancada, així com les torres a les quals normalment es pot accedir. Així doncs, començo a caminar i passo per davant del Dome-music, com l’auditori de la ciutat, que té vistes al Rin (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rin) . Començo a caminar al costat de l’enorme riu, a on no paren de passar vaixells de càrrega. Vaig contemplant els ponts que connecten la ciutat vella amb la nova i en diviso tres: el Hohenollernbrücke, el Deutzer Brücke i el Severinsbrücke. Pel camí vaig trobant el terra completament ple de vidres tancats i no gaire gent passejant, molta, però, disfressada. Trobo relíquies, trossos d’història escampats per diferents indrets, així com el museu de la xocolata, que per mala sort està tancat. Vaig caminant per diferents indrets, una mica allunyats del centre, però al final i acabo arribant a la Plaça Nova (Neumarkt), a on em sorprèn una immensa voràgine de gent disfressada instal•lada a les diferents carpes que hi ha al mig de la carpa. Hi ha gent de totes edats, de diferents nacionalitats, amb les disfresses més increïbles; també hi ha bandes de música, amb la gent disfressada del segle XVII, més o menys. M’endinso en les profunditats de la plaça, que és un immens centre comercial a on et perds. En sortint, agafo el principal carrer comercial, el Schildergasse; està ple de paradetes de menjar i de cervesa, i fins i tot una llama és un reclam turístic. Finalment, amb els carrers plens de gent, vaig entrant en alguna botiga i em sorprèn la quantitat de símbols blanc-i-vermells que hi ha de la ciutat: el que em crida més l’atenció és com una mena d’estri de roba per penjar-se al coll i poder-hi posar la cervesa; també múltiples mitges, barrets, etc. Acabo anant a parar de nou davant de la catedral; la plaça cada vegada està més plena de gent disfressada, així que per evitar quedar atrapada entre la gent, marxo i vaig a buscar més llocs per visitar: em trobo amb la bonica església dels Apòstols. Potser no és el millor dia per visitar Colònia, ja que la voràgine de gent disfressada i amb molt d’alcohol es fa cada vegada més evident. Trobo la bella/vella plaça del mercat vell (Alter Markt), totalment transformada pel carnaval: plena de graderies recent muntades, els carrers bruts, la gent fent cua per entrar als locals quan no són ni les quatre de la tarda. Marxo de tanta festa (em feia una mica de vergonya, ja que era de les poques persones que no anaven disfressades) i torno a passejar per la vora del Rin i em torno a endinsar a la ciutat, a on trobo la Römerturm (la torre Romana). I és que Colònia té un important passat romà (http://de.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6merturm_(K%C3%B6ln)) . Fou fundada l’any 50 aC i va ser anomenada Colonia Claudia Ara Agrippinesnsium; en aquesta ciutat hi va nàixer Agripina la Jove, qui va ser esposa de l’emperador Claudius. La torre és actualment de propietat privada, però es troba a peu de carrer, amb els mosaics originals i amb un excel•lent estat de conservació. Prop d’aquesta també hi ha la torre romana d’Helena. Poc a poc el dia es va esgotant; les botigues van tancant i la gent es va aplegant per celebrar el Carnaval. Ja cansada retorno a l’estació per esperar l’hora d’agafar el tren; i allí sembla una plaça de Carnaval: tot ple de gent disfressada, molta borratxa i trens i més trens que no paren de portar passatgers disfressats. Finalment, l’hora d’agafar el tren arriba i el prenc, per arribar ja gairebé a la mitjanit a Gent. Un bon dia, però no el més idoni per visitar la ciutat: m’agradaria tornar-hi un parell de cops: un per carnaval disfressada i gaudir de la grandiosa festa i un altre per contemplar amb calma la ciutat i tots els seus monuments i encants... qui sap! 
(La imatge correspon a la façana de la catedral de Colònia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís