Koblenz

El segon dia a Alemanya es despertà ennuvolat. Després d’esmorzar, vam anar a l’estació a comprar els bitllets de tren per anar a visitar la veïna ciutat de Koblenz. Després del viatge de més d’una hora, vam arribar a aquesta localitat. Informats a l’oficina de turisme, de nou vam anar a passejar. Ens vam trobar en una estàtua que de tant en tant escopia aigua, i algú de nosaltres va quedar una mica mullat.... Després de fer-nos un bon tip de riure, ja es feu l’hora de dinar. Per tercer àpat consecutiu, el destí fou un restaurant alemany. Em va encantar la decoració i el menjar que ens van oferir. Tot de fusta, molt acollidor. A fora, el temps oscil·lava entre ennuvolat i plujós. Ben tips, per fer baixar el dinar, vam continuar passejant per Koblenz, seguint la ruta turística marcada al mapa. Jugant a fer-nos divertides fotos, va anar passant l’estona, fin que vam acabar passejar per la vora del Rhein, fins trobar la punta a on el Mossel i el Rhein s’ajunten. Llàstima que hi havia la zona en obres i no vam poder fer el passeig complert. Vam pujar a un mirador, impressionat, a on es distingia clarament la unió dels dos rius, la fusió de les aigües calmades. Però cada cop el cel se n’anava ennegrint més, així que el proper destí fou l’estació, a on arribàrem ja amb la tempesta començada. Vam prendre el tren i de nou, vam retornar a Mainz, a on després d’una reparadora dutxa, vam fer un aperitiu al bar del davant i acabar sopant en un acollidor local. La llàstima fou que tancaven i vam acabar la nit en una taverna, fent cerveses barrejades amb suc de poma i jugant a divertits jocs de taula fins ben entrada la matinada....
(La foto correspon a l’estàtua que periòdicament va escopint aigua...)