Japó, dia 4: Okinawa; mig turisme mig congrés

Al matí ens aixequem i després d’esmorzar de nou un mig mig de menjar japonés i occidental, marxem a visitar els jardins de Fukushuen, uns jardins xinesos. Només de sortir a l’exterior, la calor i la humitat de Naha ens saluden, així com les dones que tant plogui, com faci sol, com núvol es passegen amb un paraigua (i que consti que son moltíssimes!). Ens dirigim cap al destí per visitar, però ens trobem que està sorprenentment tancat. Per fer una mica de temps, passegem pel parc adjacent, el Matsuyama Park, però en vistes que no obren, claudiquem i marxem cap a l’hotel a recollir les coses per ja anar cap al congrés. Prenem el bus 32 i fins i tot per això són rars aquests japonesos! A mesura que t’acostes a la parada a on has de baixar, va variant el preu segons la parada a on has pujat. Al cap d’uns 20 minuts de viatge arribem a l’imponent centre de convencions d’Okinawa, a on un sol radiant més no poder i una calor asfixiant fan que la sortida de l’autocar s’assembli a l’entrada d’un forn. Busquem ràpidament la platja tot passant per uns camps de golf. Finalment trobem la platja tropical, que a primera vista em recorda a alguna de les platges de Formentera. En el temps de baixar de l’autobus i arribar a la platja, em cremo com una gamba, una vermellor, que juntament amb les picades de mosquit que m’assetgen el cos, fan que em passi el dia rascant-me. Només d’arribar a la platja, ens adonem que està molt ben acondicionada, però el bany només està permès en una zona. De sobte, quan es disposàvem a fer una caminada per la platja, el cel s’ennuvola i cau una tempesta de mil dimonis. En prou feines tenim temps de córrer a aixoplugar-nos sota un tendal i allí ens hi passem gairebé un parell d’hores. Amb l’oceà Pacífic de fons aprofitem per treballar una estona i seguidament, vistes que la pluja no vol parar, anem a comprar menjar preparat a una botiga a on tenien de tot, al costat de la platja. Dinem amb la brisa marina de companya i poc després, ja ens dirigim cap al congrés, a on ens atenen i ens faciliten la paperassa i algunes coses més. L’estona passa ràpidament i comença el congrés, l’Spermatology 2011, amb una sessió dedicada al mestre Björn Afzelius, mort el 2008. Les conferències estan prou bé, però al final se’m fan avorrides. Cap a les 7 hora local, pleguem i en sortint, agafem un parell de paraigües transparents que regalen i que en són molt útils per arribar a l’hotel a on es fa la recepció de benvinguda, regada amb cerveses, vins i tes, a més de múltiples varietats de canapès. Quan la vetllada ja s’acaba, fem intercanvi d’impressions amb japonesos, xinesos, indis, etc. Entremig de tanta xerrameca, no sé com explicar-los que jo no sóc espanyola. Ho deixo en què no dono suport a la selecció d’aquest país. Finalment, el bus ens retorna a Naha, i després de 25 minuts ben bons de camí, arribem a l’hotel i a descansar de la xafogor asfixiant!
La foto correspon a la platja que hi ha davant de la seu a on estem de congrés, una platja titllada de tropical, a on en poca estona puja i baixa la marea, a Gyonwan)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís