Japó, dies 1 i 2: el viatge

Els dos primers dies d’aquest viatge es poden resumir en poques paraules: aeroports i avions. Diumenge ja al capvespre, marxem cap a la capital catalana, Barcelona, a on farem nit. Després de poques hores de repòs, ens llevem i un taxi ens porta, carregades fins dalt, cap a la terminal 1 de l’aeroport, a on tenim temps de facturar, fer un cafè i passejar una mica per les botigues. Més que un aeroport, la terminal 1 de l’aeroport del Prat sembla un gran centre comercial amb horari gairebé ininterromput, car a les 8 del matí ja estava tot en plena dansa. A les 9.20 agafem el vol de British Airways que ens portarà, en un vol bastant plàcid, fins a Londres. Durant el trajecte ens obsequien amb un entrepà realment amb gust de plàstic. Un cop a la Londres, a Heathrow, tenim temps d’agafar el bus llançadora que des de la terminal 3 ens portarà a la 5, una terminal que també s’assembla bastant a un centre comercial. En poc més d’una hora, el nostre vol marxa de la terminal 5 cap a Tòquio! Ens enfilem a l’avió i comencen les més de 10 hores ininterrompudes de viatge. Davant la nostra cara la pantalla ens ofereix diferents opcions: pel·lícules, programes de televisió, notícies, diversos CD’s, etc. Em decideixo per començar a veure Avatar, però entre el soroll del motor i que els auriculars no se sentien bé, desisteixo. Em concentro en la lectura, però el dinar/sopar me’n distreu. El rissotto que ens serveixen, juntament amb una deliciosa mousse de xocolata blanca amb gerds em fa caure aviat en un son letàrgic. Tot i que a Catalunya ja serien les 5 de la tarda, en hora japonesa són passades les 12. Així que... tothom a dormir. Vaig fent sons, intercalats amb estones de lectura i estones de mirar qualsevol cosa a la pantalla. Sobretot m’encanto a veure per la pantalla la ruta que fem i els indrets que sobrevolem. Els seient són incòmodes, i combinat amb algunes turbulències no permeten que el son sigui gaire profund. Poc abans d’aterrar, ens porten l’esmorzar: truita, amb xampinyons i mongetes d’acompanyament, iogurt, suc de taronja, cafè i una magdalena. Menjo una mica, però el menjar + turbulències = mal final de viatge pel meu estómac. Finalment, ja un cop a terra, i després de passar els preceptius controls d’entrada al país, amb foto inclosa (amb una cara de marejada i peix bullit que déu n’hi do!), ens disposem a passar el dia a l’aeroport de Narita. Un immens aeroport, ple de japonesos, tot escrit en la seva llengua. Quin contrast de cultures! Després de dinar, les hores passen més lentes que mai, fins que finalment anem cap a la zona d’embarcament del vol d’Okinawa. Mentre esperem, veiem imatges del mundial que actualment s’està celebrant a Sudàfrica. Sorprèn veure, entremig de les imatges, propaganda protagonitzada per jugadors del Barça! J Finalment, pugem a l’avió i dormim durant les gairebé tres hores que dura el vol cap a Naha, la capital de l’illa. Quan baixem, ens adonem que a l’avió també hi anaven un bon grapat de soldats americans, segurament per anar-se a instal.lar a la base militar que els nordamericans encara conserven en aquesta illa del Pacífic. Recollim les maletes i anem cap a l’hotel, a on tenim alguns petits problemes amb la reserva. Deixem les maletes, anem a sopar alguna cosa japonesa, per començar-nos-hi a acostumar i finalment, anem a dormir, esgotades com estem. Ja som al Japó!

La foto correspon al menjar que ens van donar a l'avió de camí cap a Tòquio!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís