Japó, dia 7: quart dia sencer de congrés!

Ja fa una setmana que som fora de Catalunya, gairebé. El matí és idèntic als últims: aixecar-nos aviat, esmorzar a l’hotel (per cert, avui pleníssim ja a les 7 del matí, tot i ser diumenge!) i ràpidament cap a buscar el bus que ens havia de portar al congrés. El matí és quiet a Naha, ni els petits Tantos (els cotxes que gairebé tenen tots els japonesos) són gaire abundants (per cert, aquí tots els cotxes són molt petits!). Arribem al congrés i de pet cap a les conferències, que fins a la pausa-cafè han estat molt interessants. Quanta feina que dóna el semen i amb quantes espècies es treballa, impressionant! Fem la pausa tot menjant pastes típiques de l’illa i aprofitem l’estona per parlar amb una investigadora anglesa que treballa a Suècia. Seguidament tornem a entrar a les conferències i esperem que arribi, entre cop de cap i cop de cap, car en alguns moments la son em venç (tot i la fred que feia per l’elevat nivell de l’aire condicionat), s’acaba el matí (cal dir que és moltíssima la gent que s’adorm a les conferències; això em reconforta ;-) ). Anem a buscar la caixa de menjar preparat i avui anem a la platja de davant del congrés a dinar. La platja està molt plena de japonesos que celebren el diumenge. Mengem la capsa de menjar, amb diferents tipus d’arròs i altres menges. L’estona passa i ens toca anar a la sessió de pòster. Només de començar, esbotzem un somriure. El Dr. Yoshiro Toyama, amb qui havíem contactat el primer dia, ens obsequia a cada una amb una figura de ceràmica del Shisa! Després esperem pacientment que vingui algú a preguntar-nos i un parell o tres de persones ho fan. Un xinès sembla interessat i hi xerrem una estona. Quan ja s’està a punt d’acabar la sessió, una noia ens diu que hi ha uns japonesos amb qui havíem contactat abans de marxar que ens busquen. Hi anem i “xerrem”una estona sobre possibles col·laboracions. Intentem fer-nos entendre, però al final no marxem gaire convençudes d’haver-ho aconseguit. De fet, les conferències que fan els japonesos per mi són les més dures. Vocalitzen poc, parlen baix i per tant, aquesta combinació fa que sigui una tasca àrdua seguir les seves explicacions, sovint interessants. Una vegada acabada la sessió de pòsters, retornem a les conferències. Però un cop arriba la segona pausa cafè de la tarda, deixem les pertinences a recepció i anem a passejar una mica per la zona del port i la platja, a on veiem el crepuscle del dia. La platja està encara plena, però la marea està molt amunt, així que només ens mullem els peus i retornem a la zona del congrés per tal d’agafar el bus que ens ha de retornar a Naha la capital. Després d’una lleu becaina, hi arribem. I per seguir la tradició d’aquests últims dies, passegem pel carrer comercial i acabem la vetllada sopant en un típic restaurant japonès, realment molt acollidor i bonic, d’aquells fets de fusta a on t’has de descalçar per entrar a la zona de menjar. A la taula del costat hi tenim uns assistents al congrés, entre els quals un català. Durant el sopar (menjant la patata típica de l’illa amb tempura, realment boníssima, entre altres menges regades amb una cervesa Orion, típica d’aquí) hi anem intercanviant algunes impressions, comentem que nosaltres parlem català i més coses, mentre el lloc continua impregnant de màgia l’ambient. Finalment, paguem i marxem d’aquest local fet de fusta i a on has de posar els peus en un clot per tal d’arribar bé a la taula. I poca cosa més; a l’hotel i a descansar!
La foto és de la posta de sol que vam veure a la platja que hi ha davant del centre de convencions de Gyonwan, a on se celebra el 11th Spermatology.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís