Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Per quins set sous es paga amb els meus impostos la vigilància d’aquest grup de “ricatxos” que vénen a casa nostra a discutir sobre el futur del món? Per què carai aquesta gent , la seva vida, és molt més important que la de qualsevol altra? Per què se’ls protegeix d’aquesta manera, per què no es paguen ells mateixos la seva seguretat? Per què s’amaguen i fan reunions secretes? Què han de discutir aquesta colla de patums? Els destins del món? Viuen tancats en les seves bombolles de diners i opulència i a sobre els hi hem de pagar les festetes...No en nom meu, i no amb els meus diners. Que els destinin a polítiques socials i no a aquesta imbecilitats!
Comentaris