Japó, dia 6: tercer dia sencer de congrés!

Com els darrers dos últims dies, ens llevem a les 6 i escaig, esmorzem-dinem o no sé què fem i marxem escopetejades cap a buscar el bus. Avui és dissabte, i un parell de borratxins ja ens saluden de bon matí. Passem pel carrer principal fins a agafar el bus. Al matí la ciutat sembla una altra, tota somorta, en comparació al voràgine nocturna. Passem per davant a on al capvespre un senyor es dedica a encantar gats que es fan els adormits (ben curiosa la cosa!). Al bus fem una mica de migdiada i només d’arribar al congrés, anem directes a les conferències. Tot i que me les esperava avorrides, m’han acabat agradant moltíssim. A mig matí, el cafè-pausa i després sant tornem-hi amb més conferències. Acabada la sessió del matí i just abans de dinar de nou una capsa de menjar xinès dins d’una sala amb un conferenciant ens hem fet una foto de família tots el participants del congrés. Fins i tot en això són raros! Han muntat una tarima, un senyor desdentegat (només un parell de dents li poblaven la boca) col·locava a la gent, un altre cridava als que quedaven amagats i alhora comptava les fotos que ens farien, el Dr Slump d’Okinawa aguantava un cartell amb una cara somrient a on posava “Smile” i finalment el fotògraf, enfilat damunt una escala, tirava les fotos! Quin muntatge! Després de dinar hem aguantat un parell de conferències sobre varicocele (amb imatges d’operacions incloses, però no aptes per després de dinar). Hem anat a passejar per la platja, avui poblada de gent que feia barbacoes. Hem baixat entremig dels espigons que tenen i he posat els peus en l’aigua cristal·lina, en companyia de peixos de color blau elèctric! També hi havia peixos que estaven fora l’aigua i “pasturaven” les algues dels espigons. Realment increïble. En aquell moment el món s’ha aturat per a mi i la màgia de la vida impregnava cada racó! Quina meravella! Després d’aquesta estona fascinant i alhora formidable, hem tornat cap a les conferències, a on s’ha acabat d’escolar la tarda. Com a curiositat, una imatge d’una extracció de semen a on dofí, a on ell estava ben quiet i es deixava fer! Menys fàcils són les extraccions a hipopòtams i elefants! Així doncs, de nou cap a l’autobús, després de fer una visita a la zona de pòsters, a on ja hem penjat el nostre. De camí cap a Naha, he pogut xerrar amb una investigadora sueca amb projectes molt interessants! Un cop al a capital de l’illa, de nou ens hem entretingut per la infinitat de botiguetes del carrer principal. Abans d’arribar a l’hotel hem comprat el sopar al supermercat del costat i hem tingut temps també d’entrar en una farmàcia a comprar crema per les picades de mosquit (una bona odissea preguntar a on hi havia una farmàcia i demanar la crema, però amb l’ajuda d’una guia ha estat possible!). Hem sopat a l’habitació i després de satisfer la panxa, hem decidit anar als banys que hi ha a l’hotel, els típics japonesos. Així doncs, ens hem abillat amb el kimono que ens proporciona l’hotel i cap a la segona planta, a on hi ha l’spa. Com que no sabíem gaire què fer, hem esperat que entrés una dona i l’hem imitada. Ens hem quedat amb pilota picada i hem entrat al bany, a on t’asseus en una cadireta i et vas rentant. Un cop ben neta, et poses l’estona que vols dins d’una piscina d’aigua calenta i vinga, ja està (talment es mostra a sèries com la d’en Shin-Shan!). Un cop satisfeta aquesta curiositat (que per cert, els japonesos utilitzen aquest sistema de rentat personal habitualment), cap a l’habitació i a descansar!
La imatge és dels Goya, els melons amargs típics de l'illa que allarguen la vida!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís