Japó, dia 8: cinquè dia sencer de congrés!

La rutina no vaira. Ens llevem aviat i a esmorzar aquesta barreja rara de menges occidentals i orientals. Marxem cap a buscar el bus que avui, enlloc de Gynowan, ens portarà a @Bankoky Sinryo-kan. Aquest lloc, segons ens han informat es va construir per tal d’acollir la cimera del G-8 l’any 2000, una cimera d’aquesta gent que se senten els capitostos del món. De camí cap al lloc a on espera el bus, tot passant pel Kokusahi street, el carrer comercial de Naha, m’adono que la globalització es un fenomen ben present. El McDonalds hi és ben visible (i obert 24 hores!), a l’igual que l’Starbucks cafè i l’Steak House. No calen gaire més comentaris...Mentre esperem el bus, intercanviem impressions amb unes noies d’un grup de recerca mexicà. Una fins i tot ens comenta que té parents catalans que xerren únicament en català a casa seva (i són la tercera generació dels que van haver d’emigrar-hi J!). Al Japó, com al Regne Unit, es condueix per la dreta, però mica en mica ja ens hi hem anat acostumant. Només d’arribar al lloc a on avui se celebrarà la conferència, quedo impressionada per la quantitat de diners aquí invertits, però el lloc és impressionantment bell, un paradís ple d’aigües cristal·lines, illetes i una vista panoràmica increïble. Un dels científics sudafricans que ahir van sopar a la taula del costat de la nostra, el Dr. Gerhard van der Host, se’ns acosta i es fa algunes fotografies amb nosaltres. També tenim temps d’intercanviar impressions amb un científic espanyol. Tothom queda fascinat i entrem cap al saló a on se celebren les conferències matutines. La sala és gran, però molt freda. Abans, però passo pel lavabo. No és cap cosa de l’altre món, però per sort, aquests lavabos són “normals”. Aquí tenen els lavabos japonesos (els que són com una fossa a terra) i els lavabos “normals” però que al costat porten incorporat un complex sistema de funcions. T’assentes i ja deixa anar aigua calenta. Després tens l’opció que et tiri aigua de dues maneres a les zones destinades a la funció de micció i finalment, si no vols que et sentin durant el moment d’evacuar, tens l’opció de prémer un botó que emet el so d’una cisterna de lavabo buidant-se durant 30 segons. I finalment, hi ha la cadena (menys mal!). Comencen les conferències, avui dedicades a la memòria de Jean Clark Dan (1910-1978), una científica americana que es va casar amb un japonès i va fer la carrera científica en aquest país asiàtic. Dan va ser qui va descobrir la reacció acrosòmica que té lloc en els espermatozoides, tot un descobriment en el món de l’espermatologia que va ser el punt de partida de moltíssims i interessants estudis. Aquesta senyora va viure la segona guerra mundial i va ser mare de cinc criatures i encara va tenir temps de fer una carrera científica impressionant, malauradament truncada per una prematura mort als 68 anys. El matí transcorre a poc a poc, i finalment, a quarts d’una ens donen una capsa de menjar japonès que ens cruspim mentre contemplem la bellesa que s’ofereix davant el lloc a on es fa el congrés, amb vistes al mar. Poc després ja marxem amb els busos cap a l’excursió oficial del congrés (previ pagament de 5000 iens, que equival a uns 50 euros aproximadament). Tenim una guia molt divertida que explica no sé què mentre balla i porta una flor al cap. El cansament acumulat s’accentua i m’acabo adormint, per despertar-me quan ja hem arribat a l’Aquàrium de Churaumi. Només d’arribar és impressionant la vista que hi ha! Una platja amb sorra blanqueta, multitud de flors que acaben conformant imatges de peixos, etc. Finalment entrem a l’aquari i només d’arribar hi ha l’oportunitat de tocar criatures marines! Des del quart pis, al qual arribem, anem descendint progressivament, talment estiguéssim a l’oceà Pacífic. Quina meravella! Que bonica que és la màgia de la vida. Infinitat de criatures amb infinitat de formes i colors viuen en aquests mars que solquen el nostre planeta. M’entusiasmo amb tanta bellesa. També observem com donen menjar als taurons, m’encanto amb la grandària de les rajades, i un llarg etcètera. I per acabar, el fons abissal; dintre de la negror, és impressionant els animals que allí hi tenen el seu hàbitat! Que n’és d’impressionant la vida! Amb poc temps, sortim a observar una platja que hi ha al mateix aquari, una vista ràpida als juganers dofins i també una visita als manatins, que segons el tríptic de l’aquari, són models de sirena. I ja no ens queda temps de res més. Anem a buscar l’autobús que ens porta al Pineapple parc. Sí, un parc dedicat a la pinya! De fet, però, no és res més que una gran botiga a on pots tastar des de vi de pinya a infinitat de pastissos, caramels, bombons, etc, fets a partir d’aquesta fruita. No tenim temps de res més que de tastar aquestes exquisideses, que ja hem de marxar. De tornada, m’impressiona la bellesa del paisatge, un paisatge típicament tropical. I la guia, tot i la parafernàlia que hi posa, explica moltes coses interessants sobre aquesta illa. Okinawa és una prefectura que engloba 160 illes (a jutjar per les imatges, algunes són autèntics paradisos!). Com a llengua hi ha un dialecte del japonès. El japonès consta de 5 sons vocàlics (a, e, i, o i u), mentre que el dialecte d’Okinawa, en té 3 (a, i i u; les e es transformen en i i les o en u!). Una altra curiositat és que el clima és subtropical; així doncs, entremig del sol pot caure una autèntica tempesta i sortir l’arc de Sant Martí ràpidament (com hem pogut constatar en molts d’aquests dies!). A més, les dones d’Okinawa són les més longeves del món, les que tenen l’esperança de vida més llarga de totes les dones del món. Fa dos mesos morí la dona més vella del món, oriünda d’aquesta illa. Segons la guia, la llarga esperança de vida és deguda a que els habitants d’aquesta illa tenen molta vida social, els agrada quedar amb els amics, fer-la petar, etc., a més de ser molt tranquils. La guia també ens ha explicat que l’alimentació també és bàsica per viure molts anys. Segons ella, a l’illa es mengen moltíssims vegetals, alguns únicament cultivats aquí, com ara el meló amarg (goya) o una alga marina. També ens ha explicat que en aquesta illa, situada entre el Japó i la Xina, hi ha un porc endèmic, l’Agu, derivat dels porcs xinesos. Durant molts anys, es va consumir moltíssim la carn d’aquest porc, però per diferents motius, en va decréixer el consum, fins al punt que la raça va estar a punt de perdre’s. Actualment, però, se n’està recuperant la població i ja passa dels 150 exemplars, la majoria confinats a estacions d’investigació (al congrés vam parlar amb un noi que congelava semen de porc d’aquesta raça). Finalment, el bus es para i baixem en una estació de bus, a on passa un bus amb un recorregut interminable que ens acaba retornant a Naha (no assistim el banquet del congrés, caríssim, i per tant, d’alguna manera hem de retornar a la ciutat J). Un cop a Naha el bus ens deixa a la terminal i tenim alguna dificultat per trobar el nostre hotel, però després d’una passejada, trobem un supermercat, hi comprem el sopar i ja ben instal.lades a l’habitació, sopem i ens n’anem a dormir. Preciosa Okinawa, sobretot la part del nord, amb paisatges tropicals increïbles!
La imatge és d’una de les tortugues gegants de l’aquàrium, a on tenen la seva pròpia sorra per criar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís