Algunes reflexions del viatge a Mainz i a Koblenz

Aquesta no ha estat pas la primera vegada que he visitat terres alemanyes. De fet, si no recordo malament, ja deu haver estat la tercera. A part de la bona companyia i divertidíssims moments, també fou curiós observar de nou una altra cultura. El primer que em va cridar l’atenció fou que la gent era molt atenta: quan et veien amb un mapa de seguida s’oferien a ajudar-te. També m’agradà l’atenció que tenen els restaurants envers els vegetarians. Allí, a cada restaurant, hi ha plats per la gent que no mengen ni carn ni peix. Una altra curiositat fou que vaig comprovar que efectivament, a vegades, els alemanys són “capquadrats”. No ens van deixar ajuntar les dues taules a l’hora d’esmorzar, amb el pretext que no tenien lloc. Ens va quedar una bona cara de sorpresa en comprovar que hi havia gent a qui li deixaven fer i altres que no; i el més curiós, les dues taules juntes ocupaven menys espai.. També em cridà l’atenció la manifestació antisistema, plena de gent amb ganes de canviar les coses, d’acabar amb aquesta societat capitalista! Però hi havia, com passa a molts llocs, més policies que manifestants. Pràcticament els tenien acorralats, fet que em va fer entrar moltíssima ràbia. Per què ens hem de doblegar al sistema, per què no podem canviar pacíficament les coses sense la necessitat de sentir-nos empresonats... Amb tot, vaig poder ballar el “Dub manifest” de Fermín Muguruza en plena Alemanya! També em va fer una mica de ràbia quan al museu Guttenberg el vigilant no es va treure l’ull de sobre i ens seguí per tot l’edifici, talment fóssim delinqüents! Però també em vaig emocionar amb el fet de poder veure els primers textos impresos de la història! Finalment, també fou curiós d’observar el fervor que allí tenen pel festival d’Eurovisió. I per més inri, va guanyar Alemanya, i vam poder contemplar com alguna gent sortia a celebrar-ho pels carrers i els diaris n’anaven plens! Das ist Deutschland!
(La foto és d’una “platja” al costat del Rhein, a Mainz)