Japó, dia 5: segon dia sencer de congrés!

Mentre a Catalunya encara és de nit, acabant-se la diada nacional dels Països Catalans, a Okinawa ja ens despertem. A les 6 del matí ja és ben clar, però a les 8 del vespre també cal dir que ja és fosc. Després d’esmorzar de nou un mig mig de menjar japonès/occidental, la calor sufocant de fora, amb la humitat que es posa ben endins de les narius, ja ens saluda. Marxem escopetejades cap a buscar l’autobús que ens ha de portar a Gynowan, que és a on se celebra el congrés. Amb algun que altre contratemps (degut a la nostra mala memòria), arribem a temps d’agafar-lo. De camí, passem per davant de la botiga a on hi tenen peixos i la gent s’asseu a esperar que els mosseguin els peus amb l’objectiu de millorar la circulació (i amb una cara de satisfacció que s’hi estan!). Mig adormides, arribem al congrés i escoltem les primeres conferències, prou interessants. A la pausa-cafè, ens donen unes pastes liles típiques d’Okinawa, fetes amb una base com de galeta i al damunt, crema d’una patata lila dolça, típica de l’illa (semblant a un moniato). Després de satisfer la gana, continuen les conferències, molt interessants, per cert. Però a les 12 ja ens envien a dinar... Sortim de l’enorme sala de conferències, a on tenen l’aire condicionat a tot drap i a fora hi ha unes capses amb menjar xinès i una espècie de te. Quan ens disposem a agafar-ne una, la dona ens diu que si volem dinar, hem d’anar a un seminari... Doncs, què caram, hi anem! Però la sorpresa és que el seminari és en japonès. Ens hem d’empassar una conferència en japonès per poder menjar un plat xinès! Quines contradiccions! Després de dinar, passegem pel centre de convencions i anem a les conferències de la tarda, que comencen a l’hora que a Catalunya dinaríem, a dos quarts de dues! La primera ens fa adormir i decidim anar a fer un vol a la platja que hi ha davant del centre de convencions. Com que el dia acompanya, ens posem de peus al Pacífic, amb l’aigua força calenta, però amb un espai minúscul, car la platja està acotada a un tros molt estret. Anem a descansar una estona sota una para-sols i anem observant com en pocs moments la marea s’enfila. Cap a quarts de quatre (hora local) tornem a les conferències i després d’aquestes, a la sessió de pòsters, a on en veiem d’interessants i fem alguns contactes professionals (que esperem que siguin fructífers en el futur!). Acompanyem la passejada enmig del treball científic dels col·legues tot menjant pastes. Quan s’acaba el dia de treball, veiem que regalen les capses de menjar xinès que no s’han consumit al migdia, així que en prenem un parell i també un parell de cerveses japoneses i anem a buscar el bus que ens retorna a la ciutat de Naha. De camí cap a l’hotel, tot passejat pel carrer Kokusei, el principal, ens parem al mercat a comprar alguns regalets i abans d’arribar definitivament a l’hotel, ens parem en un supermercat a comprar quatre coses per acompanyar el sopar (però malauradament no trobem res que ens alleugi la picor que ens provoquen les múltiples picades de mosquit que portem damunt). Sopem l’habitació i tastem pa de meló! Boníssim, per cert! Una dutxa i a dormir!
Per cert, al congrés hem trobat el Dr Slump de carn i ós! I també la caca de l’Arare damunt del cap d’una congressista, a més d’un científic, molt curiós, petit i primet, que es mou com si fos un ninot, a passets petits i se li mouen els cabells del seu caparró ja sexagenari! Aquest senyor té un clon femení de cognom Suzuki-Toyota (que es mou a poc a poc malgrat la ironia del seu cognom!).

La foto és d'una pasta típica d'Okinawa, un dolç fet amb base de galeta i una crema lila feta amb una patata dolça que es culitva en aquesta illa (per cert, està boníssima i ens en donen a la pausa del congrés!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís