Resposta a la sentència: INDEPENDÈNCIA!

Són les nou del matí al Japó (les dues de la matinada als Països Catalans). A un quart de sis, quan m'he llevat i he mirat una mica què passa a casa nostra, he vist que havia sortir la sentència del tribunal constituncional de l'estat espanyol respecte al nostre Estatut. M'he despertat de cop. Altre cop he tornat a sentir aquesta ràbia que no m'agrada sentir, la ràbia de la injustícia. Què s'han cregut aquesta colla de patums, que durant quatre anys han estat incapaços de dictar sentència, i ara, a corre-cuita s'han afanyat a signar un document que retalla substancialment els drets de la nostra nació. Entre d'altres bestieses aquesta sentència elimina l'ús preferent del català a les administracions (com si ara hi tingués una presència preponderant...), toca les competència exclusives i d'altres. M'explaiaria a gust i ompliria pàgines de tot el que ara m'està voltant a la ment amb aquesta notícia. No ens podem quedar de braços plegats. Mica en mica, pas a pas ho aconseguirem. Perquè encara crec fermament amb el que em deia l'àvia Remei: qui riu últim, riu millor! Visca la terra lliure. Contra la sentència, més que mai, INDEPENDÈNCIA!

Comentaris

cris guz ha dit…
Catalunya lliure!!!!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís