Juny


Un poema de Joan Maragall pel mes que ens porta l’entrada l’estiu

Juny

I l’última en florir és la magnòlia,
blanca, opulenta, com un pit de dona.ç
Quan ja l’estiu son ceptre d’or tremola,
i a l’alè, més ardent de cada dia,
de l’imminent juliol,
les altres flors desmaien,
heu’s-e-la aquí que esclata,
fresca i olorosa, ella,
com per l’abril la rosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís