Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (i XVI)


El cas balear és semblant al de Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat la immigració, en mesura molt més gran que la substitució lingüística.
La situació sociolingüística del català a les Illes Balears és diferent segons l'illa i la zona, a Menorca i a la Part Forana de Mallorca és on més es parla el català i a Palma i a Eivissa és on menys es parla. A més, a les zones turístiques, es parlen l'anglès i l'alemany. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat.
D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de l'any 2001, i les dades sociolingüístiques del IEC de 2002, pel que fa al català la població es distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, l'entén el 93,1%, el sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una enquesta realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística dels 1.113.114 habitants de les Illes Balears l'entenen 749.100 (el 93,1%), el saben parlar 600.500 (el 74,6%), i és la llengua habitual de 404.800 persones (el 45,7%).
La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i italians, entre altres, i de la seua condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix. Hi destaquen els produïts frescos locals, cuinats sovint d'una manera senzilla per gaudir millor del seu gust. Tanmateix, el fet de ser llocs de pas per a mariners i comerciants els ha permès desenvolupar una exportació d'aliments elaborats com el formatgeembotitsgaletes, conserves de fruita com el figat o el codonyat, etc.
S'emmarca dins la cuina mediterrània i de la cuina dels Països Catalans, tot i que té les seves particularitats. Una d'elles és la necessitat d'ésser autònoma, i de vegades i fins i tot de supervivència, ja que cada illa podia passar temps sense contacte amb l'exterior, això mateix fa que la cuina de cada illa tingui una personalitat pròpia i diferenciada, adaptada a les condicions geogràfiques, climàtiques i històriques.
La cuina de les Illes Balears és la cuina de MallorcaMenorca i les Pitiüses, és a dir:
·         La cuina de Mallorca
·         La cuina de Menorca
·         La cuina d'Eivissa i Formentera
Aquestes són les races autòctones de les Illes Balears que popularment, tradicionalment, i científicament, són considerades genuïnes i no són criades enlloc més que a les Illes Balears i que mantenen unes característiques fenotípiques i genotípiques constants. Hi destaquen els cavalls (el cavall mallorquí i el cavall menorquí) amb una gran tradició sobretot a Menorca, amb els anomenats jaleos. També destaquen l'ase mallorquí, la vaca mallorquina, la vaca menorquina, el porc negre, la cabra mallorquina, la cabra pitiüsa, l'ovella blanca mallorquina, l'ovella roja mallorquina, l'ovella d'Artà (extinta), l'ovella menorquina i l'ovella eivissenca. Els cans autòctons són el ca de bou, el ca de bestiar, el ca mè, el ca rater, el ca eivissenc i el ca de conills. Entre els animals de granja destaquen el conill pagès d'Eivissa, la gallina mallorquina, la gallina menorquina, la gallina eivissenca, l'indiot mallorquí, el gall dindi de Menorca, l'ànnera mallorquina, el colom de Casta Grossa, el colom d'escampadissa, el colom de pinta, el colom borino, el colom gavatxut mallorquí i el colom nas de xot.
El vol és plàcid i arribem a Barcelona a temps, però encara ens queda una petita sorpresa desagradable: com que segons els de l’”Aparca i vola” hem arribat més tard del previst, ens carreguen un suplement. Però bé, això no em farà desistir de tornar ben aviat a Ses Illes!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís