Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XV)




Fauna

La fauna de les Illes Balears destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns dos-cents trenta endemismes animals catalogats (fins a l'any 2000), el 99% són invertebrats. Entre els rèptils endèmics destaquen les sargantanes, com la sargantana balear i la sargantana de les Pitiüses, també destaquen les poblacions balears de la tortuga mediterrània, la tortuga d'estany, la serp blanca i la serp d'aigua. També cal destacar el Ferreret, petit amfibi que habita els torrents de la Serra de Tramuntana i descobert l'any 1980. Entre les ausdestaca la colònia mallorquina del voltor negre i l'àguila peixatera. Entre els mamífers destaca l'absència del porc senglar però hi és present la marta.
No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels quals es té molt poca informació. En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben diferent. Sembla, que llevat de les espècies voladores (aus, ratespinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terrestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnívors.
Un dels grans esdeveniments faunístics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparició de tota una fauna de mamífers insulars endèmica.[6] Durant el Plio-Quaternari es desenvolupà a les Gimnèsies peculiar fauna terrestre:
·        Myotragus: espècies amb aparença de cabra, encara que estan poc emparentades amb elles
·        Eliomys morpheus: la rata cellarda autòctona, un rosegador
·        Soriculus hidalgoi: la musaranya autòctona, un insectívor
L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparició d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaiòtics)
A les Pitiüses, a partir del Plistocè superior, la fauna es troba desproveïda de mamífers terrestres i d'amfibis. Però és una fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presència humana (les darreres evidències de la seva presència són de fa uns 6600 anys):
·        Haliaeetus albicilla: l'àguila marina
·        Anser sp.: l'oca d'Eivissa
Actualment, les Illes Balears són una nacionalitat històrica integrada jurídicament com una comunitat autònoma d'Espanya, i regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. El sistema institucional balear està integrat pel Parlament, el Govern, el president i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:
·         el Parlament de les Illes Balears és l'òrgan sobre el qual recau el poder legislatiu del govern. Està integrat per 59 diputats electes pel principi de representació proporcional per un mandat de quatre anys. El Parlament aprova els pressupostos i controla l'acció del govern. La seu del Parlament és la ciutat de Palma;
·         el Govern de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat sobre que exerceix el poder executiu i administratiu, i dirigeix la política general. El govern està format per consellers i és encapçalat pel president de les Illes Balears, i si n'és el cas, pel vicepresident;
·         el President de les Illes Balears és el cap de govern de l'executiu, i el representant més alt de la comunitat autònoma i alhora l'ordinària de l'Estat espanyol a les Illes Balears. És elegit pel parlament d'entre els seus membres i nomenat pel rei.
A més, el Parlament va crear la Sindicatura de Greuges de les Illes Balears, l'òrgan encarregat de la defensa de les llibertats i el drets fonamentals dels ciutadans. També supervisa i investiga les activitats de l'administració de la comunitat autònoma. El síndic és elegit pel Parlament. El síndic actua com a defensor del poble.
Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera; a la pitiüsa menor, l'ajuntament-consell ha assumit les competències que tenia el que s'anomenava abans Consell Insular d'Eivissa i Formentera, arran de la reforma de l'Estatut de les Illes Balears. Els consells insulars són les institucions de govern de les illes i n'exerceixen el govern, l'administració i la representació de manera autònoma en la gestió dels seus interessos. Com a tals, es consideren institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Administrativament, les Illes Balears es divideixen en municipis: 5 a Eivissa, 1 a Formentera, 53 a Mallorca i 8 a Menorca. També existeixen comarques a Mallorca, si bé no té reconeixement oficial ni gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos, les seves fronteres són consensuades pels geògrafs.
La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma. Hi ha la seu del Govern Balear, el Parlament i del Consell Insular de Mallorca.
Les capitals de cada illa són les següents: Palma de l'illa de MallorcaMaó de l'illa de MenorcaEivissa de l'illa d'Eivissa i Sant Francesc Xavier de l'illa de Formentera.
Els símbols de les Illes Balears són integrats en la bandera. Aquests símbols són distintius i legitimats històricament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig. Cada illa també pot tenir la seva pròpia bandera.
Tanmateix, s'ha anat qüestionant, des de la seva oficialització l'ús preautonòmic de la bandera quarterada, també anomenada de "model americà", i la seva legitimació històrica; que moltes vegades només és considerada una modificació de la bandera de Mallorca, que de fet també és una bandera inspirada en l'escut de Palma.
L'altre símbol de les Illes Balears, és la diada de les Illes Balears, l'1 de març, data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983.
El PIB per habitant és un dels més alts d'Espanya.
El turisme a les Balears és l'element més determinant socioeconòmic de les darreres dècades. El comportament turístic però és diferenciat segons l'illa.
·         Mallorca i Eivissa han tingut un flux turístic més intens i han rebut turistes principalment alemanys i anglesos (a parts iguals). A Eivissa també ha estat important l'afluència d'italians.
·         Menorca ha entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
·         Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut a la minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.
En totes les illes el turisme de la resta d'Espanya no representa més d'un quart del total, i a Eivissa és on és més marcat (principalment joves atrets per la fama de les seves discoteques).
El turisme ja es va iniciar al segle XIX. El 1837 es va inaugurar la primera línia de vaixells de vapor entre Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand (Un hiver à Majorque, 1842), Frédéric Chopin, i l'arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen, 1891), van difondre l'atracció per les illes.
Segons el cens del INE del 2011 la població era d'1.113.114 persones. Gairebé la meitat de la població de les illes viu a Palma o a la seva àrea metropolitana.
Població de les Illes Balears el 2011 segons INE):
·         Mallorca: 873.414 habitants (78,47% del total de les Illes), dels quals 383.107 viuen a Palma i 431.168 a la Part Forana.
·         Menorca: 94.875 habitants (8,52% del total de les Illes).
·         Eivissa: 134.460 habitants (12,08% del total de les Illes).
·         Formentera: 10.365 habitants (0,93% del total de les Illes).
La població balear creix a ritme vertiginós (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra banda, i pel caràcter de la seua economia (basada principalment en el sector turístic), la població 'flotant' és molt important.
El català és la llengua pròpia de les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al costat del castellà, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. Presenta uns trets dialectals propis.
(Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís