Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XV)
Fauna
La fauna de les Illes Balears
destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns dos-cents
trenta endemismes animals catalogats (fins a
l'any 2000), el 99% són invertebrats. Entre els rèptils endèmics destaquen
les sargantanes, com la sargantana balear i la sargantana de les Pitiüses, també destaquen les poblacions
balears de la tortuga mediterrània, la tortuga d'estany, la serp blanca i la serp d'aigua. També cal destacar el Ferreret, petit amfibi que habita els
torrents de la Serra de Tramuntana i descobert l'any 1980. Entre les ausdestaca la colònia mallorquina del voltor negre i l'àguila peixatera. Entre els mamífers destaca l'absència
del porc senglar però hi és present la marta.
No cal dir que la informació
existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben
estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels quals es té molt poca
informació. En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben
diferent. Sembla, que llevat de les espècies voladores (aus, ratespinyades i
insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terrestre. Diferents
comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnívors.
Un dels grans esdeveniments
faunístics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparició de tota
una fauna de mamífers insulars endèmica.[6] Durant el Plio-Quaternari es desenvolupà a les
Gimnèsies peculiar fauna terrestre:
·
Myotragus: espècies amb aparença de cabra, encara que estan poc
emparentades amb elles
·
Eliomys
morpheus: la rata
cellarda autòctona, un rosegador
·
Soriculus hidalgoi: la musaranya autòctona, un insectívor
L'arribada de l'home a les illes
va conduir a la desaparició d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les
excavacions dels poblats talaiòtics)
A les Pitiüses, a partir
del Plistocè superior, la fauna es troba
desproveïda de mamífers terrestres i d'amfibis. Però és una fauna molt rica en
ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de
presència humana (les darreres evidències de la seva presència són de fa uns
6600 anys):
·
Haliaeetus albicilla:
l'àguila marina
·
Anser sp.:
l'oca d'Eivissa
Actualment, les Illes Balears són
una nacionalitat històrica integrada jurídicament com una comunitat autònoma d'Espanya, i regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. El sistema institucional balear
està integrat pel Parlament, el Govern, el president i els consells insulars de
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:
·
el Parlament de les Illes Balears és
l'òrgan sobre el qual recau el poder legislatiu del
govern. Està integrat per 59 diputats electes pel principi de representació
proporcional per un
mandat de quatre anys. El Parlament aprova els pressupostos i controla l'acció
del govern. La seu del Parlament és la ciutat de Palma;
·
el Govern de les Illes Balears és
l'òrgan col·legiat sobre que exerceix el poder executiu i
administratiu, i dirigeix la política general. El govern està format per
consellers i és encapçalat pel president de les Illes Balears, i si n'és el
cas, pel vicepresident;
·
el President de les Illes Balears és
el cap de govern de l'executiu, i el representant més alt de la
comunitat autònoma i alhora l'ordinària de l'Estat espanyol a les Illes
Balears. És elegit pel parlament d'entre els seus membres i nomenat pel rei.
A més, el Parlament va crear
la Sindicatura de Greuges de les Illes Balears, l'òrgan encarregat de la
defensa de les llibertats i el drets fonamentals dels ciutadans. També
supervisa i investiga les activitats de l'administració de la comunitat
autònoma. El síndic és elegit pel Parlament. El síndic actua com a defensor del poble.
Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera; a la pitiüsa menor,
l'ajuntament-consell ha assumit les competències que tenia el que s'anomenava
abans Consell Insular d'Eivissa i Formentera, arran de la reforma de l'Estatut de les Illes Balears. Els consells insulars són les
institucions de govern de les illes i n'exerceixen el govern, l'administració i
la representació de manera autònoma en la gestió dels seus interessos. Com a
tals, es consideren institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Administrativament, les Illes
Balears es divideixen en municipis: 5 a Eivissa, 1 a Formentera, 53 a Mallorca
i 8 a Menorca. També existeixen comarques a Mallorca, si bé no té reconeixement oficial ni
gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos, les seves fronteres
són consensuades pels geògrafs.
La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma. Hi ha la seu del Govern Balear, el Parlament i del Consell Insular de Mallorca.
Les capitals de cada illa són les
següents: Palma de l'illa de Mallorca, Maó de l'illa de Menorca, Eivissa de l'illa d'Eivissa i Sant Francesc Xavier de l'illa de Formentera.
Els símbols de les Illes Balears
són integrats en la bandera. Aquests símbols són distintius i legitimats
històricament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter
de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig. Cada illa també pot
tenir la seva pròpia bandera.
Tanmateix, s'ha anat
qüestionant, des de la seva oficialització l'ús preautonòmic de la bandera
quarterada, també anomenada de "model americà", i la seva legitimació
històrica; que moltes vegades només és considerada una modificació de la bandera de Mallorca, que de fet també és una bandera inspirada
en l'escut de Palma.
L'altre símbol de les Illes
Balears, és la diada de les Illes Balears, l'1 de març, data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983.
El turisme a les Balears és
l'element més determinant socioeconòmic de les darreres dècades. El
comportament turístic però és diferenciat segons l'illa.
·
Mallorca i Eivissa han
tingut un flux turístic més intens i han rebut turistes principalment alemanys
i anglesos (a parts iguals). A Eivissa també ha estat important l'afluència
d'italians.
·
Menorca ha
entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes
principalment anglesos.
·
Formentera ha
estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut a la
minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes
principalment italians.
En totes les illes el turisme de
la resta d'Espanya no representa més d'un quart del total, i a Eivissa és on és
més marcat (principalment joves atrets per la fama de les seves discoteques).
El turisme ja es va iniciar al
segle XIX. El 1837 es va inaugurar la primera línia de vaixells de vapor entre
Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand (Un hiver à Majorque, 1842), Frédéric
Chopin, i l'arxiduc Lluís Salvador (Die
Balearen, 1891), van difondre l'atracció per les illes.
Segons el cens del INE del 2011 la població era d'1.113.114 persones.
Gairebé la meitat de la població de les illes viu a Palma o a la seva àrea metropolitana.
Població de les Illes Balears el
2011 segons INE):
·
Mallorca:
873.414 habitants (78,47% del total de les Illes), dels quals 383.107 viuen a
Palma i 431.168 a la Part Forana.
·
Menorca:
94.875 habitants (8,52% del total de les Illes).
·
Eivissa: 134.460
habitants (12,08% del total de les Illes).
·
Formentera:
10.365 habitants (0,93% del total de les Illes).
La població balear creix a ritme
vertiginós (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra
banda, i pel caràcter de la seua economia (basada principalment en el sector turístic), la població 'flotant' és molt
important.
El català és la llengua pròpia de
les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al
costat del castellà, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. Presenta uns trets dialectals propis.
(Continuarà)
Comentaris