Mallorca, dies 1 i 2 (15 i 16 de desembre de 2017): arribada i primer tast de l’illa (I)



Divendres a la tarda. Setmana molt cansada, però amb ganes de fer un canvi d’aires. Arribo a l’estació per agafar el tren, però... arriba amb retard i això comporta que ja hagi perdut l’enllaç següent, de manera que els amics em passen a recollir i anem directament cap a l’aeroport de Barcelona. Sorprenentment, no ens trobem gairebé gens de trànsit! Arribem bastant més d’hora del que havíem previst, i deixem el cotxe a l’Aparca i Vola. I des d’allí, ja cap a la terminal 2, a on de nou ens embarcarem amb Ryanair. El que faltava ja hi és i després de passar els preceptius controls de seguretat, ens n’anem davant de la porta d’embarcament, a on esperem pacientment que sigui l’hora de pujar a l’avió. Ho fem i al costat em toca una nena mallorquina molt simpàtica. Al final el vol s’enlaira, però passem més temps donant voltes per les respectives pistes de l’aeroport del Prat i de Son Sant Joan que no pas volant! Un cop arribem, el primer que fem és anar a recollir el cotxe. L’havíem reservat amb www.rentalcars.com, i aquesta pàgina ens havia ofert un cotxe amb la infausta Goldcar, amb qui ja havia tingut tractes altres vegades. Vaig deixar d’usar els seus serveis per l’abús de coses que et cobren, més enllà del preu estipulat. I aquesta vegada no ha pas estat diferent. Acabem pagant una bona picossada d’extres, que gairebé t’obliguen a agafar. Marxem una mica amb la mosca al nas, però comencem a riure quan veiem que no trobem el cotxe al pàrquing. Finalment, el trobem i marxem amb un C1 cap a la ciutat. Aparquem el cotxe prop de la zona més cèntrica i fem una bona passejada nocturna, tot contemplant la impressionant decoració de Nadal i mentrestant, també busquem algun bar per prendre quelcom. Hi ha gent pels carrers, però no molt menys com a l’estiu! Després d’una estoneta de caminar, entrem en un bar a on acabem fent un parell de cerveses, abans de tornar cap al cotxe i anar cap al lloc a on pernoctarem, a la zona de Palmanova.  Concretament dormirem als Naika Studios . És un xic lluny del centre, però està bé.
Estem cansats i és de matinada, de manera que ens n’anem a dormir de pet. M’adormo i vaig un son llarg, per despertar-me de matinada i anar fent capcinades. Quan el sol ja està ben alçat, ens vestim i marxem. Esmorzem a la mateixa zona, just davant del mar. El preu del menú no és barat, però les vistes i el sol assolellat són impressionants. Després d’esmorzar decidim anar a la primera parada del dia, a Valldemossa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Valldemossa ), en plena Serra de Tramuntana (https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Tramuntana ). A viquipèdia s’explica que: “La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear. D'orientació SW-NE (ENE en el tram final), s'allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el cap de Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el des Pinar pel des Pla, entre les badies de Palma i Alcúdia. L'amplada oscil·la entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central. Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d'arxipèlag durant l'Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià (miocè inferior), i coincideix amb la fase estírica del plegament alpí.
Discorre entre sa Dragonera i el cap de Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel costat del Pla.[2] Depenent del criteri escollit, hi ha diverses llistes de municipis que formen part de la serra. Vegeu Serra de Tramuntana (comarca).
L'any 2011 la UNESCO va declarar el paisatge cultural de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.
Els cims més alts de la serra de Tramuntana són:
·         Puig Major (1.445 m)
·         Penyal des Migdia (1.401m)
·         Puig de Massanella (1.364 m)
·         Puig Tomir (1.102 m)
·         Puig de l'Ofre (1.090 m)
·         Serra d'Alfàbia (1.069 m)
·         Puig del Teix (1.064 m)
·         Puig dels Tossals Verds (1.028 m)
·         Puig de Galatzó (1.025 m)
·         Puig Roig (1.003 m)
Colls de la Tramuntana:
·         Coll de la Batalla (Escorca), dalt del Santuari de Lluc.
·         Coll d'en Claret (carretera de Valldemossa a Andratx).
·         Coll de sa Gran Mola (carretera d'Estellencs a Andratx).
·         coll d'en Portell (carretera de Palma a Valldemossa).
Els materials que trobam a la serra de Tramuntana afectats per la tectònica compressiva tenen edats que van del Carbonífer fins al Miocèinferior. El Carbonífer es localitza a un sol aflorament de poca extensió a prop del port des Canonge, està format per pelites grises, s'ha pogut datar amb fòssils de crinoïdeus i pol·len. El Mesozoic comença amb el Triàsic que s'inicia amb els gresos, argiles i conglomerats, generalment de color roig, del Buntsandstein, per sobre tenim les dolomies del Muschelkalk, segueixen les argiles, guixos i roques volcàniques del Keuper. En aquesta darrera unitat sovint es troben les bases dels encavalcament de la serra, actuant així com a nivell de desenganxament. Finalment el Triàsic acaba a la serra amb les dolomies del Retià, que es troben a la base de la potent sèrie sedimentària juràssica que formen la major part dels materials de la serra.
El Juràssic inferior o Lias està format a la base per carnioles i dolomies que evolucionen cap a bretxes i calcàries micrítiques massives. El conjunt forma un paquet d'aspecte massiu que forma la major part dels cims de la serra i dóna els relleus més destacables. Per sobre d'aquest materials comença un complex d'unitats estratigràfiques que segueix pel Lias mitjà i superior, segueix amb el Juràssic mitjà o Dogger i acaba amb el Juràssic superior o Malm en què s'alternen les roques carbonatades amb fàcies més margoses. Els fòssils d'ammonits, braquiòpodes i crinoïdeus són freqüents en alguns nivells. El Cretaci aflora a la serra sobretot al vessant sud-oriental, estan representats per margues i margocalcàries blanques amb fauna de radiolaris i tintínids. La sedimentació paleògena a la serra comença amb l'Eocè representat per calcàries micrítiques marronoses, dipositades en bancs tabulars, amb restes carbonoses, que corresponen a conques lacustres d'aigua dolça. En aquests materials es troben els lignits que han estat explotats a diversos indrets de Mallorca. L'Oligocè està format principalment per conglomerats disposats en cossos lenticulars, que inclouen nivells llimosos i petits bancs carbonatats amb nombroses concrecions algals. Representa una sedimentació de tipus fluvial amb episodis palustres.
(Continuarà)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís