Mallorca, dies 1 i 2 (15 i 16 de desembre de 2017): arribada i primer tast de l’illa (II)

La part basal del Miocè es troba a diversos indrets de la serra de Tramuntana, generalment discordant sobre el Mesozoic, està format per conglomerats, calcarenites i calcàries bioclàstiques i esculloses. Representen una sedimentació litoral. Per sobre es troba una unitat important, formada per l'alternança de calcarenites i margues, amb nivells de silexites, olistòlits i slumps. Aquests sediments estan interpretats com a dipòsits turbidítics.

El Quaternari està representat per materials dipositats als vessants i al fons de les valls, a algunes zones litorals es poden trobar eolianites (popularment conegudes com a marès) que corresponen a antigues zones dunars, i dipòsits litorals amb fauna de mol·luscs, també són freqüents els ompliments càrstics que poden tenir fauna de vertebrats (com els mamífers extints endèmics: Myotragus, Asoriculus hidalgoi, Eliomys morpheus; i d'altres endèmics però no extints com la sargantana balear, Podarcis lilfordi, que actualment sobreviu a les illes de sa Dragonera i Cabrera, així com a molts illots) o invertebrats (principalment gastròpodes).

Quan a la seva estructura geològica es caracteritza per la presència d'estructures compressives (plecs i principalment encavalcaments). Aquests tenen una direcció predominantment sud-oest-nord-est i la vergència de les estructures compressives és cap al nord-oest. Posteriorment s'hi han emplaçat algunes falles normals que tallen les estructures compressives. L'estructura condiciona fortament la morfologia de la serra, ja que aquesta es caracteritza per l'alineament de cadenes muntanyoses d'orientació sud-oest-nord-est, seguint la direcció de les estructures geològiques. De fet les cadenes muntanyoses estan formades principalment per blocs encavalcants de bretxes i dolomies del Lias inferior, mentre que a les valls entre les muntanyes predominen les argiles, guixos i roques volcàniques del Keuper (Triàsic superior), i les turbidites del Miocè inferior. Les dolomies del Retià (Triàsic superior) i calcarenites i conglomerats del Miocè inferior acostumen a trobar-se als vessants de les muntanyes.

La serra de Tramuntana és un indret únic des del punt de vista botànic. Destaquen les 25 espècies i subespècies endèmiques, com són: Pinpinella bicknellii, Brassica balearica, Euphorbia fontqueriana, Viola jaubertiana, Brimeura duvigneaudii, Asplenium majoricum. Altres 7 plantes endèmiques de Mallorca, es troben sobretot a la serra. La Naufraga balearica, una de les plantes més rares d'Europa, creix tan sols a Cala Sant Vicenç i a una localitat de Còrsega. Nou espècies d'orquídies i 13 de falgueres tenen la serra com a única àrea de distribució pel que fa a Mallorca. La serra és, també, l'únic refugi a la nostra illa de plantes pròpies de climes més freds, com el teix (Taxus baccata) o l'arbre de visc (Ilex aquifolium).

Entre els invertebrats hi abunden els endemismes, especialment entre els gastròpodes, els coleòpters, els aràcnids, els crustacis i la formigaLasius balearicus. La fauna cavernícola conté elements únics i molt interessants, com l'endemisme Balearonethes sesrodesanus. Entre els vertebrats, hi trobam una espècie endèmica (el ferreret, Alytes muletensis). A la serra de Tramuntana també hi abunden els ocells com la baldritxa (Puffinus mauretanicus), endèmic de les Balears, i que nidifica a les coves dels espadats marins; el voltor negre (Aegypius monachus), l'au de presa més gran d'Europa. Mallorca és l'única illa mediterrània on sobreviu l'espècie. També s'hi pot trobar el falcó marí (Falco eleonorae), l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), espècie molt amenaçada a la Mediterrània, i el busqueret coa-llarga (Sylvia balearica), endèmic de les Balears.

A la serra hi podem trobar diversos elements que donen testemoni de la integració de les activitats humanes del passat amb l'entorn natural: marjades, camins empedrats, sitges i barraques de carboner, aljubs, molins d'aigua, cases de neu i elements arqueològics (coves d'habitatge i d'enterrament, talaiots, poblats talaiòtics i restes d'activitat metàl·lúrgica).

El 1999, els astrònoms de l'Observatori Astronòmic de Mallorca van dedicar a la serra l'asteroide (35725) Tramuntana, que havien descobert.”

Un cop arribem a Valldemossa, anem cap a la zona de la Cartoixa i passegem per la zona. Hi ha molts carrers i carrerons, amb moltes persianes verdes i també a cada portalada de les cases hi veiem rajoles en honor a Santa Catalina, nascuda al poble. També, mentre parlem de comprar ensaïmades, un senyor ens recomana un forn, Ca’n Molinas (http://www.canmolinas.com/ ). Hi anem, però ens trobem que cal encarregar-les, però aprofitem per comprar coca de patata, que ens cruspim allí mateix, just abans d’anar a fer una mica de vermut en un bar proper, S’Olivera. Allí fem petar la xerrada entre nosaltres i també amb la gent que regenta l’establiment. Finalment, marxem i anem cap a la següent parada del dia: Sóller.  M’adormo i quan em desperto, ja hem arribat a Sóller. Deixem el cotxe una mica allunyat i anem baixant mica en mica cap al centre del poble, que està curull de gent. De seguida preguntem perquè i ens expliquen que hi ha un noi, en Tòfol Castanyer (https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2fol_Castanyer_i_Bernat; https://www.tofolcastanyer.com/ ), que està recorrent 190 km per la Serra de Tramuntana per recaptar fons per en Pau, un noi amb distròfia muscular de  Duchenne (https://en.wikipedia.org/wiki/Duchenne_muscular_dystrophy ), per tal que tingui una nova cadira de rodes (Passes per en Pau). Hi ha tot el poble bolcat en tal comesa, i ens esperem a que arribi en Tòfol, que ja està per arribar... I ens esperem i els veiem arribar, aclamat per tot el poble allí present. Algunes llàgrimes s’escapen, sobretot quan s’abraça amb en Pau, allí present (https://www.arabalears.cat/balears/Tofol-Castanyer-passes-Pau_0_1924607600.html; http://www.corredordemontana.com/actualidad/item/tofol-castanyer-victoria-y-record-en-el-ultra-serra-de-tramuntana ). Mentre esperem, també veiem passar el mític tren de Sóller (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_de_S%C3%B3ller; http://trendesoller.com/ )

Com que és tard, preguntem a on dinar. Molts llocs són tancats per vacances, i preguntem també als oriünds, que són molt simpàtics. La llengua vehicular és el català, fet que em fa feliç, veure la vivesa de la llengua.  Entrem  menjar en una pizzeria, prop de l’església de Sant Bartomeu.  Dinem tranquil·lament i marxem tot caminant pel poble. A viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sóller ):” Sóller (pronunciat ['soʎə] o so-yer) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca. Està situat en una vall, a la serra de Tramuntana i limita amb els municipis de Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola. Té un tren que l'enllaça amb la capital de l'Illa de Mallorca, Palma. També hi ha un túnel de pagament per carretera, que l'uneix amb la capital. Per aquesta vall també hi discorre la carretera Andratx-Pollença. A més, Sóller compta amb un port marítim, el port de Sóller. Són famoses les seves cases construïdes per emigrants retornats rics a la ciutat, a principi del segle XX. Actualment el principal mitjà de vida és el turisme; tot i que té abundosos conreus d'hortalisses, cítrics i oliveres, els preus baixos han perjudicat molt els darrers anys l'activitat agrícola. S'hi trobaren vestigis de l'època talaiòtica, dels primitius balears a Muleta, que es remunten a una època compresa entre els anys 5200 i 2700 aC. Al museu de Mallorca hi ha tres estàtues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III aC) d'una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear.

(Continuarà)
(La fotografia correspon al mediterrani, vist des de Palma)