Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (IV)


La Baixa Edat Mitjana

Pere el Cerimoniós confirmà els privilegis del regne i promogué un conjunt de reformes per a resoldre els conflictes que, en un context de progressiva crisi de l'economia, s'anaven plantejant. Amb la Pragmàtica de 1351 el rei Pere intentà obrir el Consell General de Mallorca als nous grups socials emergents i equilibrar la relació de forces.
La depressió econòmica es combinà amb l'elevada pressió fiscal i empitjorà les condicions de vida de la gent. L'epidèmia de pesta negra del 1348 que colpejà la població europea també afectà els Balears. A Mallorca la població minvà en unes 10.000 persones i les viles foranes perderen una quarta part de la població. El cicle d'epidèmies fou prolongat: 1361137513831388 i 1396. El regne de Mallorca hagué de participar econòmicament en la guerra contra Gènova i contra Castella.
En el segon terç del segle XIV caigué la producció cerealística i aparegué un fenomen d'empobriment de pagesos propietaris. Mallorca era deficitària en la producció bladera i no cobria les necessitats de consum de la població illenca. Les necessitats d'importar cereals s'havien de contrapesar amb exportacions de draps i olis. L'artesania tèxtil era la més important i els draps de llana excedents s'exportaven fora de l'illa. Els menestrals entraren amb un jurat a la Universitat del Regne de Mallorca. A mitjan segle XIV, però, el comerç i la producció manufacturera entraren en un declivi progressiu.
Les finances del regne es trobaren davant una situació limit. Els recursos generats per la fiscalitat gairebé no bastaven per a pagar els interessos del deute públic. La Pragmàtica de 1372 intentà fer front a la situació, però la dècada dels setanta va ser dramàtica per la successió d'epidèmies i males anyades, fent impossible l'equilibri financer. Les reformes de Joan I pretengueren fer algunes concessions als forans. Però l'any 1391 les tensions acumulades esclataren. El mes d'agost foren assaltats els calls jueus de Mallorca i Menorca per forans i menestrals.[14] Més enllà d'un brot d'antisemitisme hi hagué un moviment en el qual el poble menut es revoltà contra els grups urbans privilegiats. El virrei Hug d'Anglesola redactà una nova reglamentació del Gran i General Consell basada en un sistema mixt d'insaculació i elecció. Finalment les finances de la Universitat del Regne de Mallorca feren fallida, per això l'any 1405 se signà el Contracte Sant amb els creditors, que establia la consignació de la totalitat dels ingressos a pagar els interessos i l'amortització dels deutes.
A la mort del rei Martí I, en el Compromís de Casp (1412) s'entronitzà la dinastia castellana dels Trastàmara. Les bandositats eren font constant de conflictes en la lluita per a controlar el poder i afavorir els interessos particulars. El Magnànim va promoure una reforma més de les institucions instaurant el règim de sac i sort o d'insaculació. L'any 1425 la Universitat suspengué els pagaments als creditors catalans. El 1431 se signà la Concòrdia de Barcelona entre creditors i Universitat.
La revolta s'inicià a Mallorca el 1450. Els pagesos s'oposaven a la discriminació a favor de les elits urbanes. La revolta la dirigiren els propietaris pagesos, amb el suport de molts dels menestrals. L'espira que encengué el foc fou l'inici de la capbrevació dels béns reials el 1450. Els pagesos liderats per Simó Tort Ballester es concentraren a Inca i iniciaren una marxa sobre Ciutat, establint un setge que durà una setmana. La mediació del bisbe d'Urgell aconseguí establir un compromís. Però quan el governador Berenguer d'Oms va fer executar dos forans i el rei imposà una multa anual de 2.000 lliures, es va produir un segon setge de Ciutat l'abril de 1451. El lloctinent Jaume Cadell fou derrotat pels revoltats prop de Muro. Es produí un tercer setge de la Ciutat. Finalment els pagesos foren derrotats prop d'Inca a finals d'agost de 1451 per un exèrcit sota el comandament de Francesc d'Erill.

Els reis catòlics i la monarquia dels Habsburg

El matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella establí la unió dinàstica d'uns regnes molt diferents pel que fa a llengua, societat, economia i institucions, que es mantingueren en les seves especificitats, així com es mantingué la política d'expansió mediterrània de la corona. Ferran el Catòlic es proposà dur a terme un pla de redreç als seus estats patrimonials, tot i que els seus resultats a Mallorca foren escassos. La sentència de 1481 resultà, però, negativa per a la Universitat de Mallorca i els creditors catalans aconseguiren la reposició de la Concòrdia de 1431 i el pagament de pensions endarrerides.
Per tal d'instrumentar la seva política de redreç Ferran el Catòlic va nomenar governador Joan d'Eimeric (1493). Eimeric topà amb l'oligarquia ciutadana, hostil a tota reforma, i no aconseguí l'èxit en la seva empresa reformadora. El desequilibri financer va seguir actuant a favor de l'increment de la pressió fiscal, així i tot, la situació econòmica millorà en la mesura que reprengué l'activitat comercial a l'àrea mediterrània a finals del segle XV.
La repressió de la Revolta Forana no havia solucionat els problemes, sinó que els havia agreujat. Les Germanies són un moviment social d'ample abast i amb voluntat transformadora, sorgit del creixent pes dels pagesos i menestrals en la societat mallorquina i la dificultat d'encaixar en un sistema institucional i financer molt desfavorable als interessos populars. El virrei Miguel de Gurrea coneixia la preparació del moviment i volgué aturar-lo empresonant 6 menestrals, que hagueren de ser alliberats per la pressió popular. Els menestral designaren Joan Crespí com a cap de la revolta, que rebé el títol d'instador del poble i del bé comú. L'objectiu era acabar amb el deute públic, seguint els paràmetres de la revolta dels pagesos de 70 anys abans. Les viles foranes s'adheriren al moviment i Gurrea fou destituït el 1521. Els agermanats iniciaren una política dirigida a quitar els censals (Santa Quitació). Sols la vila d'Alcúdia i els castells de Bellver i de Santueri restaren fora del control de la Germania.
Tot i que la Germania havia cercat el suport reial, Carles I, des de Worms, reprovà el moviment i això determinà una creixent pèrdua de suports entre els sectors més moderats. Els desafectes eren coneguts com a mascaratsJoan Crespí es veié desbordat i el poder passà al sector més radicalitzat, liderat per Joanot Colom. Colom rebé el títol d'instador del poble, amb Jordi Moranta i Pau Casesnoves.
L'octubre de 1522 un exèrcit de més de 2.000 homes desembarcà a Eivissa. Poc després desembarcà a Alcúdia i ocupà Pollença, provocant una matança d'unes 400 persones en incendiar l'església. L'exèrcit de Colom fou derrotat per complet a Muro, a la batalla de Son Fornari i després, el 21 de novembre de 1522 al Rafal Garcés (Inca). La Ciutat de Mallorca es rendí a les tropes imperials el 8 de març de 1523. La repressió de la Germania fou implacable. Hi hagué multitud d'execucions i les sancions econòmiques ascendiren a més de 800.000 lliures. Joanot Colom fou executat el 3 de juny de 1523 i el seu cap col·locat dins una gàbia a la Porta Pintada de Ciutat. L'enfortiment de l'autoritat reial començava el camí cap a l'absolutisme, amb un creixent intervencionisme i la creació de noves institucions com el Consell d'Aragó (1494) i el tribunal del Sant Ofici, però el règim paccionat amb la corona de les institucions del regne de Mallorca va seguir funcionant.
Les darreres dècades del XVII mostren una progressiva represa econòmica i demogràfica de la perifèria peninsular. Les Balears formen part d'aquestes zones on la recuperació és més evident. La darrera part del segle XVII és de creixement demogràfic. El fogatge de 1667 dóna una població d'uns 100.000 habitants. Tres quartes parts a la part forana i la resta a Ciutat. El creixement demogràfic no hagués estat possible sense importants transformacions agràries. Les activitats manufactureres es van instal·lant a les viles. Hi hagué un esforç per a millorar els processos de producció i entraren en el sector capitals de procedència mercantil. Els grans capítols del comerç mallorquí de l'època són l'exportació d'oli i la importació de blat. La marina també s'ocupava del cors. Els corsaris mallorquins jugaren un paper destacat en la guerra contra França, encara que també actuaren contra vaixells barbarescs.
La primera gran explosió de bandolerisme és posterior a la Revolta de les Germanies. Amb l'esclafit de les lluites entre Canamunt i Canavall destacà la colla de Selva, dirigida pel capellà Mateu Ferragut "Boda". En una topada amb comissaris reials a Lluc la colla restà desfeta i el seu capità, un germà del capellà Boda, fou executat amb altres bandejats. Ferragut decidí venjar-se assassinant el jutge de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales. Les colles de bandolers participaren en els enfrontaments entre el Comte Mal i els vilatans de Santa Margalida.
(Continuarà)
(La fotografia, taronges a Sóller)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís