Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (IV)
La Baixa
Edat Mitjana
Pere el Cerimoniós confirmà els privilegis del regne i promogué un conjunt de
reformes per a resoldre els conflictes que, en un context de progressiva crisi
de l'economia, s'anaven plantejant. Amb la Pragmàtica de 1351 el rei Pere intentà obrir el Consell General de Mallorca als nous grups socials emergents i equilibrar la
relació de forces.
La depressió econòmica es combinà amb l'elevada pressió fiscal i
empitjorà les condicions de vida de la gent. L'epidèmia de pesta negra del 1348 que colpejà la població europea també afectà els Balears. A
Mallorca la població minvà en unes 10.000 persones i les viles foranes perderen
una quarta part de la població. El cicle d'epidèmies fou prolongat: 1361, 1375, 1383, 1388 i 1396. El regne de Mallorca hagué de participar econòmicament en la
guerra contra Gènova i
contra Castella.
En el segon terç del segle XIV caigué
la producció cerealística i aparegué un fenomen d'empobriment de pagesos
propietaris. Mallorca era deficitària en la producció bladera i no cobria les
necessitats de consum de la població illenca. Les necessitats d'importar
cereals s'havien de contrapesar amb exportacions de draps i olis. L'artesania
tèxtil era la més important i els draps de llana excedents s'exportaven fora de
l'illa. Els menestrals entraren amb un jurat a la Universitat
del Regne de Mallorca. A mitjan
segle XIV, però, el comerç i la producció manufacturera entraren en un declivi
progressiu.
Les finances del regne es trobaren davant una situació limit. Els
recursos generats per la fiscalitat gairebé no bastaven per a pagar els
interessos del deute públic. La Pragmàtica de 1372 intentà fer front a la
situació, però la dècada dels setanta va ser dramàtica per la successió
d'epidèmies i males anyades, fent impossible l'equilibri financer. Les reformes
de Joan I pretengueren
fer algunes concessions als forans. Però l'any 1391 les tensions acumulades
esclataren. El mes d'agost foren assaltats els calls jueus de Mallorca i Menorca per forans i menestrals.[14] Més enllà d'un brot d'antisemitisme hi hagué un moviment en
el qual el poble menut es
revoltà contra els grups urbans privilegiats. El virrei Hug d'Anglesola redactà
una nova reglamentació del Gran i General Consell basada en un sistema mixt
d'insaculació i elecció. Finalment les finances de la Universitat
del Regne de Mallorca feren
fallida, per això l'any 1405 se signà el Contracte Sant amb els
creditors, que establia la consignació de la totalitat dels ingressos a pagar
els interessos i l'amortització dels deutes.
A la mort del rei Martí I, en el Compromís de
Casp (1412)
s'entronitzà la dinastia castellana dels Trastàmara. Les bandositats eren font constant
de conflictes en la lluita per a controlar el poder i afavorir els interessos
particulars. El Magnànim va promoure una reforma més de les institucions
instaurant el règim de sac i sort o
d'insaculació. L'any 1425 la Universitat suspengué els pagaments als creditors
catalans. El 1431 se signà la Concòrdia de
Barcelona entre
creditors i Universitat.
La revolta s'inicià a Mallorca el 1450. Els pagesos s'oposaven a la discriminació a favor de les elits
urbanes. La revolta la dirigiren els propietaris pagesos, amb el suport de
molts dels menestrals. L'espira que encengué el foc fou l'inici de la
capbrevació dels béns reials el 1450. Els pagesos liderats per Simó Tort Ballester es concentraren a Inca i
iniciaren una marxa sobre Ciutat, establint un setge que durà una setmana. La mediació del bisbe
d'Urgell aconseguí establir un compromís. Però quan el governador Berenguer
d'Oms va fer
executar dos forans i el rei imposà una multa anual de 2.000 lliures, es va
produir un segon setge de Ciutat l'abril de 1451. El lloctinent Jaume Cadell fou
derrotat pels revoltats prop de Muro. Es produí
un tercer setge de la Ciutat. Finalment els pagesos foren derrotats prop d'Inca
a finals d'agost de 1451 per un exèrcit sota el comandament de Francesc
d'Erill.
Els reis
catòlics i la monarquia dels Habsburg
El matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de
Castella establí la unió dinàstica d'uns regnes molt diferents pel que fa a
llengua, societat, economia i institucions, que es mantingueren en les seves
especificitats, així com es mantingué la política d'expansió mediterrània de la
corona. Ferran el Catòlic es proposà dur a terme un pla de redreç als seus estats
patrimonials, tot i que els seus resultats a Mallorca foren escassos. La
sentència de 1481 resultà, però, negativa per a la Universitat de Mallorca i els creditors catalans aconseguiren la reposició de
la Concòrdia de 1431 i el pagament de pensions endarrerides.
Per tal d'instrumentar la seva política
de redreç Ferran el Catòlic va
nomenar governador Joan
d'Eimeric (1493).
Eimeric topà amb l'oligarquia ciutadana, hostil a tota reforma, i no aconseguí
l'èxit en la seva empresa reformadora. El desequilibri financer va seguir
actuant a favor de l'increment de la pressió fiscal, així i tot, la situació
econòmica millorà en la mesura que reprengué l'activitat comercial a l'àrea mediterrània
a finals del segle XV.
La repressió de la Revolta Forana no
havia solucionat els problemes, sinó que els havia agreujat. Les Germanies són
un moviment social d'ample abast i amb voluntat transformadora, sorgit del
creixent pes dels pagesos i menestrals en la societat mallorquina i la
dificultat d'encaixar en un sistema institucional i financer molt desfavorable
als interessos populars. El virrei Miguel de
Gurrea coneixia
la preparació del moviment i volgué aturar-lo empresonant 6 menestrals, que
hagueren de ser alliberats per la pressió popular. Els menestral designaren Joan Crespí com a
cap de la revolta, que rebé el títol d'instador del
poble i del bé comú. L'objectiu
era acabar amb el deute públic, seguint els paràmetres de la revolta dels pagesos de
70 anys abans. Les viles foranes s'adheriren al moviment i Gurrea fou destituït
el 1521. Els agermanats iniciaren una política dirigida a quitar els censals (Santa Quitació). Sols la
vila d'Alcúdia i els castells de
Bellver i de
Santueri restaren fora del control de la Germania.
Tot i que la Germania havia cercat el suport reial, Carles
I, des de Worms, reprovà el
moviment i això determinà una creixent pèrdua de suports entre els sectors més
moderats. Els desafectes eren coneguts com a mascarats. Joan Crespí es veié
desbordat i el poder passà al sector més radicalitzat, liderat per Joanot
Colom. Colom rebé el títol d'instador del poble, amb Jordi Moranta i Pau Casesnoves.
L'octubre de 1522 un exèrcit de més de 2.000 homes desembarcà a
Eivissa. Poc després desembarcà a Alcúdia i ocupà Pollença, provocant una
matança d'unes 400 persones en incendiar l'església. L'exèrcit de Colom fou
derrotat per complet a Muro, a la batalla de
Son Fornari i
després, el 21 de novembre de 1522 al Rafal Garcés (Inca). La Ciutat de Mallorca es rendí a les tropes
imperials el 8 de març de 1523. La repressió de la Germania fou implacable. Hi
hagué multitud d'execucions i les sancions
econòmiques ascendiren
a més de 800.000 lliures. Joanot
Colom fou executat el 3 de juny de 1523 i el seu cap col·locat dins
una gàbia a la Porta Pintada de Ciutat. L'enfortiment de l'autoritat reial
començava el camí cap a l'absolutisme, amb un creixent intervencionisme i la
creació de noves institucions com el Consell d'Aragó (1494) i el tribunal del
Sant Ofici, però el
règim paccionat amb la corona de les institucions del regne de Mallorca va
seguir funcionant.
Les darreres dècades del XVII mostren una progressiva represa
econòmica i demogràfica de la perifèria peninsular. Les Balears formen part
d'aquestes zones on la recuperació és més evident. La darrera part del segle
XVII és de creixement demogràfic. El fogatge de 1667 dóna una població d'uns 100.000 habitants. Tres
quartes parts a la part forana i la
resta a Ciutat. El creixement demogràfic no hagués estat possible sense
importants transformacions agràries. Les activitats manufactureres es van
instal·lant a les viles. Hi hagué un esforç per a millorar els processos de
producció i entraren en el sector capitals de procedència mercantil. Els grans
capítols del comerç mallorquí de l'època són l'exportació d'oli i la importació de blat. La marina també s'ocupava del cors. Els corsaris mallorquins jugaren
un paper destacat en la guerra contra França, encara que també actuaren contra
vaixells barbarescs.
La primera gran explosió de bandolerisme és
posterior a la Revolta de les Germanies. Amb l'esclafit de les lluites entre Canamunt i Canavall destacà
la colla de Selva, dirigida pel capellà Mateu Ferragut "Boda". En una topada amb comissaris reials a Lluc la colla restà
desfeta i el seu capità, un germà del capellà Boda, fou executat amb altres
bandejats. Ferragut decidí venjar-se assassinant el jutge de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales. Les colles de bandolers participaren en els enfrontaments
entre el Comte Mal i els vilatans de Santa Margalida.
(Continuarà)(La fotografia, taronges a Sóller)
Comentaris