Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (X)

A les eleccions locals i autonòmiques del mes de maig del 2007, Francesc Antich fou elegit president del Govern Balear i Francina Armengol, presidenta del Consell Insular de Mallorca. Maria Antònia Munar va ser la presidenta del Parlament. Les investigacions sobre corrupció afectaren Unió Mallorquina i la seva líder Maria Antònia Munar, la qual fou imputada, amb altres membres del seu partit, en dos casos de prevaricació urbanística. Munar dimití de la presidència del Parlament al febrer de 2010.

El 2005 Mallorca tenia 777.821 habitants, després d'un fort flux immigratori (dos terços del qual eren d'origen estranger). El 2012 ja eren 876.147 habitants. L'estructura productiva seguia centrada en el sector serveis, però la població augmentava més aviat que no la producció, provocant un descens de la renda per capita. L'any 1996 el dèficit fiscal balear s'estimava en 137.707 milions de pessetes. L'economia turística presentava xifres impressionants (l'any 2004 visitaren les Balears 11,48 milions de turistes). Però el sector que es disparà va ser el de la construcció (el 1996 hi havia 29.550 ocupats en el sector a les Balears i el 2001 ja eren 57.575). A l'estiu del 2007 aparegueren els símptomes d'una crisi que s'havia d'aprofundir en els anys vinents. La caiguda de la construcció va anar lligada a la crisi del sistema bancari, a l'increment ràpid de les xifres d'atur, al tancament d'empreses, al desnonaments d'habitatges i al desequilibri dels comptes públics. El PIB balear va davallar un -2,7% el 2009, un -1% el 2010 i un -0,6% el 2011. El 2012 el creixement mallorquí tornà a ser negatiu amb un -0,1%.^[26] El percentatge de persones desocupades a les Illes Balears l'any 2012 fou de 23,3% (l'any 2008 era del 9,5%).

A les eleccions balears i locals del 22 de maig de 2011 el PP de les Illes Balears assolí la majoria absoluta. Va ser investit president José Ramón Bauzà Díaz que va modificar la Llei de la Funció Pública per tal que el català no fos un requisit per a l'accés a l'administració, i sobretot es va afectar l'escola a través de la posada en marxa del TIL (Tractament Integrat de Llengües).

Població

L'illa té una població censada de 859.289 habitants (2015), de la que poc menys de la meitat viu a la capital, Palma (405.318) (1 de generde 2011. Mallorca és l'illa més poblada de Balears i la segona illa més poblada d'Espanya, després de Tenerife a les Illes Canàries.

Els municipis que la segueixen en població són Calvià (52.451), Manacor (40.873), Inca (29.966), Llucmajor (36.959), Marratxí (34.385), Alcúdia (19.243), Felanitx (18.482) i Pollença (16.114) (dades de l'INE, 1 de gener de 2011). L'àrea metropolitana de la capital, que s'estén pels municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor, situats a la Badia de Palma, té més de 500.000 habitants. En canvi, el municipi menys poblat és el d'Escorca (284), situat a la Serra de Tramuntana. L'illa rep anualment, gràcies al turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants; això fa que a l'estiu la població d'aquestes ciutats es multipliqui. Destaca igualment un elevat nombre d'estrangers residents.

Economia

Els dos principals motors de l'economia són el turisme i la construcció, havent relegat a un segon pla a la indústria (pell, calçat, mobles, ceràmica, perles, joieria, bijuteria) i al sector primari (agricultura, ramaderia, pesca, mineria), si bé les administracions locals s'esforcen últimament per a diversificar l'economia mallorquina potenciant altres sectors. En aquest sentit les indústries mallorquines d'hostaleria es troben entre les primeres d'Espanya i, fins i tot, del món sencer. Les localitats que concentren major nombre de turistes es troben entre el terme municipal de Calvià (la comarca del pariatge), concretament a la localitat turística de Magaluf, seguint-li part de la platja de Palma coneguda com l'Arenal i la zona d'Alcúdia. El 2008 moltes de les antigues possessions mallorquines han estat reconvertides en establiments hotelers de turisme rural, com és el cas de Son Boronat (on pot apreciar-se un sistema de canals àrab i la veritable torre de defensa de la finca, que data del segle XIV), encara que moltes altres, com la Porrassa, continuen amb una petita activitat agrícola i com a mansió habitatge dels seus propietaris.

Una de les badies de l'illa amb cert renom internacional es troba a Portals Vells amb la cala del Mag, que deu el seu nom a una pel·lícula que es va filmar allà el 1967 amb Anthony Quinn, Candice Bergen i Michael Caine. En principi la pel·lícula havia de ser rodada a Grècia, però el cop d'estat ocorregut allí, va fer que la productora mudés l'escenari i el nou lloc escollit fos Mallorca. Les crítiques cinematogràfiques es desfeien amb elogis cap al preciós lloc de l'Egeu, fins que un emigrant mallorquí va escriure a les publicacions per a demostrar-los que en realitat es tractava d'una platja mallorquina i no d'un lloc de Grècia.

El clima mallorquí és típicament mediterrani, amb temperatures altes a l'estiu (superant els 30 °C) i moderadament baixes a l'hivern (rarament inferiors als 5 °C). Les nevades són habituals a l'hivern als cims més alts de la Serra de Tramuntana però excepcionals al pla i a la capital. Es tracta d'una illa, el nivell d'humitat és molt alt.

Mallorca presenta dues serres: la Serra de Tramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres de Llevant, d'altures més modestes. A més, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

La insularitat ha exercit una gran influència sobre la flora i fauna de Mallorca i s'han generat així nombrosos endemismes.

Les comarques mallorquines no tenen reconeixement legal. La distribució actual, que consta de 6 comarques, fou proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon. La primera comarcalització de Mallorca, encara aproximativa i dividida en cinc unitats, fou avançada per Vicenç M. Rosselló i Verger, el 1964, i modificada per Bartomeu Barceló i Pons, el 1968, amb set comarques.

·         Palma (la capital)

·         Pla de Mallorca

·         Serra de Tramuntana

·         Raiguer

·         Migjorn

·         Llevant

Les mancomunitats de Mallorca són Pla de Mallorca, Raiguer, Tramuntana, Nord, Sud-Mallorca i Migjorn.

El principal mitjà per a arribar a Mallorca és l'avió. Des de l'Aeroport de Palma hi ha vols regulars amb les capitals de les altres illes (Eivissa i Menorca), algunes ciutats peninsulars (Barcelona, València, Madrid, Alacant, Bilbao, etc.) i amb moltes ciutats europees, principalment del Regne Unit i Alemanya. L'Aeroport de Palma és el tercer d'Espanya per tràfic de passatgers.

A més de l'aeroport internacional, també hi ha el petit Aeroport de Son Bonet utilitzat per avionetes, petits avions particulars i helicòpters. Aquest aeroport és la base dels mitjans aeris contra-incendis (avions i helicòpters) de l'illa.

A més de l'avió, també és possible viatjar en vaixell a València o Dénia des del port de Palma, i a Barcelona, des del port de Palma i el d'Alcúdia, així com a la ciutat francesa de Sète, un cop per setmana des del port de Sóller. El vaixell permet el viatge amb automòbil. Vaixelli avió són els mitjans d'interconnexió entre les illes.