Mallorca, dies 1 i 2 (15 i 16 de desembre de 2017): arribada i primer tast de l’illa (III)


L’11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerians, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.
L'armada, abans d'arribar a Mallorca, va proveir-se d'aigua a Eivissa. Això féu que els mallorquins rebessin l'avís que l'atac començaria per Sóller, per la qual cosa el virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de BunyolaSanta Maria i Alaró per tal que donassin ajut a Sóller.
Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s'Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa els guardes de terra no se n'adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups: mentre un anà directament cap a la vila, l'altre prengué el camí de sa Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap al Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als qui pretenien endur-se com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. Cal assenyalar dos fets: les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.
Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns després del segon diumenge de maig.
Arran dels fets dels corsaris, a partir del segle XVI, s'hi construí la Torre Picada i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble. D'aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada devora l'església parroquial.
Durant la Revolució Industrial, Sóller va arribar a tenir fins a dotze fàbriques i va exportar bona part de la producció (la majoria tèxtil) tant a la resta de Mallorca, com també a França.
es senyes culturals més característiques de Sóller són:
·         Es Firó: és la festa més important i més coneguda de Sóller i recorda el saqueig pirata que va patir Sóller l’11 de maig de 1561. Aquesta festa és característica per les quatre batalles que se celebren (platja d'en Generós, platja d'en Repic, pont d'en Barona i la definitiva a la plaça del poble).
·         Un altre punt fort de la cultura sollerica és el festival internacional folklòric Sa Mostra que, fundat pel grup Aires Sollerics l'any 1980, reuneix grups de tot el món durant una setmana del mes de juliol. Aquest festival dura set dies, en els quals els grups presenten espectacles de ball "mostra" de cara al públic i, a més, se celebren uns "intercanvis" que cerquen l'aprenentatge col·lectiu entre els grups. Els objectius principals de l'organització són mostrar les danses i músiques dels diferents llocs del món, l'intercanvi, la no-competició i el foment del voluntariat. El festival està dins de l'organització de caràcter no lucratiu CIOFF.
·         A l’agost se celebra la festa de Sant Bartomeu, dedicada al patró del poble, amb un espectacle de foc anomenat correfoc en què l'infern pren la Terra. Els dimonis del grup local Esclatabutzes conquisten la plaça de la Constitució després d'una escenografia prèvia. La festa acaba amb el "correaigua", en què els bombers locals i membres del grup refresquen els assistents que ho desitgin.
L'escut tradicional de Sóller (com el que es mostra a la imatge, esculpit a l'Ajuntament) presenta un sol, senyal parlant al·lusiu al nom de la població, sostingut per dos lleons. Al contrari de la majoria de rondalles mallorquines, en què l'acció ocorre a llocs, i èpoques indeterminats, segons una rondalla recollida per l’arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, a sa Coma, Sóller, hi ha un negret que dóna un munt d'or a qui el trobi. Per trobar-lo l'han d'anar a cercar amb el foc nou.
La serra de Tramuntana, on es troba la Vall de Sóller, li va ser otorgada recentment el distintiu a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Sóller, poble turístic i idíl·lic per excel·lència ha estat visitat al llarg de la seva història per nombrosos presonatges il·lustres, des de Isabel II, passant pels reis actuals ( Felipe VI i Letízia), a actors de Hollywood (Tom Hanks, entre d'altres)
Alguns dels llocs d'interès més rellevants de Sóller són:
·         L'església parroquial de Sant Bartomeu. Construïda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogòtic i una façana modernista dissenyada per l'arquitecte Joan Rubió l'any 1904. Al voltant de l'edifici es poden veure restes dels portals i finestres romàniques i de la fortificació emmurallada del segle XVI.
·         El Banc de Sóller. Es va construir l'any 1889 amb els diners dels emigrants. L'edifici és obra de Joan Rubió (1912), típicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el portal de mig punt i el forjat de les finestres.
·         La posada de Can Prohom. La posada és la residència que els grans propietaris agrícoles de la serra de Tramuntana posseïen a la vila. L'estructura barroca civil és pròpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparença és sòlida, i parca en decoració.
·         La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta és una construcció típica de l'arquitectura popular. El més destacable és la figura de marès en baix relleu que representa una lluna.
·         La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial és una mostra de l'arquitectura civil barroca en transició al neoclàssic de final del segle XVIII. Cal observar el voladís de teules pintades amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics de color vermell i blanc.
·         L'església de la Sang. Un temple neoclàssic, senzill i robust que fou reconstruït sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Està dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Déu de la victòria (1572).
·         Can Prunera. És una de les façanes modernistes més artístiques i treballades de Sóller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l'estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l'edifici.
·         El mercat municipal. La construcció fou projectada per l'arquitecte Francesc Cerdó i inaugurada l'any 1952. És un edifici funcional de planta poligonal amb diverses obertures d'accés i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l'interior.
·         Can Nou. L'avinguda de Cristòfol Colom està envoltada de jardins i segueix el traçat del torrent Major, que fou cobert l'any 1912. A l'esquerra se situa l'edifici modernista Can Nou, disposa de torreta, amples finestrals amb persianes i balcó balustrat.
·         El Museu del Casal de Cultura. Un modest habitatge familiar amb jardí, construït l'any 1740, que acull actualment el museu etnològic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
·         La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli més rellevant d'habitatges enquadrats en els estils modernista i historicista regional. També se situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
·         El nucli urbà antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristòfol Pizà i Sant Antoni són uns dels millors exemples del nucli urbà antic de Sóller. Allunyat dels trànsit de vehicles, el visitant pot copsar els distints estadis de l'evolució urbanística dels darrers tres-cents anys.
(Continuarà)
(La imatge és de Vallemossa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís