Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XI)

Mallorca té una àmplia xarxa de carreteres. Entre els anys 1965 i 2000 es van construir una sèrie d'autovies que comuniquen la capital amb les principals localitats i comarques de l'illa. A més d'autovies, disposa de nombroses vies secundàries de connexió intercomarcal i local, moltes de les quals han estat rehabilitades i millorades en els últims anys.

L'illa posseeix dues xarxes de ferrocarrils:

·         La xarxa principal, operada avui en dia per l'empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca ha suposat un ressorgiment en l'antiga xarxa de ferrocarrils explotada per FEVE fins al 1994, que va estar en el seu dia a punt de desaparèixer. Les repetides peticions dels ciutadans mallorquins a les autoritats van aconseguir que es tornés a apostar fermament pel transport ferroviari. Des de llavors s'ha electrificat el tram Palma-Enllaç i actualment es treballa en la progressiva reobertura de ramals tancats a la segona meitat del segle XX. SFM també gestiona el Metro de Palma, obert el 2007 i que connecta el centre de la ciutat amb la Universitat de les Illes Balears.

·         El Ferrocarril de Sóller, construït el 1912 i que suposa un atractiu turístic. Connecta el centre de Palma amb el municipi de Sóller.

Mallorca és l'únic territori insular espanyol que posseeix ferrocarril interurbà.

El català és la llengua històrica i pròpia dels mallorquins. La llengua catalana arriba a l'illa amb la Conquesta de Mallorca, comandada per Jaume I el 31 de desembre de 1229, i s'hi estén per mitjà dels pagesos de l'Empordà i el Rosselló que la repoblen a partir de l'any 1236.

El català de Mallorca forma part del bloc oriental, concretament del dialecte balear (o català insular) i el subdialecte mallorquí. Hi ha alguns parlars locals amb una personalitat prou acusada com el pollencí (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pollenc%C3%AD ) o el solleric (https://ca.wikipedia.org/wiki/Solleric_(dialecte) ).

Arquitectura

·         El castell de Bellver és una de les figures arquitectòniques més representatives de l'illa, atès que és un dels tres únics castells europeus de planta circular. Recentment s'han habilitat les coves que hi havia al bosc que envolta el castell i al qual pertanyen, i també es poden visitar.

·         La Catedral de Santa Maria de Palma, famosa perquè conté una de les rosasses més grans de l'estil gòtic llevantí, que ha arribat a ser coneguda per l'Ull del gòtic.

·         El Monestir de Lluc, lloc de pelegrinatge per excel·lència de l'illa per a visitar la Mare de Déu de Lluc (patrona de Mallorca).

·         El passeig de Calvià, considerat com el pulmó verd del municipi, amb un recorregut de 32 quilòmetres.

·         El Castell de Bendinat, construït al segle XIX pel marquès de la Romana.

Gastronomia

Mallorca és una illa gran dividida en tres parts: la serra de Tramuntana, la serra de Llevant i la plana, enmig. El conreu d'hortalisses i cereals i la cria de porcs a l'interior es complementa amb la pesca de la costa. Les matances són molt importants a l'illa, perquè s'aprofita tot el porc per a elaborar una bona varietat d'embotits i, per descomptat, per a fer el saïm o llard de l'ensaïmada. La gastronomia de l'illa es basa, doncs, en el porc (també el bestiar oví i l'aviram), les hortalisses, el peix i el marisc.

Un dels plats més populars és el frit, que és una menja composta de trossos fregits de carn, freixura, fetge i sang cuita de porc amb patates i pebrot vermell. També cal esmentar les sopes (plat fet amb pa tallat a llesquetes fines escaldat amb brou), el tombet (guisat de patates, pebrots vermells i albergínies amb salsa de tomata), els escaldums (plat de carn, habitualment d'aviram, amb patates, sofregit i una salsa), l'aguiat de pilotes i les albergínies farcides. Hi ha diverses maneres de preparar l'arròs, però el més típic és l'arròs brut (arròs guisat amb tallades de carn, tords i esclata-sangs); també es fa l'arròs sec (un plat molt semblant a la paella valenciana), l'arròs pobler (típic del municipi de la Pobla). El pa amb oli, sopar habitual, és un dels plats més comuns de l'illa. L'embotit també és un dels principals elements de la gastronomia de Mallorca: sobrassada, botifarró, camallot i blanquet, entre d'altres.

En àpats i trobades generalment familiars és típic fer porcella rostida, amb patates tallades a cantons i condimentades amb herbes. També és típic el be al forn i el peix al forn. L'amanida d'estiu més típica és el trempó, i es fa amb tomata, ceba i pebrot tendre.

·         Rebosteria i pastes

El dolç per excel·lència és l'ensaïmada, que se sol menjar per a esmorzar o berenar. També se'n fan de grosses, en aquest cas poden ser llises o farcides de cabell d'àngel, crema, nata, xocolata, torró. L'ensaïmada de tallades (amb sobrassada i carabassat per damunt) és típica pel temps de Carnestoltes, i la d'albercocs, a l'estiu. Per setmana santa són essencials les panades, farcides de be o mussola, encara que la resta de l'any solen ser també de porc amb pèsols i sobrassada. Poden estar fetes de pasta dolça (típic de les classes altes de Palma) o salada, malgrat que són més habituals les de pasta salada. També són típics els crespells i els rubiols, farcits tradicionalment de brossat, de cabell d'àngel i de confitura i els sospiros a Manacor. Durant tot l'any és molt habitual l'anomenada coca de verdura (feta de julivert, espinacs, bledes i tomata), la coca de trempó o la coca de pebrots torrats (pebrots vermells escalivats), al costat dels cocarrois (panada en forma de cresta farcida de bleda, coliflor, panses i pinyons).

·         Vins

En els darrers anys els vins mallorquins han tingut bona acollida en altres parts dels Països Catalans, Espanya i Europa. Mallorca té dues denominacions d'origen, DO Binissalem i DO Pla i Llevant, i una indicació geogràfica, Vi de la Terra Mallorca. Destaquen els vins elaborats amb les varietats autòctones de raïm callet i manto negre, en el cas del vi negre, i amb les varietats moll (també anomenada premsal blanc o xarel·lo), giró ros o malvasia de Banyalbufar, en el cas del vi blanc.”

Recollim les coses i el següent que fem és abandonar l’apartament i dirigir-nos a esmorzar a un bar proper. La propietària ens diu si som catalans, ja que l’accent no li sona de res. Esmorzem sota un bon sol i seguidament, ja pugem al cotxe per continuar amb el periple per terres mallorquines. Avui decidim anar a visitar el poble de Bunyola; tal dit, tal fet. Ens hi encaminem, i després de voltar durant una bona estona, podem aparcar. Anem a passejar durant una estoneta pel poble, ben endiumenjat. La vista també ens permet observar una bella estampa de la serra de tramuntana i la quotidianitat de la vida en aquest poble. Hi ha moltíssimes flors, que fan sembla que sigui fins i tot primavera. A viquipèdia es conta el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bunyola ):” Bunyola és una vila i municipi mallorquí que es troba a la serra de Tramuntana cap al Raiguer. Confronta amb Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Alaró, Santa Maria del Camí, Marratxí i Palma. El patró de la vila és sant Mateu i la festa major se celebra la setmana del 21 de setembre. Els nuclis de població són Bunyola, Orient, Baix del Puig, la Coma, la Font Seca i l'entitat local menor de Palmanyola. La Guerra Civil espanyola de Bunyola se situa en l'any 1936,aquest municipi no tenia cap pes ni interès estratègic, finalment la proximitat d'altres viles varen produir una sèrie d'accions violentes i sangonoses. A partir del cop d'estat de 1936 començaren les detencions,primerament del batle Joan Nadal i dels seus regidors. Varen demostrar poc afecte pel nou règim, això els va suposar càstigs com ara beure oli de ricí, ser esclavitzats,a jurar la bandera bicolor i desfilar amb l'exèrcit. Emili Darder,Llorenç Roses i Bernat Marquès,importants propietaris de grans possessions coneguts pel seu republicanisme progressista,varen ser detinguts i afusellats. Els dirigents del cop d'Estat es varen apropiar dels seus materials,atemoriren el municipi molt d'anys i encara aquesta por segueix vagant per Bunyola. El municipi de Sóller va participar amb els enfrontaments per assegurar-se de tenir una tranquil·litat i una pau a les viles.Molts de bunyolins i sollerics varen lluitar amb molta de força per obtenir una serenitat a tots els habitants del seu entorn.

(Continuarà)

(La fotografia és del poble de Bunyola)