Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XIV)


El segle XVIII és també un segle de reformes il·lustrades dins la política general de la monarquia borbònica. Es funda la Societat Econòmica d'Amics del País de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introducció de conreus més comercials (cotó, lli, morera, vinya, ametller, garrover…) i difondre la utilització d'adobs, a més de participar en la fundació de la Companyia de Comerç, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Amèrica i impulsar les primeres fàbriques. A Eivissa, el canvi en l'organització territorial també pretenia urbanitzar l'illa, ja que els il·lustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progrés de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle XIII. En conjunt s'ha de dir que malgrat els esforços, totes les mesures il·lustrades a Mallorca i les Pitiüses seran en general, fracassos, o èxits més aviat relatius. És a dir, continuen sent zones bàsicament endarrerides.
La geografia de l'arxipèlag de les Illes Balears comprèn Mallorca i les adjacents illes de CabreraEs Conills i Sa Dragonera i les més menudes de Na RedonaPlana i ForadadaMenorca amb les illes de Colom i L'Aire; i les Pitiüses (EivissaFormentera i les adjacents illes de TagomagoSanta EulàriaSa ConilleraS'EspardellS'EspalmadorEs VedràEs BoscSes Bledes i Ses Margalides). En total el territori fa 4.492 km² i va des del nivell del mar fins a 1432 m d'altitud al Puig Major de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Les coordenades geogràfiques estan entre els 40º5'48' i 38° 40′ 30″ de latitud N i entre 1° 12′ 47″ i 4º19' de longitud E. Eivissa està separada de la costa del País Valencià per només 75 km de mar, aquesta mateixa distància separa Mallorca d'Eivissa. La distància mínima que separa Mallorca de Menorca és de 35 km.
·         Mallorca està constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades. La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic. La Serra de Llevant, paral·lela a la costa, al sud-est de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és al Puig de sa Talaia Freda de 561 m d'altitud. La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
·         Menorca és una illa baixa, la màxima altitud és a la Muntanya del Toro amb només 358 m. El sud de l'illa de menorca és calcari però el nord és àcid amb roques silícies.
·         Eivissa és una illa calcària i muntanyosa els cims de la qual no són gaire elevats (Sa Talaiassa 475 m).
·         Formentera també és calcària encara que més baixa (Sa Mola 192 m).
L'arxipèlag està format per dos grans grups:
·         les GimnèsiesMenorcaMallorcaCabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pròpiament dites en l'antigor).
·         les PitiüsesEivissaFormentera i els illots menors que les envolten.
L'origen geològic de les Illes Balears, exceptuant part de Menorca, ha de ser entès com una continuació al mar de les serralades Bètiques. Al secundari es van acumulant al mar sediments procedents del massís hespèric al geosinclinal bètico-rifeny, que són aixecats i elevats durant el plegament alpí. Així, Mallorca i les Pitiüses presenten clarament una disposició SO-NE. A més, les muntanyes d'ambdues illes s'encavalquen en aquesta mateixa direcció i presenten gran multitud de materials secundaris, especialment calcaris. Aquests materials calcaris són responsables del modelat càrstic de les serres mallorquines i de gairebé tota Eivissa, amb canons i importants coves i aqüífers. Posteriorment, entre el Terciari i el Quaternari, apareixen per sedimentació els plans, tant Es Pla de Mallorca com els altres petits plans de les dues illes. L'origen geològic de Menorca és discutit. Menorca s'ha de dividir en dues parts, Tramuntana i Migjorn, on la part de Tramuntana està formada per materials primaris i el Migjorn per materials secundaris i terciaris igual que Mallorca i les Pitiüses. Alguns geòlegs lliguen la Tramuntana menorquina a les serralades litorals catalanes, si bé hi ha altres hipòtesis i encara no hi ha conclusions clares. El fet que la Tramuntana menorquina estigui formada per materials primaris explica el seu litoral desigual, que alterna grans caps amb grans ports naturals. Al Terciari es forma Formentera, formada essencialment per dos massissos de sediments (Cap de Barbaria i la Mola) units per un cordó de dunes litificat.
Al Quaternari Gimnèsies i Pitiüses han tingut una història geogràfica diferent. Durant les glaciacions del Quaternari, degut a l'acumulació de l'aigua en forma de glaç en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de nivell. Això va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cantó, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar però entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa no va ser així perquè va romandre un canal marí de més de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.
La menor mida de la Gran Gimnèsia (2000 km²) i un clima més àrid (300 mm) va provocar l'extinció de la fauna terrestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
·         L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
·         L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
·         L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents:
·         Les Gimnèsies tenen boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
·         Les Pitiüses estan pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte aclaparador de les dejeccions de la gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
·         L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
·         L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
·         L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents:
·         Les Gimnèsies tenen boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
·         Les Pitiüses estan pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte aclaparador de les dejeccions de la gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
(Continuarà)
(La imatge correspon als carrers de Valldemossa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís