Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (XII)

El llibre "Amb la por al cos" de Xavier Margais Basi reflecteix les conseqüències d'aquesta guerra. Un llibre ple de lluites, emocions i també de satisfacció i alegria. Durant la guerra civil varen lluitar molts de bunyolins que finalment varen acabar amb la guerra però va dur greus conseqüències, com ara molt de morts i ferits en els quals s'incloïen dones i infants, també una pèrdua de béns materials molt important que va afectar als habitants més poderosos
Després d’una bona estona de passejar, decidim marxar. El dia és preciós i com que encara tenim unes quantes hores per davant, marxem cap a Banyalbufar (https://ca.wikipedia.org/wiki/Banyalbufar ). La carretera té moltíssimes corbes, però sort en tinc que m’adormo. Quan arribem allí, no em trobo gaire bé i em quedo dins del cotxe, mentre que la resta fa una volta. Tot i que busquen un lloc per dinar, no el troben, ja que el poble és petit i segons em diuen, una mica “pijo”. Com que és tard, marxem en direcció cap a Palma, però de camí ens parem a Esporles. Ens costa trobar un lloc per aparcar, però ho fem. Hi ha bastanta activitat, però nosaltres busquem un lloc a on omplir l’estómac, i el trobem al bar cafè Nou- Avenida (http://www.ajesporles.net/content/caf%C3%A8-nou-bar-avenida; https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1006061-d10713204-Reviews-Bar_Avenida-Esporles_Majorca_Balearic_Islands.html ). Tot i ser tard, hi ha bastanta gent i ens atenen molt bé. Demanem, entre altres menges, un arròs brut (http://www.cuinamallorquina.es/node/28 ), típic de les illes i molt bon menjar vegetarià! Dinem d’allò més bé, i per fer-ho baixar, anem a caminar una estona pel poble. Hi ha alguns infants jugant i el poble és molt tranquil, segurament tot el contrari que en els mesos d’estiu.
Finalment, ja marxem. Només de pujar al cotxe, ja m’adormo i ja no em desperto fins que arribem a l’aparcament de l’aeroport de Palma. Segons em conten, hem passat per Palma, però com que no trobem aparcament, anem directament a l’aeroport, a on anem a fent temps fins que arriba l’hora d’embarcar. Fem algunes compres d’última hora i s’esdevé el moment de marxar de Ses Illes. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Balears ):” Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (MallorcaMenorcaEivissa i Formentera) i diversos illots. Són reconegudes com a nacionalitat històrica i constituïdes actualment com a comunitat autònoma d'Espanya. Amb 1.094.972 d'habitants distribuïts entre mallorquinsmenorquinseivissencs i formenterencs, les Illes Balears representen el 7,7% de la població total dels Països Catalans. El nom de les Illes Balears prové del grec Βαλλιαρεῖς, nom amb el qual eren conegudes des de l'Antiguitat clàssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llançadors (baleareis, βαλεαρεῖς, de ballo, βάλλω), encara que Estrabó considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel bal- té un origen fenici; potser les illes foren consagrades al déu Baal; la similitud amb l'arrel grec ΒΑΛ (en βάλλω), i l'ocupació de les persones, podrien ser el fonament de l'assimilació d'aquesta designació al grec. Que el seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec més comú per a les illes no és βαλεαρεῖς, ans Γυμνησίαι (Gymnesiae) per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominació de Balears per a Menorca i MallorcaEivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiüses.
Malgrat que durant força temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llançar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel·lènic. L'origen llavors no seria grec sinó púnic. Provindria del plural "ba' lé yaroh". El substantiu "ba' lé" vol dir "els que exercitaven l'ofici de" i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres". Amb tot, el significat final seria quelcom així com "els mestres del llançament". I aquests mestres del llançament no són altres que els foners de les illes. Així doncs Balears vol dir "foners"
Autors clàssics com Plini el VellEstrabó o Diodor de Sicília n'han parlat molt d'ells. Però és la narració de Licofront de Calcis, en el seu poema hermètic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimnèsies, on es dóna aquesta descripció:
"I altres, després de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva existència coberts de pells peludes, sense vestits, descalços, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills més petits, en dejú, l'art de tirar; ja que cap d'ells tastarà el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n'encerta un bocí posat sobre un pal com a blanc."
Aquesta fama i possiblement també un excés de població en les darreries de l'època talaiòtica va fer que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els exèrcits cartaginès i més tard romà. La primera menció expressa dels balears en l'exèrcit cartaginès (en lluita amb els grecs de Sicília) la fa Diodor de Sicília (XIII, 80), referint-se al 406 aC. Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, però possiblement preromà, és a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradició fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertar amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrerons d'una barrera o bé els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).
Història
El poblament a les Illes Balears és molt antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada. El poblament des d'un bon principi és força diferenciat a les Gimnèsies i a les Pitiüses. En les primeres, l'aparició de l'home és més remota (V mil·lenni aC) i es fa de forma més intensa (primer en coves i cases aïllades i després en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistòriques (grecsfeniciscartaginesosromans) seran dèbils o bé tardanes. En les segones, l'aparició de l'home és més moderna (mil·lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentàries, sinó més aviat esporàdiques, accidentals o bé estacionals). Així que les invasions de les grans civilitzacions mediterrànies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta diferència rau en la diferent història paleogeogràfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitiüses, i amb més recursos aprofitables en el cas de les Gimnèsies.
(Continuarà)
(La fotografia és de Bunyola)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís