Mallorca, dies 3 (7 de desembre de 2017): volta per l’illa i retorn cap a casa (III)


Els almoràvits mallorquins entraren en una sèrie de lluites internes. Finalment Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya decidí atacar els almohades al Nord d'Àfrica i s'apoderà de Bugia. Però a Madina Mayurqa esclatà una revolta contra Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya el 1185 encapçalada pel seu germà Muhammad II. Alhora Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya derrotava l'exèrcit almohade a la batalla d'Umra (1187). Davant això els almohades decidiren ocupar les Balears per a deixar l'exèrcit dels Banu Ganiya sense suport. Però la conquesta almohade de les Balears no es produí fins al 1203 i la presència almoràvit al nord d'Àfrica, dirigida per Yahya ibn Ghàniya no cessà fins al 1237.
Madina Mayurqa s'acostava als 25.000 habitants. Tenia diversos recintes fortificats. La mesquita principal ocupava el solar que ara ocupa la Seu. Un segon recinte, voltava l'alcassaba i un tercer nucli era el Raval Nou, atribuït a Mubàixxir. Sembla que hi havia un primer espai lligat a la ciutat, on la producció agrícola anava dirigida a alimentar la població urbana. L'espai rural, deduïble a partir del Llibre del Repartiment i altres documentacions del s. XIII, presentava una configuració en mosaic formada per terres conrades i terrenys sense llaurar. El territori estava dividit en districtes (Bunyola-MossaSóllerles MuntanyesPollençaIncaCanarrossaMuro, Sineu-Petra, Montuïri, Manacor i Artà).

El Regne de Mallorca i els seus reis privatius

A finals de 1228 tingué lloc a Tarragona, tal com ho conta el mateix Jaume I al Llibre dels feits, un banquet oferit pel mercader Pere Martell al rei i als seus magnats en el qual es parlà de la conquesta de Mallorca. El 20 de desembre s'obriren les Corts de Catalunya a Barcelona, que decretaren una constitució de pau i treva.
L'estol desembarcà a Santa Ponça i travà batalla amb l'exèrcit d'Abu Yahia. A la fregada hi moriren Guillem i Ramon de Montcada. El 31 de desembre de 1229 els cristians venceren la resistència musulmana i ocuparen i saquejaren la ciutat. A la serra de Llevant s'hi mantingué una resistència dirigida per Ibn Sayri fins que el mes de març del 1230 el rei dirigí una expedició per a reduir-la. El nucli de resistents a la serra de Tramuntana era dirigit per Xuaip. Als castells d'AlaróPollença i Santueri els musulmans hi aguantaren les escomeses cristianes durant dos anys.
Mallorca tingué la consideració de regne dins l'estructura confederada de la Corona d'Aragó. El dia 1 de març de 1230 el rei concedí la Carta de Franquesa de Mallorca, autèntica constitució política vigent fins al Decret de Nova Planta en el segle XVIII. El mateix any 1230 el rei instituí la magistratura de la lloctinència reial, que va recaure en Bernat de Santa Eugènia.
La conquesta de Mallorca comportà un veritables canvi de població, costums, llengua, religió i formes socials. Els diversos contingents poblacionals s'integraren dins la nova societat, en la qual, segons el Llibre del Repartiment la majoria de repobladors eren catalans (40%) i occitans (25%), però també italians (16%), aragonesos, navarresos, castellans, etc.
L'any 1285 hi havia 25 viles consolidades i lligades a les primeres parròquies. Es conserven algunes de les primitives esglesietes rurals (Sant Pere d'EscorcaSant Miquel de CampanetSant Blai de CamposEsglésia de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx a Algaida, etc.)
L'expansió de la vinya, una nova orientació cap a la producció oliera i l'extensió dels conreus cerealistes va marcar la reconversió agrària de l'illa durant el segle XIII. S'inicià un comerç actiu, en part controlat per mercaders genovesos i pisans. Els intercanvis amb els territoris musulmans (Alger, Bugia, Orà, Tunis, Alcoll) foren intensos. El 1231 Jaume I cedí en feu vitalici les illes de Mallorca i Menorca a l'infant Pere de Portugal. Finalment, pel testament de 1272 Jaume I feia rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona el primogènit Pere i atorgava el regne de Mallorca, el senyoriu de Montpeller, els comtats de CerdanyaRossellóConflentVallespir, la vila i castell de Cotlliure i les baronies de Carladès i Omeladès a l'infant Jaume.
Jaume II de Mallorca es trobà al davant d'un estat coixí entre França i el seu germà Pere. El 1270 Pere el Gran forçà a Perpinyà un conveni de vassallatge amb Jaume II. El fill de Pere el Gran, Alfons, dirigí una expedició (1285) que ocupà Mallorca sense dificultats. Una tradició del segle XIV conta la resistència dels defensors del castell d'Alaró (Guillem Cabrit i Guillem Bassa). Pel tractat d'Anagni (1295) Jaume II d'Aragó, successor d'Alfons el Liberal, es comprometia a retornar el regne de Mallorca al seu oncle Jaume II. Pel tractat d'Argelers (1298) es va ratificar el tractat d'infeudació de 1279. Jaume II inicià una labor de govern activa: millora de la Ciutat de Mallorca, ordenació de la part forana, reforma del sistema fiscal, monetari, municipal i del patrimoni reial.
A la mort de Jaume II el seu fill segon, Sanç, va intentar mantenir la neutralitat entre França i la Corona d'Aragó, consolidant les reformes iniciades pel seu pare i promovent l'economia del país. Per la Sentència arbitral del 19 de juny de 1315 el rei Sanç establia una càrrega fiscal més equitativa entre Ciutat i part forana i instituïa la representació dels forans en el control de la despesa pública a través de deu síndics. D'aquesta manera venia a fundar el Sindicat de Fora. Dos prohoms de cada parròquia (n'hi havia 31) havien d'assistir a les deliberacions del Consell, constituït en Consell General.
La Ciutat de Mallorca concentrava en les primeres dècades del segle XIV un dens comerç marítim. Mort el rei Sanç, l'any 1326 es fundà el Consolat de Mar. Mallorca exportava olivi, llegums, fruits secs i draps. Importava blat d'Àfrica, Sardenya i Sicília; draps i teles de França, Flandes, Anglaterra i Itàlia; ferro de Sevilla, etc.
El rei Sanç va morir el 1324. El successor havia de ser el seu nebot Jaume, que sols tenia set anys. Ja en aquests moments hi va haver un intent de Jaume II d'Aragó d'annexionar-se els territoris del seu cosí difunt. Jaume III agafà el control del regne quan ja s'havia iniciat un procés de recessió econòmica i s'iniciaven convulsions socials, provocades per caresties i fams. Mentrestant les relacions amb la Corona d'Aragó empitjoraren un cop desaparegut Alfons el Benigne i ser succeït per Pere el Cerimoniós. Jaume III promulgà les Lleis Palatines (1337).
Pere el Cerimoniós acusà Jaume III d'encunyar moneda a Perpinyà. El maig de 1343 un exèrcit del rei Pere el Cerimoniós desembarcà a Peguera i ocupà Mallorca sense gaire resistència. També ocupat el Rosselló, Jaume III es refugià a Montpeller i preparà un exèrcit per a recuperar Mallorca. El 25 d'octubre s'enfrontaren els dos exèrcits a Llucmajor, i Jaume III va ser derrotat i mort.
(Continuarà)
(La fotografia és de les vistes des de Valldemossa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís