Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXIII)

Una altra cosa que en conta la noia és l’origen del mot “Boicot”, que venia d’un senyor que es deia Charles Boycott (http://hdnh.es/la-historia-de-charles-boycott-cuando-nacio-el-termino-boicot/; https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Boycott; https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Boycott  ) i a qui la gent va acabar per no saludar: “Charles Boycott (12 març del 1832 – 19 juny del 1897) va ser un militar i administrador de finques anglès conegut pels fets de Lough Mask que, involuntàriament, van donar origen a les paraules boicot i boicotejar, fets dels quals se'n va fer ressò la premsa internacional i van ser coneguts arreu del món. Els habitants d'aquesta localitat irlandesa van demostrar que la unió fa la força i que es pot lluitar de manera no violenta per aconseguir allò que es creu just i sortir-ne reeixit. Encara que alguns diaris van voler relacionar aquells fets amb el moviment independentista irlandès, el cert és que tot va tenir a veure amb les dificultats econòmiques d'uns pagesos causades per un seguit de males collites.
Orígens familiars
Charles provenia d'una família d'hugonots que havia cercat refugi a Anglaterra durant les persecucions religioses a França. Coneguts com els Boycatt, van canviar vers el 1841 la manera d'escriure el seu cognom per la forma Boyccott més d'acord segons l'escriptura etimològica.
La mare de Charles es deia Georgiana i el pare, William Boycatt, era capellà de la parròquia de Burgh St Peter, un poble situat al comtat de Norfolk, (Anglaterra). Charles va ser educat en aquesta localitat i després en una altra escola al barri de Blackheath, Londres. Quan va tenir edat de triar ofici, va escollir ser militar i va ingressar en l'acadèmia militar de Woolwich el 1848, on esperava formar part del Cos de Sapadors de l'exèrcit britànic. Malauradament va suspendre els exàmens, però el seu pare va solucionar aquest problema comprant-li una destinació com a capità al regiment d'infanteria número 39, una pràctica no gens estranya en aquell país, el preu va ser 450 lliures.
Primers anys a Irlanda del Nord
La seva primera destinació com a capità va ser Belfast, sis mesos després el van transferir al campament de Newry i tot seguit a Dublín, on va romandre un any. El 1852, Charles Boycott es va casar amb una irlandesa, Anne Dunne; el matrimoni es va celebrar a l'església de St Paul, al districte d'Arran Quay de Dublín. Durant l'agost del 1851 va estar greument malalt i va decidir que, tant bon punt pogués, abandonaria la dura vida militar. Al febrer de l'any següent va vendre el seu càrrec, però va continuar vivint a Irlanda. Va llogar una granja al comtat de Tipperary, on feia de terratinent a petita escala.
Després de rebre una herència, a Charles Boycott el va aconsellar el seu amic Murray McGregor Blacker, que era magistrat local, de traslladar-se a Acaill, una gran illa situada davant la costa del comtat de Mayo. McGregor Blacker li va subarrendar 2.000 acres (810 ha) de terra que pertanyien a la Societat de Missions de l'Església d'Irlanda en aquella illa, i ell s'hi va instal·lar el 1854. La vida allà va ser un seguit de dificultats i segons les paraules del mateix Boycott, va ser només després de superar un període inicial contra circumstàncies adverses quan va començar a prosperar. Amb diners procedents d'una altra herència i dels beneficis de la seva granja es va fer construir una casa gran a prop de Dooagh.
En aquesta època Charles Boycott es va veure implicat en algunes disputes. Dos anys després de la seva arribada, va ser amenaçat per Thomas Clarke, un dels illencs. Clarke deia que s'havia presentat a casa de Boycott a reclamar uns diners que li havia prestat, però que Boycott es negava a tornar-li. Charles li va demanar que marxés de casa seva i Clarke no va voler, llavors Boycott, sense deixar-se intimidar, li va contestar que o marxava pel seu compte o ell mateix el faria fora. Clarke, més endavant va retirar les acusacions i va dir que, en realitat, Boycott no li devia diners, per tant no ha quedat clar el motiu de la disputa.
En una altra ocasió Boycott i el seu amic McGregor Blacker van estar ficats en una disputa amb el sr Carr, l'agent de la l'Església de la Missió d'Achill, al qual McGregor Blacker li havia llogat les terres, i amb el sr O'Donnell, el capatàs de Carr. L'enemistat va començar quan Boycott i Carr van donar suport a diferents grups de candidats que es presentaven a les eleccions per al Cos de Guàrdies de l'Església de la Missió i els candidats de Boycott van guanyar. Carr tenia la concessió dels naufragis, això volia dir que en cas que se n'esdevingués un en aquella costa, es quedaria la mercaderia fins que fos subhastada públicament i, a més, tindria dret a quedar-se amb un percentatge dels diners obtinguts de la subhasta i a quedar-se els articles que no trobessin comprador. El 1860 Carr va escriure una carta a l'organisme encarregat de gestionar les mercaderies de naufragis i el va denunciar per haver-se saltat el procediment establert quedant-se mercaderia recuperada del mar. En resposta a aquesta acusació, Boycott el va demandar per libel i li va reclamar 500 lliures en concepte de perjudicis.
Els fets de Lough Mask
Al servei de lord Erne

El 1873, Charles Boycott es va traslladar a Lough Mask House, una casa propietat de lord Erne, a quatre milles (6 km) de Ballinrobe, al comtat de Mayo. Aquest era el tercer comte d'Erne i era un ric terratinent que vivia a Crom Castle al comtat de Fermanagh. Entre les seves propietats tenia 40.386 acres (163,44 km²) de terres a Irlanda, de les quals 31.389 estaven al comtat de Fermanagh, 4.826 al comtat de Donegal, 1.996 al comtat de Sligo, i 2.184 al comtat de Mayo. Lord Erne també tenia propietats a Dublín. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís