Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (i XLVIII)

Les negociacions entre totes les forces polítiques i els governs britànic i irlandès comencen des d'aquest moment. Finalment, la Setmana Santa de 1998 s'arriba a un acord que passarà a la història com The Good Friday Agreement (l'acord de Divendres Sant). Aquest acord força ambigüitats, cosa que permet sortir amb el cap alt a totes les forces. Aquestes ambigüitats, però, hauran de ser concretades en els anys posteriors. L'acord estableix la creació de tres noves institucions:

·         Un parlament propi per a Irlanda del Nord amb 108 escons. Aquest parlament tindrà certs poders legislatius i executius, s'escollirà un president i 10 ministres sortits de tots els partits de la província. Això obliga tots els partits a "conviure" en l'executiu amb la resta de forces de tots dos bàndols.

·         Un consell que relacionarà Irlanda del Nord i la República d'Irlanda en relació amb certs àmbits (agricultura, turisme, pesca, transports…). Per primera vegada, algunes decisions que afecten Irlanda del Nord són preses des de Dublín.

·         Un altre consell que relacionarà Irlanda del Nord, Escòcia, Gal·les i Anglaterra, on es tindrà l'objectiu d'afavorir les relacions entre aquests territoris.

A part d'aquestes noves institucions, es pacten una sèrie de d'acords per part de totes les parts:

·         El respecte a la voluntat del poble d'Irlanda del Nord en les eleccions democràtiques.

·         El compromís amb la pau de totes les forces polítiques representades.

·         Cercar el desarmament dels diversos grups armats.

·         L'alliberament de la majoria de presos d'aquelles organitzacions que respecten l'alto el foc. *La modificació de la demanada constitucional irlandesa sobre Irlanda del Nord (la constitució de la República d'Irlanda modifica el seu segon punt, en què es reconeixia com a territori nacional la totalitat de l'illa).

·         Finalment, també es reconeix el gaèlic com a idioma oficial d'Irlanda del Nord.

Durant els anys posteriors, s'ha anat avançant, encara que amb molts entrebancs, cap al compliment d'alguns dels diversos acords, molts d'altres, deu anys després continuen sense cap avenç. L'autonomia nord-irlandesa va ser suspesa per Londres (i posteriorment retornada) a causa de les pressions del Partit Democràtic Unionista, partit unionista més radical i majoritari, contrari a la negociació, si aquesta incloïa el Sinn Féin. Així, el Partit Democràtic Unionista (DUP) es negà a governar al costat del Sinn Féin. Finalment, però, el 2007 es tornen a produir eleccions i, després d'alguns mesos de negociació, s'arribà a un acord entre el DUP i el Sinn Féin per restablir el Parlament nord-irlandès. El reverend Ian Paisley (DUP) governà com a primer ministre, mentre que Martin McGuinness (Sinn Féin) fou escollit vice-primer ministre.

Al cantó republicà, diversos sectors s'han sentit traïts per la deriva reformista que està prenent el Sinn Féin. No veuen amb bons ulls les negociacions amb els britànics i totes les cessions que s'estan fent. Així, hi ha hagut diverses escissions, com el sector anomenat Sinn Féin Republicà o el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats, que es mantenen favorables a mantenir la lluita armada, juntament amb l'Irish Republican Socialist Party, tot considerant la negociació com a l'inici de la derrota i l'acceptació de la llei britànica a Irlanda.”

Amb les cavil·lacions sobre la història d’Irlanda entrem a fer les compres, i per rematar la tarda, tot i que no és tard, agafem una de les recomanacions de la guia: anar a fer una cervesa en una antiga catedral protestant. I tal dit, tal fet. Ens dirigim cap a The Church Cafe (http://thechurch.ie/ ) i fem una cervesa i piquem alguna cosa mentre fem petar la xerrada i veiem com els cambrers i les cambreres estan en continu tragí.

Un cop sortim, malgrat que no fa tanta fred com m’esperava (segurament perquè portava moltes hores a la intempèrie i el fred se m’havia posat dins dels óssos), entrem en un parell de botigues de records de camí cap a l’hostal, a on arribem tot xino-xano. Estem cansats, però una dutxa ens ajuda a refer-nos una miqueta. Ja comença a ser tard, i molts llocs ja han tancat cuina, de manera que ens afanyem a buscar un lloc. De totes maneres, en molts establiments ja no hi ha lloc (suposo perquè és cap de setmana, tal i com ja ens ha advertit el guia del matí) o bé ja tenen la cuina tancada. Finalment entrem a un que es diu “Mexico To Rome” (http://mexicotorome.com/ ), a on mengem algunes menges mexicanes per acabar de fer coixí. No és ni el millor lloc ni el pitjor a on hem menjat, però per preu i ser a on és, al centre neuràlgic de Temple Bar, està prou bé. Després d’haver sopat, passegem una estona i acabem la nit fent un parell de pintes a The Porter House. La llàstima és que estem ben bé a costat de la porta (i encara sort, ja que hi ha moltíssima gent i no és fàcil trobar un lloc a on apuntar el cul) i no para d’entrar i sortir gent, de manera que acabo enfredorida.

Quan mitjanit ja és passada, en hora irlandesa (va una hora endarrera respecte a la catalana), tornem cap a l’hostal a descansar unes horetes.