Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XLII)

La fugida dels comtes i les plantacions angleses

A començaments del segle XVII, es produeix a Irlanda (principalment al nord) una gran rebel·lió contra la presència anglesa a l'illa. S'inicia una guerra molt dura que comença a decantar-se clarament cap als anglesos a partir del resultat de la Batalla de Kinsale (1601). El 1607, la gran majoria de comtes irlandesos abandona l'illa per refugiar-se al continent, principalment a França i Castella. Aquest episodi va ser especialment dramàtic per als irlandesos que encara resistien a la dominació anglesa i serà conegut com a "the flight of the Earls", la fugida dels comtes. A partir d'aquest moment, l'Imperi britànic incrementa encara més la seva política en la implantació de població colona, especialment a l'Úlster, arribant un gran nombre de colons presbiterians provinents d'Escòcia que ocupen les propietats robades a la població irlandesa. Aquesta victòria anglesa esdevé un important triomf moral per a la comunitat protestant. És en aquest moment, també, quan la ciutat de Derry és donada, literalment, a les corporacions de Londres, les quals afegeixen el mot "London" al topònim, i és coneguda com a Londonderry. Les conseqüències de la derrota varen ser terribles per a la població irlandesa. La gran majoria va quedar desposseïda i es va veure obligada a subsistir com a jornalers agrícoles.

Des de mitjans del segle XVI fins a principis del segle XVII, els governs de la corona duen a terme una política de confiscació de terres i colonització coneguda com a les plantacions. Colons escocesos i anglesos protestants van ser enviats a les províncies de Münster, Úlster i els comtats de Laois i Offaly. Aquests colons protestants substitueixen els terratinents catòlics irlandesos que van ser expulsats de les seves terres. Aquests colons formaven la classe dirigent de les futures administracions designades pels britànics a Irlanda; on aconseguiren un elevat grau de colonització i control fou especialment a la província de l'Úlster. Diverses lleis penals dirigides als catòlics, baptistes i presbiterians, es van introduir per fomentar la conversió a l'establerta (anglicana) Església d'Irlanda.

Guerres, expropiacions i lleis penals: cap a la devastació d'Irlanda

El segle XVII va ser potser el més sagnant en la història d'Irlanda. Dos períodes de guerra (1641-1653 i 1689-1691) van causar enormes pèrdues de vides. La despossessió última de la major part de la classe terratinent catòlica irlandesa va ser dissenyada i subordinada a les lleis Penals.

Durant el segle XVII, Irlanda estava convulsionada pels anomenats 11 anys de guerra, començant amb la rebel·lió de 1641, quan els catòlics irlandesos es van rebel·lar contra la dominació anglesa i els colons protestants. L'alta burgesia catòlica va governar breument el país, anomenat aleshores Irlanda Confederada (1642-1649) en el context de la Guerra dels Tres Regnes. El 1649, aprofitant que s'estava produint una guerra civil a Anglaterra, els camperols irlandesos decideixen aixecar-se en armes fins que Oliver Cromwell la conquerí durant els anys 1649-1653 en nom de la Commonwealth; les forces angleses comandades per Cromwell s'imposen a la rebel·lió i devasten l'illa cruelment; de fet, la conquesta de Cromwell va ser la fase més brutal de la guerra: fins a un terç de la població d'abans de la guerra d'Irlanda va resultar morta o a l'exili. Com a càstig per la rebel·lió de 1641, les terres de millor qualitat que restaven en mans dels catòlics irlandesos van ser confiscades i donades als colons britànics, van començar les plantacions. Diversos centenars de terratinents nadius van ser expulsats, marginats a la província de Connacht, que malgrat ser potser la més bonica, és la més pobra en terreny cultivable. Així es crea un dels primers apartheids de la història, ja que, a més, els irlandesos tindran la prohibició d'esdevenir propietaris i de comerciar o fer cap tipus de negoci.

Irlanda va esdevenir el principal camp de batalla després de la revolució Gloriosa de 1688, quan el catòlic Jaume II va sortir de Londres i del Parlament anglès, que el va reemplaçar amb el protestant Guillem d'Orange. Els catòlics irlandesos més rics van recolzar Jaume per intentar revertir les lleis Penals i la confiscació de terres, mentre que els protestants van recolzar Guillem i Maria en aquesta "revolució Gloriosa" per preservar les seves propietats al país, que abans pertanyien als senyors irlandesos; això torna a donar esperances als irlandesos. Jaume i Guillem van lluitar pel Regne d'Irlanda en la Guerra Guillemita d'Irlanda i, així, el 1668 Jaume II arriba a Irlanda amb l'ajuda del rei francès Lluís XIV amb la intenció de presentar batalla a Guillem d'Orange. L'exèrcit de Jaume arriba a les portes de Derry i assetja la ciutat durant 105 dies; finalment, l'exèrcit orangista acaba fent retrocedir l'exèrcit catòlic, que gaudeix del suport de la població irlandesa.

Els catòlics acaben definitivament derrotats després de la Batalla de Boyne (esdeveniment que els protestants celebren cada 12 de juliol amb marxes orangistes). Guillem es refugia a Versalles i, un cop més, la població irlandesa viurà temps molt durs. Les prohibicions van augmentar cap a la població irlandesa. No es podia participar en la vida política, estaven exclosos de l'exèrcit, la magistratura, els serveis públics i totes les professions liberals. Les misses catòliques requerien un permís explícit de l'autoritat anglesa, l'ús del gaèlic estava estrictament prohibit; hi havia prohibició de compra de cap propietat ni tampoc existia cap tipus de dret a l'herència. A més, els anglesos funden el Trinity College a Dublín, on està prohibida l'entrada de catòlics; d'aquesta manera s'intenta perpetuar l'hegemonia anglesa a Irlanda. Comença per als irlandesos la "Irlanda secreta", on tota una sèrie d'activitats s'organitzaven clandestinament. (Continuarà)