Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXVIII)

El paleolític i el neolític a Irlanda (8000 aC - 2000 aC

El que se sap de la Irlanda precristiana prové de referències escrites de l'antiga Roma, la poesia irlandesa (quasi sempre de transmissió oral), el mite i l'arqueologia. Mentre que algunes possibles eines del paleolític han estat trobades a Irlanda, cap de les troballes són convincents com a poder parlar d'habitants paleolítics a l'illa. Els primers habitants d'Irlanda eren caçadors recol·lectors del mesolític que van arribar en algun moment després de l'any 8000 aC, quan el clima s'havia tornat més hospitalari arran de la retirada dels casquets polars (encara que algunes restes que es creu que són d'abans de 9000 aC s'han trobat en la cova de Kilgreany al comtat de Waterford). Alguns autors consideren que un pont de terra que connectava Irlanda a Anglaterra encara existia en aquest temps. Els estudis més recents indiquen que Irlanda es va separar de la Gran Bretanya aproximadament el 14000 abans de Crist, quan el clima era encara fred i les capes de gel locals persistien en algunes parts del país.

Les persones que vivien a l'illa van romandre com a caçadores recol·lectores fins prop de l'any 6000 aC; s'argumenta que és quan els primers signes de l'agricultura complexa comencen a mostrar-se amb el descobriment dels Céide Fields al comtat de Mayo, que va conduir a l'establiment d'una cultura relativa al neolític, que es caracteritza per l'aparició de la ceràmica, eines de pedra polida, cases de fusta rectangulars i tombes megalítiques comunals. Algunes d'aquestes tombes són enormes monuments de pedra, com la tomba de corredor de Newgrange (es podria dir que és l'estructura dissenyada astronòmicament més antiga del món), Knowth i Dowth, molts d'aquestes alineades astronòmicament (sobretot, Newgrange). Quatre tipus principals de sepulcres megalítics han sigut identificats: Dolmen, Cairn amb pati, tomba de corredor i tomba de corredor en falca. A Leinster i Munster, els barons adults van ser enterrats en petites estructures de pedra individuals, anomenades cista, sota monticles de terra i van ser acompanyats per una distintiva ceràmica decorada. Aquesta cultura aparentment va prosperar i l'illa es va tornar progressivament més poblada. A prop del final del neolític, nous tipus de monuments es van desenvolupar, com recintes circulars amb murs de contenció i construccions circulars de fusta, pedra i fosses.

L'edat de bronze a Irlanda i l'arribada dels celtes, Tuatha Dé Danann (2000 aC - 600aC)

L'edat de bronze va començar un cop el coure va ser fos en aliatge amb l'estany per produir objectes de bronze veritable; a Irlanda, això va tenir lloc al voltant del 2000 aC, quan algunes destrals planes es van produir a Ballybeg i obres de metall associat també van aparèixer al seu voltant. El període anterior a aquest, en què es van produir la majoria de les destrals de Ballybeg i Lough Ravel, es coneix com l'edat del coure o calcolític, i va començar al voltant de 2500 aC. Aquest període també va veure la producció d'elaborats productes d'or i bronze, en general ornaments, armes i eines. Hi va haver un moviment que s'allunyà de la construcció de les tombes megalítiques comunals per a realitzar l'enterrament dels morts a les petites cistes de pedra o fosses simples, que podien estar situats als cementiris o en monticles de terra circular o de pedra construïts, anomenats, respectivament, túmuls i cairns. Quan avançà el període, l'enterrament per inhumació va donar pas a la cremació i, en l'edat del bronze mitjà, les cendres eren col·locades sovint dins grans urnes funeràries.

Abans del 1600 aC, els habitants de l'illa s'organitzaven en clans familiars. Cada clan controlava una porció de territori. Eren comunitats caçadores recol·lectores i més tard evolucionaren, començant a conrear aliments, domesticar animals i manufacturar eines i objectes diversos, ja dins l'edat del bronze. El 1600 aC, aproximadament, els celtes arriben a Irlanda (Tuatha, segons la poesia oral gaèlica irlandesa), i amb ells la seva cultura i costums. Políticament, divideixen l'illa en quatre províncies (Leinster, Munster, Connacht i Úlster). Sense patir l'amenaça d'invasió romana, la cultura celta es desenvolupa tranquil·lament durant segles. Els celtes respectaren l'organització en petits clans, els anomenats Tuatha, i n'arribaren a existir un mínim de 150 per a una població total de 500.000 habitants.

Consolidació celta i contactes amb l'Imperi romà (600 aC - 400dC)

L'edat del ferro a Irlanda va començar al voltant de l'any 600 aC. El període entre el començament de l'edat del ferro i el període històric (431 aC) va veure la infiltració gradual de petits grups de persones de parla celta a Irlanda, portant amb ells objectes de la cultura celta continental, anomenada cultura de la Tène, i són trobats en almenys la part nord de l'illa pel 300 aC. El resultat d'una barreja gradual celta i les cultures indígenes (els Tuatha) donaria lloc a l'aparició de la cultura gaèlica al segle cinquè. És també durant el segle cinquè que els principals regnes d'In Tuisceart, Airgialla, Ulaid, Mide, Laigin, Mumhain i Cóiced Ol nEchmacht comencen a sorgir (vegeu regnes de l'antiga Irlanda). Dins d'aquests regnes va florir una rica cultura. La societat d'aquests regnes estava dominada per una classe alta que consistia en guerrers aristocràtics i gent sàvia, que possiblement inclogueren druides.

Els lingüistes es van adonar des del segle XVII que la llengua parlada per aquestes persones, l'idioma goidèlic, era una branca de les llengües cèltiques. Això, en general, s'explica com a resultat de les invasions celtes del continent. No obstant això, altres investigacions han postulat que la cultura es va desenvolupar gradualment i de manera contínua, i que la introducció de la llengua i els elements de la cultura celta pot haver estat resultat d'un intercanvi cultural amb els grups celtes al sud-oest de l'Europa continental des del neolític fins a l'edat del bronze.

La hipòtesi que els habitants nadius de la baixa edat de bronze van absorbir gradualment influències celtes ja ha rebut el suport d'algunes investigacions genètiques recents. (Continuarà)