Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XLIV)

En tota aquesta època de crisi i de fam, alguns joves funden una associació anomenada Young Ireland (Jove Irlanda), la qual aglutina persones amb diverses creences religioses (catòlics, anglicans i presbiterians) que tenen l'objectiu d'acabar amb les injustícies que pateix Irlanda. Les accions de Young Ireland no són gaire importants, però són ells els que dissenyen la bandera tricolor, actual símbol nacional irlandès: verd dels catòlics, taronja dels protestants i el blanc al mig que els uneix.
Una nova estratègia de resistència neix amb l'ajuda dels irlandesos emigrats a Gran Bretanya i EUA. Així, durant la crisi, es funda a Dublín i a Nova York l'Irish Republican Brotherhood (Fraternitat d'irlandesos republicans). L'organització, de caràcter armat, va créixer ràpidament amb el suport dels irlandesos emigrats. Un dels seus moments àlgids es produeix el 1867, quan es va produir un intent d'alçament a Irlanda, seguit d'una campanya d'atemptats en territori anglès, que va arribar a crear seriosos problemes al govern britànic. La repressió també va ser dura: tres membres de l'organització van ser penjats (seran coneguts com els màrtirs de Manchester) i molts d'altres van passar molts anys a la presó.
El 1868, un primer ministre liberal anomenat Gladstone puja al poder a Londres. Durant el mandat de Gladstone, es posa punt final a la supremacia de l'Església anglicana (protestant) a Irlanda i es concedeixen plens drets a la propietat de la comunitat catòlica. El mandat de Gladstone esperança els irlandesos en la viabilitat d'una lluita pacífica. El 1870, es funda el Home Rule Party (Partit per a l'autonomia) encapçalat per Parnell. Aquest partit ocupa la gran majoria dels escons irlandesos al parlament britànic i, davant la contínua negativa de retornar l'autonomia a Irlanda, es dedica durant un temps a boicotejar les sessions parlamentàries. Parnell mor el 1891 sense veure restaurat el parlament de Dublín. En aquesta època, la comunitat protestant de l'Úlster crea el Partit Unionista per tal d'oposar-se a la concessió de l'autonomia.
El renaixement de la cultura gaèlica i la creació del Sinn Féin
A partir de 1884, alguns intel·lectuals irlandesos promouen la creació de tota una sèrie d'institucions amb la voluntat de recuperar la cultura i la llengua irlandesa. Poc de temps després, nous partits polítics veuen la llum amb una voluntat més sobiranista que no pas el partit majoritari a l'època, el Home Rule Party. El 1905 es crea el Sinn Féin ('Nosaltres mateixos' en gaèlic), que promou l'opció abstencionista al parlament britànic i una política desacomplexadament republicana i independentista. El Sinn Féin rep el suport de l'Irish Republican Brotherhood i molts dels seus membres s'integren en el si del nou partit. Arriben les eleccions de 1910 i el Home Rule Party torna a ocupar la majoria dels escons irlandesos al parlament britànic. Per la seva banda, a la comunitat protestant de l'Úlster es crea l'Ulster Volunteer Force (UVF-Força de Voluntaris de l'Úlster), que amb armes provinents d'Alemanya i el suport del Partit Conservador de Gran Bretanya es disposa a fer ús de la violència en cas que s'atorgui l'autonomia a Irlanda. Els nacionalistes irlandesos responen a aquesta amenaça amb la creació dels Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann). Són temps de radicalització irlandesa i britànica. El 1913, per tal de defensar una vaga general a Dublín, el sindicalista James Connolly organitza un grup obrer armat que rep el nom d'Exèrcit Ciutadà Irlandès, el qual, durant la gran vaga de 1913, planta cara a les forces policials, produint-se enfrontaments armats pels carrers de Dublín.
El 1914, el rei anglès Jordi V signa un decret pel qual s'aplicarà la Home Rule (Autonomia) però no abans de la fi del conflicte bèl·lic mundial (La Primera Guerra mundial). La decepció irlandesa va ser gran i, fins i tot, alguns sectors buscaran el suport d'Alemanya (en aquell moment en guerra contra el Regne Unit).
La lluita per la República d’Irlanda
El 1916, una rebel·lió armada sorgeix als carrers de Dublín protagonitzada pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, els quals s'uneixen formant l'Army of the Irish Republic (Exèrcit de la República d'Irlanda). Es prenen edificis oficials i James Connolly i Patrick Pearsedeclaren la creació de la República d'Irlanda des de l'edifici de Correus de Dublín. La resistència al contraatac britànic durarà una setmana, on Dublín serà bombardejat per les forces militars d'ocupació. Els líders de la revolta són capturats i tots seran afusellats amb l'excepció d'Eamon De Valera, salvat per la seva nacionalitat americana (EUA). En aquest judici farsa, James Connolly rebutja defensar-se de cap càrrec dels que se l'imputen (conspiració armada contra la corona, etc., castigats amb la mort), excepte de l'acusació d'haver maltractat els presoners britànics durant la rebel·lió, afirmant que mai es va ferir a cap persona desarmada. Acaba la seva declaració, amb aquestes paraules que passaran a la història d'Irlanda: "Agraeixo a Déu poder haver viscut el dia en què milers d'homes i dones irlandeses van estar preparades per a afirmar la veritat que el govern britànic no té cap dret a Irlanda i reafirmar-la amb les seves vides en cas necessari". Finalment, James Connolly serà afusellat assegut, ja que havia quedat ferit durant els combats. L'execució dels líders de la revolta va fer guanyar suport al Sinn Féin i en les eleccions de 1918, amb Eamon De Valera com a president (empresonat), el partit va obtenir 73 dels 105 diputats irlandesos al parlament britànic (Sinn Féin, 73 / Irish Unionist Alliance, 22 / Irish Parlamentary Party, 6). En totes les províncies, la presència dels vots unionistes és pràcticament nul·la excepte a l'Úlster, on obtenen 22 (dels seus 26) escons contra 15 republicans.
La Guerra d’Independència (1919-21)
És en aquesta època quan les organitzacions armades irlandeses es fusionen definitivament, creant l'Irish Republican Army (IRA – Exèrcit Republicà Irlandès). Michael Collins, un dels caps de l'IRA, organitza i aconsegueix la fuga d'Eamon De Valera de la presó.

Els 73 diputats del Sinn Féin deixen els seus escons buits al Parlament britànic, tal com havien anunciat, mentre que al mateix temps, s'impulsa el Dáil Éireann (Assemblea d'Irlanda), que nomenà un govern irlandés presidit per De Valera. Ni l'assemblea ni aquest govern són reconeguts pel govern britànic; però, de fet, serà un autogovern que la gran majoria d'irlandesos aproven i legitimen. El govern britànic, veient com la situació se li escapa de les mans, decideix enviar un exèrcit de mercenaris a combatre la desobediència. Aquests mercenaris seran coneguts com a "Black and tans" ('negres i marrons') pels colors del seu uniforme i seran els responsables d'autèntiques barbaritats i crims contra la població irlandesa. Es produeixen dos anys de guerra entre Black and tans i l’IRA. Finalment, el 1921, una representació del Sinn Féin, amb Michael Collins al capdavant i el govern britànic negocien una treva. Els britànics no podien controlar la situació de cap manera i el problema irlandès començava a tenir uns costos econòmics massa elevats. Gran Bretanya just acabava de sortir de la Primera Guerra mundial, amb el desgast que això suposa i la guerrilla irlandesa causava veritables estralls, la població donava suport en massa a l'IRA. Se signa un pacte entre les dues parts amb els següents punts principals. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís