Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXII)

El 10 de febrer del 2005, la Comissió independent de control va presentar un informe segons el qual quedaven corroborades les investigacions de les forces de seguretat d'ambdós estats, i segons les quals l'IRA Provisional és responsable del robatori del Northern Bank; a més, indicava que certs alts càrrecs del Sinn Féin són membres de l'IRA Provisional, i que n'estaven al corrent i aprovaven l'atracament. La comissió va recomanar imposar sancions econòmiques als membres del Sinn Féin de l'Assemblea d'Irlanda del Nord. La resposta del govern britànic va ser demanar als membres del parlament britànic que votessin a favor d'una retirada de les dietes dels quatre membres del Sinn Féin triats el 2001. Gerry Adams va respondre a l'informe de la comissió reptant el govern irlandès a arrestar-li per pertànyer a l'IRA, un fet que es considera un delicte en ambdues jurisdiccions, de conspiració.[1] El 20 de febrer de 2005, el ministre de Justícia irlandès, Michael McDowell, va acusar públicament tres alts càrrecs del Sinn Féin (Gerry AdamsMartin McGuinness i Martin Ferris) de ser part del Consell militar de l'IRA. Gerry Adams va negar aquesta acusació en unes declaracions realitzades a Strabane, en ocasió de la commemoració de tres soldats desarmats de l'IRA assassinats pel SAS fa 20 anys. Martin McGuinness va negar les acusacions en una entrevista televisiva per a la RTÉ.
El 27 de febrer de 2005, es va realitzar a Belfast Est una manifestació en contra de l'assassinat de Robert McCartney a mans de l'IRA el 30 de gener del mateix any. Alex Maskey, alcalde de Belfast i antic membre del Sinn Féin, va rebre una reprimenda d'alguns familiars perquè «deixés de fer comentaris estúpids» davant la premsa sobre la sol·licitud de Gerry MacKay perquè l'alcalde «lliurés els 12 membres de l'IRA implicats». Els McCartney volen que tots els testimonis de l'assassinat declarin davant la policia. Els veïns, no obstant això, s'hi han mostrat reticents per dues raons: la desconfiança tradicional dels nacionalistes vers la policia d'Irlanda del Nord i la por a represàlies dels membres de l'IRA implicats. Des de llavors, s'ha expulsat tres membres de l'IRA, però cap ha estat acusat d'assassinat. La família dels morts, exvotants del Sinn Féin, van demanar als testimonis del crim que es posessin en contacte amb la policia. El president irlandès Bertie Ahern va denominar el Sinn Féin i l'IRA «els dos costats de la mateixa moneda». L'ostracisme al qual ha estat sotmès el Sinn Féin va ser posat de manifest al febrer de 2005 quan el parlament va aprovar una moció de censura contra la suposada implicació del partit en activitats il·legals. El president dels Estats Units, George W. Bush, i el senador Edward Kennedy es van negar a rebre Gerry Adams, però no la família de Robert McCartney. Els senadors Kennedy i Hillary Clinton van presentar en el senat nord-americà una moció sol·licitant que el Sinn Féin trenqui els seus llaços amb l'IRA,
El 10 de març de 2005, la Casa dels Comuns va aprovar sense oposició significativa una moció presentada pel govern britànic per privar de llurs dietes els quatre parlamentaris del Sinn Féin durant un any com a càstig per l'atracament al Northern Bank. L'efecte d'aquesta mesura costarà al partit una xifra aproximada de mig milió d'euros. No obstant això, el debat previ a la votació es va centrar fonamentalment en els últims esdeveniments relacionats amb l'assassinat de Robert McCartney. Els unionistes han presentat esmenes perquè es prohibís als parlamentaris del Sinn Féin accedir als seus despatxos en la Casa dels Comuns, encara que van ser clarament derrotats.
El dia ja gairebé ha fendit del tot i continuem ja amb les darreres explicacions de la guia. De nou, després de passar per carrers plens d’història, que si a hom no se li conta, ho ben ignora, tornem al carrer  O’Connell, a on després d’una pausa tècnica per visitar Can Felip, ens palplantem davant de l’estàtua de Parnnell, que fou un parlamentari que va ser capaç d’estar 26h seguides parlant al Parlament britànic. Va ser acusat d’adúlter i també va caure en desgràcia. Sobre aquesta controvertida figura, s’explica a viquipèdia el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Stewart_Parnell; https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Stewart_Parnell ):” Charles Stewart Parnell (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846 – Brighton6 d'octubre de 1891) fou un polític irlandès i una de les figures més importants de la política britànica del segle XIX. Era fill d'un propietari angloirlandès protestant i d'una nord-americana.
Partidari de l'autogovern irlandès, des del 1875 fou escollit diputat a la Cambra dels Comuns pel comtat de Meath. Fou President de la Lliga Irlandesa de la Terra des del 1877, perfeccionà la tàctica de l'obstruccionisme contra les autoritats britàniques. El 1879 aconseguí el suport dels dirigents de la Germandat Republicana Irlandesa, però lluità sense èxit contra la llei repressiva del 1800 per a finir amb l'agitació camperola. Fou empresonat el 1881-82, acusat d'instigar l'assassinat de lord Leintrim, però arribà a un compromís amb Gladstone i rebé el suport del bisbat irlandès. Això no obstant, l'assassinat del secretari per a Irlanda pels Irish National Invincibles (1882) facilità l'aplicació de noves lleis repressives. Gladstone, de nou al poder el 1886, defensà les propostes de la Home Rule, però Parnell, acusat de terrorisme pel "The Times" i desprestigiat per la seva vida privada, fou deposat com a cap de la Lliga de la Terra el 1891 i va morir poc després.

Les relacions amb Katharine O'Shea, esposa (separada) d'un candidat que Parnell va imposar contra l'opinió dels seus, van originar molts comentaris negatius. Quan la sra. O'Shea va obtenir el divorci,després de rebre una herència, Parnell va poder casar-se amb ella però l'Església catòlica li va retirar el suport i molts catòlics no el van votar. El moviment estava dividit definitivament.” (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"