evita

En el bàndol franquista la constitució de l' Exèrcit Nacional  va trobar poques dificultats perquè els generals exercien el comandament polític suprem. Sempre es va disposar d'una capacitat de maniobra professional i la militarització de milícies – falangistes  o  carlistes - va tenir un paper menys important. Pel que fa als comandaments, van crear els alferes i sergents provisionals, en nombre d'uns vint-i-tres mil i vint mil respectivament que ensinistrats per instructors alemanys, van enquadrar les noves unitats. Franco va comptar amb unitats d'elit amb capacitat per actuar en els moments decisius en punts determinats. En conseqüència, el general Franco no va guanyar per emprar una estratègia innovadora, sinó per organitzar de forma més tenaç i ordenada els seus recursos. I aquest fet va ser suficient car la guerra, en realitat, no va suposar grans innovacions tècniques sinó que va ser disputada amb mitjans escassos i obsolets. La repressió de l'enemic a le

1938. Ofensives i contraofensives... fins a la batalla de l'Ebre En el context de la caiguda d'Astúries i quan s'anunciava una ofensiva franquista generalitzada sobre  Guadalajara  i  Madrid , la República, per primer cop, es va avançar duent a terme la seva pròpia ofensiva contra  Terol . La  batalla de Terol  va ser iniciada el dia  15 de desembre  de  1937  i va agafar per sorpresa els defensors. El dia 21 eren derrotades les defenses exteriors, i l'endemà era presa pels republicans, a desgrat que el coronel  Rey d'Harcourt , que comandava la «plaça», no es va rendir fins al dia  8 de gener  de  1938 . Immediatament, el  general Franco  decideix iniciar una contraofensiva de desgast amb una superioritat de material manifesta, que només es va aturar a causa de les fortes nevades caigudes sobre Terol la nit de cap d'any i de les temperatures extremes, que van arribar als 18 °C sota zero. Represa la contraofensiva a mitjan gener de 1938, i sotmeses les tro

Entre el 5 i el 14 d'agost, la columna motoritzada de la Legió i dels regulars moros, a les ordres del tinent coronel  Juan Yagüe Blanco , es dirigeixen a  Extremadura  des d' Andalusia  i acaben amb la resistència dispersa. Ocupen  Zafra ,  Almendralejo  i  Mèrida .  Badajoz  és defensada per milícies populars i unitats lleials. La  batalla  és molt violenta i acaba convertint-se en una  massacre . La victòria nacional assegurava la unió entre els exèrcits del nord ( general Mola ) i els del sud ( general Franco ). Encara avui es discuteix l'amplitud de la carnisseria que es va cometre (de 2.000 a 4.000 executats), que en cap cas tingué un caràcter voluntàriament assassí. En canvi, els èxits del Front Popular van ser menors i l'avanç de les milícies anarquistes cap a les capitals aragoneses va ser detingut ben aviat. Una altra expedició dirigida des de  Barcelona  a les  Illes Balears  va fracassar. L'expedició catalana, empresa el mes d'agost de 1936, te

El clima de  terror  que durant aquests mesos es va apoderar de bona part de la població es va complementar amb la destrucció d'un gran nombre d'esglésies i d'altres estructures religioses, així com de moltes obres d'art i d'imatgeria religiosa que van ser cremades o destruïdes gairebé impunement pels escamots, els quals adoptaven sovint la tàctica d'anar a assassinar o destruir les esglésies de pobles veïns, però no del propi. Diversos historiadors consideren que aquesta sagnant repressió a la rereguarda republicana durant els primers mesos de guerra fou un element que contribuí especialment a "espantar" les democràcies occidentals i al fet que no decidissin ajudar obertament el règim republicà legítim. Avantatges i desavantatges de cada camp El govern republicà disposa de les reserves d'or del  Banc d'Espanya  per pagar importacions de béns essencials i armament. A la seva zona hi ha la majoria de les zones industrials i la major pa

Les armes i la determinació a l'hora d'enfrontar-se als militars insurrectes feren de la  CNT-FAI  l'autèntica força del poder en la  Barcelona  de l'endemà del cop d'Estat. El mateix 20 de juliol a la tarda,  Joan García Oliver  i  Buenaventura Durruti , entre altres dirigents anarquistes, es presentaren armats al despatx del  president Companys , el qual, en un intent controvertit de mantenir la legalitat democràtica, acceptà la creació del  Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya , que havia de ser l'autèntic òrgan de poder a Catalunya fins a la seva dissolució el mes de setembre. Paral·lelament a l'eclosió de personalitats dins l' anarcosindicalisme  que eren partidaris de col·laborar amb les autoritats republicanes en la victòria sobre els militars revoltats i la necessitat del manteniment de l'ordre i la legalitat ( Joan Peiró ,  Joan García Oliver ,  Diego Abad de Santillán ), van aparèixer altres dirigents -majoritàriament