Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): visita a El Puig de Santa Maria, Almàssera, Alboraia i arribada a la Font d’en Carròs (29 de desembre de 2016; dia 2) (I)

No passo gaire bona nit; em desperto en unes quantes ocasions, i com passa sempre, quan el despertador sona, es fa ben difícil llevar-se. Amb penes i treballs ho aconsegueixo. Vestir-me, recollir les coses i un cop deixades al cotxe, anem a voltar pel poble, per El Puig de Santa Maria (http://www.elpuig.es/; https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Puig_de_Santa_Maria). Tal i com es conta a viquipèdia: El Puig de Santa Maria, abans del 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 8.670 habitants, dels quals, 4.324 són homes i 4.346 són dones (segons l'INE).
Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria). Situat en la part més septentrional de l'Horta de València, el seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera n'és la més occidental i correspon a alguns contraforts muntanyencs de la serra Calderona. Les altures més importants són les del pic dels Bords i la serra Llarga, en les quals predominen les calcàries del Buntsandstein.
El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocènica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.
Al mig de la planura, s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i serra Llarga. Un d'aquests, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la muntanya del Castell o de la Patà, la muntanya de Santa Bàrbara, i la muntanya del Monestir.
Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del nucli urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.
Al terme municipal del Puig, s'hi troba també el nucli de població de la platja del Puig.
Fortalesa musulmana denominada pels cristians puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubal·la ('pujol'), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. El 1240, el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El 1343, el castell del Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el vengué, el 1385, a Pere de Centelles. El 1608, es produí la separació dels termes del Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials en foren el marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.

En el segle XX i en la Segona República espanyola, s'exerciren les eleccions generals espanyoles de 1933 i obtingueren la majoria els partits de centre dreta fins a l'any 1936. Anomenat com a Bienni negre per l'esquerra, es generà gran malestar entre aquestes faccions. En aquest context, els anarquistes provocaren el descarrilament del tren ràpid entre Barcelona i Sevilla, que va caure a les onze de la nit al barranc de Puçol entre les estaciones del Puig de Santa Maria i l'esmentat poble, amb un total de 20 morts i més de 100 ferits. Tocada la una de la matinada del dia 9 de desembre del 1933, va esclatar un petard en l'estació del Nord de València sense altres conseqüències que contribuir a l'alarma que des de primera hora de la nit corria per la capital i que de matinada adquirí dimensions de tragèdia amb la notícia de l'atemptat contra el ràpid Barcelona-Sevilla comés a l'entrada del pont sobre el barranc de Puçol, entre les estacions d'aquest nom i la del Puig. Els rails apareixien tallats i desviats, i se'n dedueix que els criminals havien cuidat fins al refinament les previsions del seu pla amb el tallament de la via i la bomba per dispositiu de pressió automàtica, perquè en passar el comboi es produís l'explosió. El maquinista es traslladà a peu fins a l'estació del Puig de Santa Maria, on s'avisà a València dels fets. Veïns i autoritats del poble de Puçol, El Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Sagunt i d'altres acudiren per començar els treballs de socors que es feren amb molta dificultat. (continuarà)
(La fotografia correspon al monestir del Puig de Santa Maria)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís