Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): del País Valencià a Menorca (1 de gener de 2017; dia 5) (II)

Edat antiga

Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del seu territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se suposa vinguda de la península, va seguir una altra de molt brillant durant l'edat del bronze, coneguda com a cultura talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques similars a les de Mallorca, Sardenya o Malta, tot i que amb alguns elements originals com són les taules.
A les visites de fenicis, a la qual anomenaven Nura ('terra de foc'), i grecs focenses que l'anomenaven Meloussa ('lloc de bestiar'), de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels cartaginesos amb diferent actitud. Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d'Aníbal, i van reclutar a la força els hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les guerres púniques. Els cartaginesos van fundar al segle VII aC els enclavaments de Jamma (actual Ciutadella, i Magon, Maó). La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel (que rebria més tard el sobrenom de Balearicus) conquerís l'illa per a la República romana l'any 123 aC (juntament amb la resta de les Illes Balears).
L'any 427 l'illa va viure la conquesta dels vàndals. Menorca es va convertir en territori bizantí a la caiguda del Regne vàndal, conquerida per Belisari. En qualsevol cas, segueixen segles de foscor i aïllament, en què l'illa va ser atacada per normands i àrabs.

Edat mitjana

Els àrabs no es van assentar definitivament a Menorca fins a l'any 903, en què va ser conquerida i unida al califat de Còrdova. Malgrat la tardana conquesta, la islamització de l'illa va ser intensa. El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, la Menorca musulmana es va fer tributària de la corona d'Aragó, romanent amb una important autonomia mig segle més.
L'illa va ser conquerida per Alfons III d'Aragó el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni (aquesta és la raó que el 17 de gener sigui el dia de Menorca o Diada), el qual, segons Ramon Muntaner, va procedir a la deportació i venda com a esclaus de la població musulmana que residia a l'illa i la seva repoblació amb colons catalans. El seu successor Jaume II el Just la cedeix a Jaume II de Mallorca després del tractat d'Anagni (1295), passant a formar part del Regne de Mallorca. El 1343, Pere el Cerimoniós pren Menorca al rei de Mallorca, Jaume III (pas previ a la mateixa desaparició del regne, annexionat a la corona d'Aragó).
La Menorca de la corona d'Aragó es va beneficiar de l'esplendor marítima i comercial d'aquesta corona, però a partir de finals del segle XIV, l'illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica. Aquest procés va aconseguir cotes alarmants en els segles XV i XVI, a causa d'una pluralitat de motius. Fonamentalment, les lluites socials entre la pagesia i l'aristocràcia, similars i coetànies a les Germanies del Regne de València i de Mallorca o a les de la revolta catalana contra Joan II. També van influir els atacs otomans, que van saquejar i van destruir Maó (1535, pel corsari otomà Aruj, governador d'Alger per a la Sublim Porta, així com germà del que va ser l'almirall otomà Barba-roja) i la llavors capital Ciutadella (1558, pel corsari otomà Piali), cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l'illa.

Edat moderna

Envaïda pels britànics el 1708 durant la Guerra de Successió espanyola i reconeguda oficialment com a territori sota sobirania britànica arran del tractat d'Utrecht (1713), va ser durant més de setanta anys una dependència britànica (i el port de Maó una base naval britànica a la Mediterrània) al segle XVIII. La presència britànica, especialment durant el mandat del Governador Kane, va impulsar l'economia de l'illa i la ciutat de Maó es va convertir en un centre comercial i de contraban de primer ordre en el Mediterrani, a més de desplaçar Ciutadella de la capitalitat que va ocupar fins aleshores, fet que continua perpetuant entrat el segle XXI una rivalitat entre ambdues ciutats. La influència britànica es pot apreciar en l'arquitectura local, en la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l'illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar en el català menorquí i el camp, que va canviar radicalment després de l'arribada dels britànics a l'illa.

Durant la Guerra dels Set anys, Menorca va ser presa per França (1756). No obstant això, pel tractat de París (1763), la Gran Bretanya va guanyar el control de l'illa. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, que també va involucrar França i Espanya, forces francoespanyoles van derrotar les forces britàniques i van recuperar l'illa el 4 de febrer de 1782,[30]i fou recuperada pels britànics el 1798, en la Guerra angloespanyola durant les guerres contra la França revolucionària. Va ser lliurada a Espanya finalment i permanentment en virtut del tractat d'Amiens el 1802. La puixança marítima de Maó es va perllongar durant els primers anys del segle XIX, encara que després de revertir a domini espanyol. (continuarà)
(La imatge, és de nou, de la platja de Son Bou, a Menorca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís