Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): passejada per la Font d’en Carròs i Gandia (30 de desembre de 2016; dia 3) (IV)

El 1740 Lluís Ignasi de Borja va morir sense descendència i el ducat passava als Benavente i després als Osuna actuals posseïdors del títol. La reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació. En el segle XIX és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al taronger.

L'any 1881 comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, El Litoral i arriben les primeres màquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a Dénia. Tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la Xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia. El patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que va instal·lar este ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona. La seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància. El 1908 es produí la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió. Els anys anteriors a la guerra de 1936-1939 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector servicis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del País, i també d'Andalusia i La Manxa. El 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Segons el darrer cens (INE 2014, la ciutat de Gandia té una població de 76.497 habitants, que ocupen els nuclis de població de Gandia, el Grau i la Platja i Marxuquera. El 23,5% de la població censada és de nacionalitat no espanyola (INE 2009).

No obstant es calcula que durant els mesos d'estiu la població de la ciutat està entre 140.000 / 180.000 habitants. procedents d'altres zones d'Espanya, en particular de Madrid, i de l'estranger que ve a passar les vacances en els seus propis apartaments, o en lloguers. S'ha dit que la platja d'esta ciutat és una de les millors del mediterrani peninsular, per la seua gran extensió litoral. Existix a més un bell passeig marítim que recorre tota esta extensió.

·         Les dades de 1857 a 1960 inclouen als antics municipis independents de Beniopa i Benipeixcar, annexionats pel municipi de Gandia entre 1960 i 1970.

A hores d'ara el sector econòmic principal és el turisme, que fa de Gandia una potència del sector, i, com a conseqüència els serveis i el sector immobiliari. El sector industrial també abasta importància. A l'agricultura no es dedica més que el 4% de la població.

El 1998 va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb la conversió en zona de vianants de diversos carrers, la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual cal destacar:

·         Alqueria fortificada Torre dels Pares

·         Escoles Pies de Gandia: Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja, remodelada en 1992 i en 1998. Actualment alberga la UNED, l'Escola Permanent d'Adults i el col·legi dels Escolapis. En la plaça que li dóna accés han estat ubicades cinc estàtues dels cinc membres més rellevants de la família Borja: Sant Francesc de Borja, Lucrècia, Calixt III, Alexandre VI i Cèsar, realitzades pel valencià Manuel Boix.

·         La Col·legiata de Santa Maria: Popularment La Seu, es va construir sobre una antiga església visigòtica que esdevindria, al seu torn, mesquita. D'una sola nau de cinc trams, coberta de creueria, capelles laterals entre els grossos contraforts i presbiteri rectangular. El 1499 el papa Borja, Alexandre VI l'elevà a categoria de col·legiata. Va ser declarat Monument Històrico-Artístic en 1931. Durant la Guerra Civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d'altres el retaule de Paolo de San Leocadio, de Damià Forment. Va ser restaurada en la dècada dels quaranta del segle XX. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'ajuntament de Gandia)