Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): de terres gironines a El Puig de Santa Maria (28 de desembre de 2016; dia 1) (II)

És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana (segle XI), construïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Després de l'època musulmana, la part més oriental fou destinada com a moreria de la ciutat, mentre que la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.

El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar el Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el portal de Valldigna.

Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària marginal durant la Revolució industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci nocturn i alternatiu de la població juvenil de València.

Els límits administratius actuals del barri disposats per l'Ajuntament de València parteixen des del pont de Fusta pel carrer del comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les torres de Serrans. Des d'ací, discorren pel carrer de Serrans fins al carrer de la Concòrdia, on gira pel carrer dels Borja i el de la Mare vella fins al carrer dels Cavallers. Tot aquest recorregut el separa del barri de la Seu. El carrer dels Cavallers i la plaça del Tossal fan de límit amb el barri del Mercat, mentre que el carrer de Quart el separa del barri del Pilar fins a arribar a les torres de Quart. Ara el carrer de Guillem de Castro el separa per l'oest amb el barri del Botànic al veí districte d'Extramurs, i en arribar al jardí del Túria el carrer de Blanqueries i el jardí mateix fan de límit pel nord. El pont de les Arts el comuniquen amb Les Tendetes del districte de Campanar, el pont de Sant Josep ho fa amb el barri de Marxalenes del districte de La Saïdia, i els ponts dels Serrans i de Fusta ho fan amb el barri de Morvedre i amb el proper de La Trinitat, tots dos del mateix districte de La Saïdia.

El 2009 tenia 6.224 habitants. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants, mentre que el 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte durant les últimes dècades. Així i tot, des de l'any 2003, el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica amb la rehabilitació per part de l'ajuntament de gran part del centre històric.

El 2009 tenia 6.224 habitants. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants, mentre que el 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte durant les últimes dècades. Així i tot, des de l'any 2003, el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica amb la rehabilitació per part de l'ajuntament de gran part del centre històric. (continuarà)

(La imatge correspon, de nou, al monestir del Puig de Santa Maria)