Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): visita a El Puig de Santa Maria, Almàssera, Alboraia i arribada a la Font d’en Carròs (29 de desembre de 2016; dia 2) (V)

Pareix que els camperols d'Almàssera estigueren entre els principals promotors de la Revolta de l'Horta de 1878, una revolta camperola en contra dels alts impostos per a introduir productes agrícoles en la ciutat. Els camperols contaven probablemente amb el suport de les oligarquies locals, fins al punt que l'1 de març d'eixe any el governador civil de la província de València ordenava la detenció dels batlles d'Almàssera i Alboraia. No obstant això, la mesura no assortí efecte i fou, de fet, en una reunió entre estos batlles, el de Benimaclet i possiblemente els d'altres poblacions, on s'establiren les bases per a tonar la normalitat
El 1572 a Almàssera residien unes 24 famílies, que a principis del segle XVII ja eren unes 40 (al voltant de 180 habitants), i el 1794, 214 (uns 963). El 1877, el municipi arribava ja als 1.400 habitants, 2.261 el 1920, 2.729 el 1950 i 5.470 el 1986. Tenia una població de 7.135 habitants el 2009 (INE).
La importància de l'agricultura s'ha reduït enormement en les últimes dècades i, encara que el 72% del terme municipal seguix estant cultivat, tan sols el 5% de la població ocupada ho feia el 2003 en este sector. Entre els conreus, tots de regadiu, destaquen les hortalisses, la creïlla, la xufa i els cítrics.
La indústria i la construcció ocupen un 42% de la població i es dediquen principalment a productes metàl·lics, química, maquinària, alimentació i fusta.  El principal motor de l'economia és el sector serveis, que el 2003 ocupava un 52,5% de la població activa.

Patrimoni arquitectònic

·         Església del Santíssim Sacrament: Està construïda sobre el solar de l'antic temple, que es construí el 1347 i fou annex de la parròquia d'Alboraia fins al 1352. Este temple s'enderrocà el 1699. L'església actual es començà a construir el 1792 segons els plànols de Vicent Marzo i s'acabà el 1875. Es tracta d'un edifici de tres naus i creuer, amb dos campanars. La façana destaca per la severitat acadèmica i geomètrica. S'hi conserva l'arqueta de plom on, segons la tradició, es custodiaven les formes que donaren orgien al miracle dels peixets. Destaquen així mateix les obres de l'almasserí Antoni Cortina Farinós.
·         Capella d'Innocenci XI: També coneguda com a Capella del Miracle, rep el seu nom del retrat del papa Innocenci XI que presidix l'estança.  Ha sigut objecte d'una important restauració des del 2006 per a retornar-li l'esplendor del conjunt pictòric, amb obres inspirades en les d'Antoni Palomino i restes pictòriques en al·lusió al miracle dels peixets.
·         Casa modernista: se situa en la plaça Major i la façana està totalment decorada amb rajoles de la fàbrica Nolla de Meliana,  que formen un mosaic amb representacions de figures femenines dansant. A la part superior existix un fris amb angelots alternant amb gerres i mascarons amb lleons.  En les reixes, tant de les finestres com dels porticons, hi ha ornaments amb figures de guerrers.
·         Creu coberta: S'ordenà construir pels jurats de València el 1372, i l'alçaren els picapedrers de Sant Mateu. Es reformà i decorà durant el segle XV, i es reconstruí per última volta el 1942. S'estructura en quatre pilars de pedra, disposats de forma radial, rematats amb mitges columnes i capitels gòtics. La coberta és de fusta i la teula, de color blau. La creu, que s'alça al bell mig sobre tres grades octogonals i un pilar prismàtic,  mostra en un costat Crist crucificat i a l'altre, la Mare de Déu. Al capitell de la creu es representen escenes de l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania i l'Ascensió. Com que la Mare de Déu era la protectora de les tropes de Jaume I, no és casual que la cara en què esta apareix mire cap a Santa Maria del Puig.

La Festa Major té lloc a les darreries d'agost, amb el seu dia clau el 4t diumenge d'agost, en què se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant aquest dia és la tradicional processó del Corpus, en la qual participen nombrosos veïns del poble interpretant personatges bíblics, al costat de les danses i la presència dels gegants i els cabuts. (continuarà)
(La fotografia és de l'horta de València)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís