Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): passejada per la Font d’en Carròs i Gandia (30 de desembre de 2016; dia 3) (III)

Clima

El clima que ofereix Gandia és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia té un rècord de precipitació màxima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., rècord només superat per la veïna població de Xàbia. Per tant està subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.
El clima que ofereix Gandia és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia té un rècord de precipitació màxima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., rècord només superat per la veïna població de Xàbia. Per tant està subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.
Història
La cova del Parpalló i la cova de les Meravelles, paleolítiques, mostren les més antigues restes de poblament. També s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans. Tot i que la procedència de la ciutat és àrab, no és fins a 1240, moment de l'ocupació cristiana del castell de Bairén per en Jaume I, quan es pot parlar de nucli urbà; l'emmurallament del poble propicià l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El 1323 Jaume II el Just concedí al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el senyoriu de la vila.
El 1359 l'heretà el fill d'aquest, Alfons Aragó i Foix, de malnom el Vell; que el 1399 rep d'en Martí l'Humà el títol de duc, amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'època. El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March (Gandia i Beniarjó es disputen ser la ciutat de naixement de March), Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana; a la seua mort, el 1461, passà a la Corona. El 1485 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. La indústria sucrera es troba al seu apogeu i ocupa mig miler de persones en una dotzena de trapigs.[2] El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora -segona muralla- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. El 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les Germanies, que en la batalla del Vernisa, o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre, i l'expulsió morisca delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deixà de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important. La pèrdua dels Furs com a conseqüència de la guerra de Successió, en què Gandia va recolzar el Borbó, va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per instal·lar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana. (continuarà)
(La fotografia és d'un gatet a una de les finestres de la Font d'en Carròs)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís