Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): passejada per la Font d’en Carròs i Gandia (30 de desembre de 2016; dia 3) (I)

Suposo que el cansament acumulat de setmanes fa que només tingui ganes de dormir. I així ho faig. Em llevo passat migdia, però amb més energies renovades. Esmorzem tranquil·lament i sortim a fer una volta pel poble, la Font d’en Carròs (http://www.lafontdencarros.es/ ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Font_d'en_Carr%C3%B2s ) :” La Font d'en Carròs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor. En un terme de 9,7 km², solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles. El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Hi ha constància documental d'unes làpides romanes trobades als voltants del Castell de Rebollet. La referència d'aquest material la fa Conrado Àngel en la seva història de la Font recollida per Francesc Ferrer Pastor.

Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Pere Eiximen d'en Carròs o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en què passà, junt al d'Oliva a Pere Centelles. El tercer senyor de la Baronia de Rebollet va ser el seu nét Francesc Carròs i de Cruïlles, a qui va succeir el seu fill Francesc, mort per la seva filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que en 1368 va refer el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als néts de Francesca Carròs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La Baronia de Rebollet, passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva Posteriorment el posseïren els ducs de Gandia fins a 1771 en què acaba en mans del ducat d'Osuna. La base de l'economia local era l'agricultura però en els darrers anys aquesta activitat ha estat afectada per la crisi de la taronja. Com un substitutiu immediat els fonters es dedicaren a la construcció. La crisi del 2008 ha deixat a una part dels fonters amb una situació econòmica precària. Una de les indústries semi-artesanals que roman al poble és la fàbrica "El Bolo", que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa. Els 4.055 habitants (cens de 2013), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros.

L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:

·         Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.

·         Castell de Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV, ja que al lloc hi van viure famílies almenys fins a mitjans d'aquell segle.

·         Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.

·         Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.

·         Recinte emmurallat El Rafalí. (continuarà)

(La fotografia correspon al la vista que hi ha des de la Font d'en Carròs)