Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): de terres gironines a El Puig de Santa Maria (28 de desembre de 2016; dia 1) (I)

Em llevo neguitosa. Hi ha un bon grapat de coses a fer per casa i m’hi dedico, fins que arriba l’hora de pujar al cotxe i emprendre la marxa. Ja és migdia passat quan pugem al cotxe i agafem rumb cap al País Valencià, però parant a mig camí a fer algun encàrrec. Agafem l’AP-7 i veiem com el dia va creixent i decreixent, passant per Tarragona, Terres de l’Ebre, etc... Quan estem per Torreblanca, sortim de l’autopista i agafem la nacional, de manera que ens estalviem un grapat d’euros, ja que des de l’aeroport fantasma de Castelló fins a València ciutat és tot autovia. Com que portem una estona amb el cul quadrat, fem parada a Benlloch (http://benlloch.org/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Bell-lloc_(Plana_Alta) ) per fer una cervesa; ens sorprèn el preu, ja que per dues canyes ens cobren dos euros. Pel poble hi ha un munt de banderes religioses, gairebé de fanatisme religiós en motiu del naixement de Jesucrist. Fem un petit passeig pel cotxe i tot seguit, reprenem la marxa i ja no ens aturem fins arribar a destí, que és el Puig de Santa Maria, a tocar de València capital. Allí hi tenim l’allotjament, concretament a la Pensió Ronda (http://www.hotelronda.es/pension-ronda/) , molt ben situada i econòmica. Com que no és molt tard, deixem les coses i tornem a fer camí, ja per anar a sopar. Volem anar a un vegetarià del centre de la ciutat, però per un equívoc amb el GPS acabem ben lluny, a Paiporta, i hem de desfer el camí; ens perdem i ens trobem unes quantes vegades fins a encertar el lloc: la zona del barri del Carme. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carme_(barri_de_Val%C3%A8ncia) ): “El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn. Per aquests motius, a vegades es generalitza el seu nom i s'anomena equivocadament El Carme a tot el centre històric, però l'autèntic i històric barri se situa al nord-oest del districte, amb el barri de la Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar (o Velluters) al sud, el del Botànic (del districte d'Extramurs) a l'oest, el de Les Tendetes (del districte de Campanar) al nord-oest, i els de Marxalenes i Morvedre (del districte de La Saïdia) al nord.

Els seus límits històrics coincideixen aproximadament amb els actuals, i es tracten de l'antic llit del riu Túria (actual jardí del Túria) amb el carrer de Blanqueries pel nord, el carrer de Serrans per l'est, els carrers dels Cavallers i de Quart pel sud, i el carrer de Guillem de Castro per l'oest. El barri del Carme rep tal denominació de l'església i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La plaça del Carme va ser la primera a anomenar-se d'aquesta manera en estar situada enfront de l'església del convent, que actualment és l'església parroquial de la Santa Creu, i amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació. El convent del Carme va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat el 1343. Des de finals del segle XX, s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en el museu conegut com el Centre del Carme. (continuarà)

(La fotografia correspon al Monestir del Puig)