Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): passejada per la Font d’en Carròs i Gandia (30 de desembre de 2016; dia 3) (II)

En els darrers anys s'ha fet un esforç considerable en investigar i recuperar el patrimoni així com de posar-lo en valor
Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, per descomptat, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena "Putxero" del qual se'n fa un Putxero Popular a la plaça en el Porrart de sant Antoni.”
Anem a la zona de la vella muralla, prenem vistes, arribem fins al parc del Calvari, etc. El poble és més gran del que sembla. Passegem durant una bona estona i seguidament decidim anar a fer un vermut a un bar que trobem obert, La Cova. Fa un bon sol i hi ha molt d’ambient, sobretot amb homes de mitjana edat que fan el cafè. Després de l’aperitiu, retornem a l’apartament, a on agafem algunes coses per dinar i ens enfilem al cotxe. Ens dirigim cap a Gandia (http://www.gandia.org/web/guest/; http://visitgandia.com/InfoTourist/web_php/index.php) , que no queda gaire lluny. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gandia ) :” Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca, té una població de 78.543 habitants (INE 2013), encara que es calcula que la seua població flotant es troba entorn de les 100.000-120.000 persones, per la qual cosa es tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants del territori valencià.
Des dels anys 60 del segle XX Gandia s'ha configurat com una de les principals destinacions turístiques valencianes, arribant a triplicar la seua població a l'estiu, quan augmenta fins als 320.000 habitants. Així mateix, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de la ciutat.
El terme municipal de Gandia amb 61,5 km², és al centre de la comarca de la Safor, i es poden vore a grans trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de la urbanització de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originàriament molt més extenses i que han sigut exposades històricament a un procés de dessecació; la part central, correspon a la plana al·luvial del riu Serpis -que drena l'horta del terme juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altiplà de la Marxuquera. El sector nord-occidental és accidentat per l'alineació muntanyosa que continua la serra Grossa i el massís del Mondúber, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductives, són considerades com a superfície forestal.

Nuclis de població

El municipi de Gandia comprèn a banda de la ciutat, els barris marítims, Santa Anna (o Natzaret), les caseries i llogarets de Marxuquera (en part a Ador), l'Alqueria de Martorell, i, entre altres, els despoblats, hui partides rurals d'Alcodar, l'Alqueria d'en Foixet, l'Alqueria de Sobirà, l'Assoc, Benicanena, Morera i Rafalcaïd.
Al terme municipal de Gandia hi ha també els següents nuclis de població:
·         Gandia (amb Beniopa, Benipeixcar, Santa Anna i l'Alquerieta de Martorell).
·         el Grau de Gandia (amb Venècia, els Marenys de Rafalcaïd i la Platja de Gandia).
·         Marxuquera (amb la Marxuquera Alta i Baixa).

Límits


Gandia té com a límits per l'est, el mar Mediterrani, per l'oest els termes municipals de les localitats de Pinet, Llutxent i Ador, pel sud els de Palma de Gandia, el Real de Gandia, Benirredrà, Almoines, Bellreguard, Guardamar de la Safor i Daimús. La ciutat fita pel nord amb Xeresa i Xeraco. Totes elles estan situades a la comarca de la Safor. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de la Font d'en Carròs)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís