Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): del País Valencià a Menorca (1 de gener de 2017; dia 5) (III)

Menorca sota domini francès

Menorca fou francesa durant un breu període de vuit anys, però que van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l'illa. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor al seu rei, Louis. A més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís, i avui en dia aquestes vinyes duen el vi de Binifadet. També van introduir qualque paraula com per exemple merci ('mercès, gràcies'), que es diu molt a Menorca.

Menorca sota domini britànic

El darrer gran imperi a governar l'illa de Menorca va ser l'Imperi britànic. L'Imperi britànic va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui coneixem com el camí d'en Kane; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que van ser ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa, i crearen la de raça menorquina amb l'ajuda local, és clar), aquests forans van aconseguir treure moltíssim profit al camp de Menorca, canviant per complet l'estil de ramaderia i agricultura illenca. Tant, que avui en dia no ha canviat en absolut, excepte en la tecnologia, que lògicament ha evolucionat. S'utilitzen les mateixes tècniques per a cridar les vaques, fent el xiulo de wooks, referent a les paraules oaks o cows, així com van ensenyar als illencs les tècniques per a elaborar millor el formatge de Maó, el que avui en dia coneixem; gràcies al fet que en la tercera dominació britànica els espanyols i els anglesos no es duien malament, va ajudar a preservar-ho tot millor.
Les famoses finestres de guillotina que tant es poden observar a Anglaterra i les Illes Britàniques en general, també es poden veure a Menorca en moltes edificacions històriques (i també en d'altres no tan històriques). Van importar la gallina anglesa, que avui és una mescla amb la menorquina i que adopta un color característic marró fosc-negre. Els anglesos també van ser els qui van crear els primers nuclis d'antics llocs, que ara són nuclis urbans com el de Trebalúger, a l'antiga George Town (Es Castell), poble que va ser fundat pels britànics en honor al seu rei en aquell moment. També és gràcies als anglesos que Maó sigui la capital avui en dia, i que l'aljub d'es Mercadal pugui tractar les aigües del centre rural de l'illa.
Actualment, encara existeixen mots que han perdurat al llarg dels 205 anys, anglicismes del menorquí com mèrvil, (marble), xoc (chalk), etc., amb una pronunciació molt similar. Tot i la semblança entre les paraules bòtil i bottle, aquest mot no és un anglicisme.
Les diferents torres de defensa que hi ha a l'illa, de sud a nord i de llevant a ponent, es van construir contra els atacs de corsaris d'Àfrica i del sud d'Europa (turcs, grecs, etc.).

Guerra civil

Durant la Guerra Civil espanyola, Menorca va romandre fidel al govern de la República, mantenint la postura fins a la Batalla de Menorca al febrer de 1939, quan no hi va haver més remei que pactar la rendició de l'illa, mentre que Mallorca es va unir al bàndol revoltat. El brigada republicà Pere Marquès, després d'aconseguir que el general Bosch rendís el comandament de l'illa, es va erigir en la màxima autoritat militar de Menorca i va ser el responsable dels afusellaments realitzats durant el 2 i 3 d'agost de 1936 a la fortalesa de la Mola de Maó, en què es va executar el cap d'aquesta penitenciària militar, el tinent coronel Rafael Perelló Cerdó i una desena més de comandaments militars, capturats els primers dies de la revolta. També durant el seu mandat van ser executats molts civils i clergues afectes al bàndol revoltat, entre ells el sacerdot Joan Huguet. Aquesta situació va poder ser controlada, al setembre de 1936, amb el nomenament pel govern republicà del tinent coronel d'artilleria José Brandaris de la Costa com a governador militar de Menorca. El brigada Marquès seria afusellat pels revoltats després de la presa de l'illa.
Durant el conflicte, a més dels bombardeigs, també hi va haver un intent de desembarcament el 1937 per part del creuer Balears i la seva flota. L'exèrcit republicà tenia defenses previstes al llarg de tota la costa de l'illa amb artilleria considerada moderna en aquesta època, els famosos canons Vikers de procedència britànica, en tot Espanya només hi havia 8 peces d'artilleria com aquesta, i 6 n'estaven a Menorca. Els republicans tenien previst el gairebé segur desembarcament a la platja de Sa Mesquida, fent fortes fortificacions subterrànies per tot el penyal que cobreix la platja, però per a la seva sorpresa, van albirar que la flota de combat dels feixistes s'estava dirigint cap al port de Maó (capital de l'illa). La famosa fortalesa de la Mola, equipada amb dos Vikers, va disparar tan sols un tret amb cada u. Immediatament, la flota de combat revoltada es va batre en retirada, a causa del gran abast de l'artilleria i la potència de foc. No hi va haver més intents de desembarcament, però l'illa va patir en canvi forts bombardeigs italians.

Durant la guerra, es van desenvolupar combats a l'illa com la Batalla de Menorca el 1939 i un bombardeig a càrrec de l'aviació italiana. Al final de la guerra, el 1939, la marina britànica va supervisar una transferència pacífica de poder a Menorca i va procedir a l'evacuació d'alguns refugiats polítics. (continuarà)
(La fotografia correspon al poble de Fornells, a Menorca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís